INSCRIPCIONS TANCADES
🔹 A la pell:
🔹 Als ulls:
🔹 A les vies respiratòries:
🔹 En animals:
✔️ Evita passejar per zones amb pins durant els mesos de febrer a abril, quan les erugues descendeixen dels arbres.
✔️ No toquis les erugues ni els seus nius (bosses blanques als pins).
✔️ Si trobes erugues al carrer o en un parc, avisa l'Ajuntament perquè en facin la gestió adequada.
✔️Evita passejar els gossos per zones de pins i para atenció a la presència de nius.
✔️Porta el gos amb corretja curta i vigilat.
Porta el gos a una àrea segura perquè no entri en contacte amb més erugues. Evita que es llepi o es fregui la zona afectada i renta-la amb abundant aigua tèbia a raig. Pots aplicar una compresa freda en la zona afectada per a alleujar la inflor i el dolor.
Porta al gos al veterinari al més aviat possible per a rebre tractament. El veterinari pot administrar medicaments per a controlar els símptomes i prevenir complicacions greus.
L'Ajuntament aplica diferents tècniques per combatre la processionària del pi:
Durant aquesta època, l’Ajuntament:
Díptic informatiu (PDF) Cartell informatiu (PDF)
És un insecte típic dels boscos mediterranis, que en fase adulta és una papallona i que quan és eruga s’alimenta de fulles de pins i té uns pèls urticants que poden afectar persones i animals. El canvi climàtic i l’activitat humana han facilitat la propagació d’aquest insecte, que és una plaga en molts llocs de la Mediterrània.
El naixement de les papallones té lloc durant els mesos de juliol a setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. En general cada femella sol realitzar una posta que, depenent de l’espècie de pi, oscil·la entre 190-320 ous.
Al cap d’unes cinc setmanes de realitzar la posta neixen les larves petites, amb un comportament gregari, són de color verd i s’alimenten de les fulles més pròximes al punt de posta.
Les larves de processionària s'agrupen fent nius de color blanc a les capçades dels pins i cedres. La formació completa i més gran dels nius sol manifestar-se de forma clara a partir de primers de desembre a les zones pirinenques i principis de gener a les zones litorals. Durant aquest període és quan tenen un major perill per a les persones sensibles a l’exposició dels pèls urticants.
Cap als mesos de febrer, març i abril les larves abandonen el niu baixant a terra i formant les típiques processons d’enterrament, on es transformen en crisàlides; un cop enterrades solen entrar en una diapausa o parada de desenvolupament, cosa que origina que, d’un mateix enterrament, surtin les papallones durant els tres anys següents.
Un dels problemes més grans que creen aquests insectes es deu a què les larves, a partir del tercer estadi de desenvolupament, tenen pèls urticants de color taronja.
Quan es molesten les larves o es mouen, s’obren els sacs alliberant-se milers de pèls urticants a l’atmosfera que, si es posen en contacte amb la pell de les persones o animals, poden produir reaccions al·lèrgiques.
En persones amb una reconeguda hipersensibilitat, es recomana no visitar pinedes amb presència d’aquests insectes, sobretot els dies de molt vent, i s’aconsella, per a aquells casos més extrems, acudir al dermatòleg el més aviat possible.
En ocasions aquests efectes també es poden donar quan les larves estan en forma de crisàlide enterrades en el sòl, per la qual cosa es recomana tenir cura dels nens i dels animals de companyia si juguen amb la terra a les zones on hi ha presència de bosses als pins.
https://www.diba.cat/ca/web/salutpublica/-/processionaria-del-pi
