La persona que feia la comunicació considerava que la ineficàcia de la Secretaria General i de la Intervenció General, atemptava contra el principi d’eficiència administrativa i la feina de les persones treballadores. A més, considerava que la Intervenció General s’estava excedint en les seves funcions, marcant obligacions que no eren de caràcter financer-econòmic.

La Comissió d’ètica Pública no va admetre a tràmit aquesta comunicació, ja que considerava que es tractava d’un tema organitzatiu i no de caràcter ètic, i que, per tant, no estava dintre del seu àmbit d’aplicació i no era de la seva competència. També va tenir en compte, que tant l’Interventor, com el Secretari General, no estan subjectes al Codi ètic dels alts càrrecs.