El Servei gestor de la Bústia ètica interna va fer una consulta a la Comissió d’Ètica Pública, sobre una comunicació que havia rebut i que feia referència a una queixa d’una persona treballadora referent al procés per a la provisió, per mobilitat funcionarial, mitjançant comissió de serveis, d’un lloc de treball de Cap de Programa a l’Ajuntament de Sabadell. La persona que va fer la comunicació considerava que aquest lloc de treball era una prolongació encoberta del lloc que ocupava l’actual Cap de Programa amb una altra denominació, a més, considerava que al no informar-la d’aquesta convocatòria, a la que podria haver accedir, s’havia actuat de manera poc ètica.
Es va explicar a la Comissió, que des del Servei gestor de la Bústia ètica interna, s’havia comprovat que efectivament el lloc de treball de Cap de Programa havia estat convocat en els termes als que feia referència la comunicació, i també que s’havia donat publicitat a través de la pàgina web de l’Ajuntament i s’havia publicat anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Així mateix s’havia comprovat que, a més de la persona que anteriorment havia ocupat el lloc de Cap de Programa amb una altra denominació, s’havien presentat 3 persones candidates més.
La Comissió va considerar en referència a aquest tema, que tot apuntava que el procediment havia sigut el correcte, i que per tant la persona que va fer la comunicació havia tingut l’oportunitat de presentar-se com a persona candidata a aquest lloc de treball. Es va comunicar a la persona que havia fet la comunicació que si considerava que no s’havia seguit el procediment adequat, s’hauria d’adreçar al Servei de Recursos Humans. D’altra banda, es va considerar que el fet que no se l’informés des del servei, no pot ser objecte de valoració, donat que no existeix obligació d’informar als treballadors del servei. En tot cas, el fet de convocar un lloc per mobilitat funcionarial, podia fer pensar que des del servei es pretenia ocupar aquest lloc amb una persona que no fos funcionària de l’Ajuntament de Sabadell.
Una altra qüestió derivada del to que es va fer servir a la comunicació i de que, en aquell moment, la persona treballadora comunicava que es trobava en situació de baixa per malaltia, es podia deduir que aquesta persona considera que no se l’havia tractat adequadament. En aquest sentit, la Comissió va considerar la possibilitat que es tractés d’un cas d’assetjament laboral, i per tant, la via per tractar aquests tipus de situacions estaria dins l’àmbit de Recursos Humans.
Es va considerar adient la possibilitat de derivar aquesta comunicació al Servei de Recursos Humans, prèvia consulta a la persona que va fer la comunicació si estava d’acord en que es fes aquesta derivació. La persona que va fer la comunicació no va respondre en termini a aquesta consulta.























