Adquirir un animal de companyia no és un caprici, és una responsabilitat. Poden arribar a viure 15 o 20 anys pel que és imprescindible que la decisió sigui fruit de la reflexió de tots els membres de la família i no pas un acte impulsiu.

Si la resposta és un “no sé” o “el meu fill vol un gos” o “ perquè tots tenen un animal” hauries de reconsiderar la teva decisió.

Aquest nou membre de la família ha d’encaixar amb els hàbits i estil de vida familiar. Si sou persones molt sedentàries o que passeu la major part del dia o temporades fora de casa possiblement no sigui una bona decisió adquirir un animal de companyia. Tingueu també present, si hi ha d’altres animals a la llar com poden encaixar ja que si, per exemple, tots dos són de naturalesa dominant, a la llarga la convivència pot veure’s afectada.

Els gossos, a diferència dels gats i fures, han de sortir a passejar i a jugar regularment ja sigui hivern o ple estiu. Si a més, és de complexió atlètica, els passejos han de ser llargs.

Si es posen malalts, caldrà cuidar-los, administrar-los els tractaments.

Es tracta d’una dedicació que cal estar disposat a oferir. Has de valorar si en el teu estil de vida hi té cabuda.

Hi ha animals més peluts que altres pel que és un altre aspecte a tenir en compte alhora d’escollir-lo. Has de pensar que sempre hi haurà pèls a casa, al sofà, a la roba... Caldrà raspallar l’animal amb regularitat per a que el seu pelatge estigui net i sa.

Poden mossegar i rascar mobles, roba, sabates, el seu llitet, trencar testos, escarbar la terra... Sovint són conductes que desapareixen amb el temps però a vegades requereixen ensinistrament professional.

El tamany i el caràcter de l'animal han d’anar en concordança amb els hàbits personals i/o familiars. Hi ha animals que necessiten molt exercici i passejades llargues. En canvi, d’altres, són més tranquils i no requereixen una gran activitat física per mantenir-se equilibrats i sans, gaudeixen del sofà tant com tu!

El centre on adoptis l’animal et podrà assessorar sobre el tamany i els trets caracterials i podràs valorar si aquests s’adapten a la teva forma de vida

Aquesta és una altra qüestió a plantejar-se. Si no podem endur-nos l’animal ni tampoc aconseguir que algun familiar se’n faci càrrec hem de valorar si podem permetre’ns econòmicament deixar-lo amb un “cangur” o en una residència.

Sovint preferim un cadell perquè creiem que així el podrem educar a la nostra manera i ens produeix una gran satisfacció veure’l créixer i desenvolupar-se. En general, el cadell requereix molta paciència i dedicació (educació, menja més freqüentment, etc.) i no en sabem res del seu caràcter innat. Un animal adult sovint ja té certes pautes educatives assolides, no és tant actiu com el cadell i s’adapten fàcilment a la nova llar. Amb un adult, a diferència del cadell, també saps quina és exactament la seva estructura física i el seu temperament.

Un animal de companyia no és un caprici, és una responsabilitat. Poden arribar a viure molts anys, pel que és imprescindible que la decisió sigui fruit de la reflexió de tots els membres de la família i no pas d’un acte impulsiu.

Si la resposta és un “no sé” o “el meu fill vol un gos” o “ perquè tots tenen un animal” hauries de reconsiderar la teva decisió.

Aquest nou membre de la família ha d’encaixar amb els hàbits i estil de vida familiar. Si sou persones molt sedentàries, o passeu la major part del dia o temporades fora de casa, possiblement no sigui una bona decisió tenir un animal de companyia. Si hi ha altres animals a casa, tingueu també present com poden encaixar ja que si, per exemple, tots dos són de naturalesa dominant, a la llarga la convivència pot veure’s afectada. En la majoria de refugis podràs anar amb la teva mascota per veure com interactuen entre elles abans de prendre la decisió final.

Si es posen malalts, caldrà cuidar-los, administrar-los els tractaments que necessiten, portar-los al veterinari. Caldrà també trobar una estona per jugar i interactuar amb ells...

Els gossos, a diferència dels gats i fures, han de sortir a passejar i a jugar regularment ja sigui hivern o ple estiu. Si a més, és de complexió atlètica, els passejos han de ser llargs i vigorosos.

Es tracta d’una dedicació que cal estar disposat a oferir. Has de valorar si en el teu estil de vida hi té cabuda.

A part del cost inicial d’adopció o compra, hi ha despeses periòdiques com alimentació, veterinari i medicaments, joguines, i altres accessoris i que van canviant en funció de les característiques i etapes de l’animal. Cal tenir-les en compte per prendre la decisió de manera responsable i conscient i garantir que l’animal estigui ben atès. Si vols pots fer ús de calculadores d’estimació de despeses d’animals de companyia, les quals pots trobar mitjançant qualsevol cercador d'internet.

