La denúncia feia referència a la manca de transparència i de rigor en la gestió d’una errada per part del Servei de Recursos Humans, que comportava un greuge econòmic que s’havia repercutit a la persona afectada. La persona que feia la comunicació apuntava que aquesta errada afectava a diferents persones, i considerava que en la gestió d’aquesta errada hi havia hagut desigualtat en el tracte, ja que davant d’un mateix cas, s’havien ofert solucions diferents.

La Comissió  d’Ètica Pública, va analitzar la comunicació i ,va acordar no admetre a tràmit aquesta comunicació, atès que el tema plantejat no corresponia a temes ètics que són competència d’aquest òrgan.

La Comissió va considerar que es tractava d’una situació en la que la persona afectada, podia haver interposat el corresponent recurs administratiu contra l’acord adoptat per part del Servei de Recursos humans en relació als fets descrits en la seva comunicació o bé, en el seu cas, plantejar una reclamació de responsabilitat contra l’actuació de l’Administració pel perjudici que li havia produït aquesta errada tècnica.

Pel que fa a la presumpta desigualtat que es comentava en la seva comunicació, el Codi ètic d’alts càrrecs, en el seu article 6.3 apartat c) esmenta els possibles factors de  tracte discriminatori, en base als quals, la Comissió va acordar que, en aquest cas, no es donava cap d’aquestes situacions i que,  el Servei de Recursos Humans, per un criteri de gestió interna, tenia la potestat tècnica de, en cada cas, pactar la solució al retorn del deute en particular, procurant que fos el menys lesiu per la persona afectada.