Carrers

Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). Pintor, gravador i muralista.

S'inicià amb el seu pare, Joan Vila Cinca, i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Estudià a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a l'Academia de San Fernando de Madrid. El 1919, després d'intervenir en la formació del Grup de Sabadell, anà pensionat a París i el 1923 viatjà per Itàlia, d'on retornà molt influït pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centrà aleshores en la figura, que, en formar família el 1928, derivà aviat cap a les maternitats.

Als anys trenta participà activament en la vida barcelonina i obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. Durant la Guerra Civil es retirà a Sant Sebastià de Montmajor i en la llarga postguerra espanyola s'orientà cap a la pintura mural religiosa. D'aquesta època són les pintures al fresc amb què decorà el santuari de la Mare de Déu de la Salut, reconstruït després de l'incendi que va sofrir el 1936.

L'any 1983 l'Ajuntament de Sabadell li concedí la Medalla de la Ciutat, igual que el 1980 l'havia concedida a Joan Oliver i Sallarès.

Historial toponímic

Vila Arrufat (25.10.1989)

Josep Miquel Quintana (Barcelona, segle XVI - segle XVII). Polític barceloní, membre del Consell de Cent i diputat reial de la Generalitat el 1629-1632 i per segona vegada el 1638-1641, elegit conjuntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit. I, successivament, síndic de Barcelona, clavari de la ciutat i membre de la junta que tractà la capitulació de Barcelona el 1652 davant les tropes de Felip IV.

Historial toponímic

Quintana (1925?), c. de
Quintana (27.5.1939), calle
Quintana (30.10.1985)

Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, 25 d'abril de 1969). Actriu de teatre que es consagrà al principi dels anys 1910 amb representacions d'Àngel Guimerà.

El 1913 s'establí a Madrid i es convertí en una primera figura del teatre castellà, amb innovadores representacions dels clàssics del Segle d'Or, però també amb Valle-Inclán, Unamuno i, sobretot, García Lorca. La Guerra Civil la sorprengué a l'Amèrica del Sud, adoptà una actitud favorable a la República i va ajudar les successives onades de catalans exiliats. S'establí a Montevideo, on exercí una tasca pedagògica per a la formació d'actors i de renovació del teatre sud-americà.

Historial toponímic

Margarida Xirgu (25.10.1995)

Santuari marià del municipi de Gandesa, que data del segle XVIII. El nom s'originà en la font d'aigües termals que d'antic s'utilizaven amb finalitats terapèutiques. Encara avui l'indret és conegut com a balneari de la Fontcalda. El carrer de la Fontcalda es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, zona dedicada a noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Fontcalda (29.12.1955), calle
Fontcalda (30.10.1985)

Serra del Prepirineu català, estesa d'est a oest entre el coll de Tancalaporta i el pas dels Gasolans, que separa el Berguedà de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors i es troba separada del Pirineu axial per la falla del Segre. El vessant nord forma una llarga cinglera de més de 500 m d'altitud sobre la Baixa Cerdanya, mentre que el vessant sud és d'un pendent molt més suau. Popularment el nom de la serra del Cadí s'ha fet extensiu fins al Moixeró i la Tossa d'Alp i fins al Pedraforca. * * * El carrer del Cadí es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Cadí (29.12.1955), calle
Cadí (30.10.1985)

Antic Regne d'Aragó format el 1035 per la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, sota la figura de Ramir I. Un segle més tard, el 1135, es constituïa la Corona d'Aragó i Catalunya per la unió dinàstica entre la casa de Barcelona i la dinastia Ximena, mitjançant el matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Des de finals del segle XIX, però sobretot a la dècada de 1910 a 1920, a la nostra ciutat i a tot Catalunya hi hagué un fort contingent d'immigració procedent de terres aragoneses.

Historial toponímic

Aragó (22.4.2005)

Massís dels Pirineus axials, de 3.303 m d'altitud, situat entre Gascunya i Aragó. Al Vinhamala hi ha el naixement de l'Ara, riu que travessa la vall d'Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca quan arriba a Aïnsa. El carrer del Vinhamala es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Vignemale (29.12.1955), calle
Vinhamala (30.10.1985)

Francisco de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645). Poeta i prosista castellà, una de les màximes figures del Barroc.

Conreà tots els gèneres poètics, des dels satírics i els burlescos, als polítics i els morals, però, al costat d'aquesta poesia més frívola, Quevedo va escriure també la poesia metafísica més profunda del Barroc. Les obres poètiques van ser recollides després de la seva mort en dos volums: El Parnaso español i Las Tres Musas últimas castellanas. La sàtira moralitzant té l'expressió més genuïna a Los sueños, la seva obra mestra, al costat de la novel·la picaresca Historia de la vida del Buscón don Pablos.

Historial toponímic

Quevedo (1872), c. de
Quevedo (27.5.1939), calle
Quevedo (30.10.1985)

Mares que es reuneixen un cop a la setmana, des de 1977, a la plaça de Maig de Buenos Aires, davant la seu de la Presidència, per reclamar els fills detinguts i desapareguts durant els anys de dictadura i exigir responsabilitats. Actualment s'han constituït en associació i una part de les associades han deixat les manifestacions setmanals. * * * El carrer de les Mares de la Plaça de Maig es troba al barri de Castellarnau, en què la majoria de vies porten el nom de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes.

Historial toponímic

Mares de la Plaça de Maig (25.3.1987)

Joan Fontanet i Coll (Sabadell, 1754 -1829). Alcalde de Sabadell.

Joan Fontanet era un pagès de la vila que treballà molts anys com a pagès en terres de la seva propietat. Fou nomenat alcalde de la ciutat per la Reial Audiència de Barcelona, el 12 de febrer de 1801, càrrec que exercí durant dos anys. No era el primer de la família a ocupar un càrrec públic, ja que des del segle XVII, quan els Fontanet s'establiren a Sabadell, van participar activament en l'administració local, com a consellers, regidors o batlles.

El carrer de Fontanet es començà a construir el 1908 i restà innominat fins al 1910, quan l'Ajuntament, a proposta de Pau Gambús, aprovà donar el nom de Fontanet a un carrer de la ciutat.