Hi ha animals més peluts que altres pel que és un altre aspecte a tenir en compte alhora d’escollir-lo. Has de pensar que sempre hi haurà pèls a casa, al sofà, a la roba... Caldrà raspallar l’animal amb regularitat per a que el seu pelatge estigui net i sa.

Poden mossegar i rascar mobles, roba, sabates, el seu llitet, trencar testos, escarvar la terra... Sovint són conductes que desapareixen amb el temps però a vegades requereixen ensinistrament professional.

La mida i el caràcter de l'animal han d’anar en concordança amb els hàbits personals i/o familiars, i també amb les dimensions i característiques del teu habitatge. Hi ha animals que necessiten molt espai, exercici i passejades llargues. En canvi, d’altres són més tranquils i no requereixen una gran activitat física per mantenir-se equilibrats i sans, i gaudeixen d’una plàcida tarda al sofà.

El centre d’on provingui l’animal et podrà assessorar sobre quin s’adapta més a la teva forma de vida.

Aquesta és una altra qüestió a plantejar-se. Si no podem endur-nos l’animal ni tampoc aconseguir que algun familiar se’n faci càrrec hem de valorar si podem permetre’ns econòmicament deixar-lo amb un “cangur” o en una residència.

Sovint preferim un cadell perquè creiem que així el podrem educar a la nostra manera i ens produeix una gran satisfacció veure’l créixer i desenvolupar-se. En general, el cadell requereix molta paciència i dedicació (educació, menja més freqüentment, etc.) i no en sabem res del seu caràcter innat. Un animal adult sovint ja té certes pautes educatives assolides, no és tant actiu com el cadell i s’adapta fàcilment a la nova llar. Amb un adult, a diferència del cadell, també saps quina és exactament la seva estructura física i el seu temperament.

Adoptar animals en lloc de comprar-los és una decisió de molt valor:

1. Consciència social: En adoptar, estàs donant una segona oportunitat a un animal que necessita una llar, i alhora enviant un missatge positiu a la comunitat sobre la importància de cuidar i respectar als animals, fomentant una cultura de responsabilitat i compassió.

2. Benefici mutu: Els animals adoptats solen ser increïblement agraïts i lleials. A més, tenir una mascota pot millorar la teva salut mental i física, proporcionant companyia i reduint l'estrès.

3. Economia i sostenibilitat: Adoptar és generalment més econòmic que comprar, i també ajuda a reduir la sobrepoblació d'animals, la qual cosa és millor per al medi ambient.

4. No dones suport a la cria irresponsable, causa de molts casos d’abús i maltractament que genera patiment en els animals.

L’article 58 de la llei 7/2023, de 28 de març, estableix que l’adopció només la poden realitzar centres públics de protecció animal o entitats de protecció animal registrades. En el moment de l’adopció cal subscriure un contracte d’adopció i a més s’ha de donar a l’adoptant tota la informació que es disposi respecte a l’origen de l’animal, les seves característiques, i un certificat emès pel professional veterinari del centre amb els tractaments, pautes i cures que ha de rebre l’animal.

Els animals adoptats han d’estar...

- identificats amb microxip.

- esterilitzats (o amb compromís d’esterilització en un termini determinat si hi ha raons sanitàries que no ho facin aconsellable en el moment de l’adopció)

- havent rebut el tractament mèdic necessari.

Recorda que la llei 7/2023, de 28 de març, de Benestar Animal prohibeix la venda entre particulars. La venda només pot realitzar-se mitjançant persona criadora registrada, que haurà d’identificar-se amb el codi de criador o el de nucli zoològic. No s’admet la intervenció d’intermediaris. Durant la venda s’hauran de complir els següents requisits:

- Amb caràcter previ a la venda, la persona responsable de la venda haurà d’informar per escrit a la persona que el rep de totes les característiques fonamentals de l’animal: origen, inclòs el nombre i número de registre del centre de cria, raça, sexe, edat, característiques i necessitats per a la cura i maneig, inclosa l’atenció veterinària, així com les responsabilitats que adquireix la persona compradora.

- La transmissió s’ha de fer mitjançant un contracte de compravenda.

- S’ha de lliurar l’animal identificat mitjançant microxip.

- No es poden vendre animals d’edat inferior a dos mesos, si la venda es realitza des del nucli zoològic declarat com a lloc de naixement, o quatre mesos si és un nucli zoològic diferent del declarat com a lloc de naixement.

Recorda que la llei prohibeix la venda entre particulars. A més, d’acord amb l’article 58 de la llei 7/2023, cal complir els següents requisits:

- La transmissió s’ha de fer mitjançant un contracte de cessió.

- S’ha de lliurar l’animal identificat mitjançant microxip.

- No es poden cedir animals d’edat inferior a 8 setmanes d’edat.

Model de document de cessió voluntària i gratuïta d'un animal de companyia entre particulars.