Entrevistem al Daniel i el David, voluntaris d'Ethos
Tots dos col·laboren en el projecte Clowns
Bon dia, us presenteu?
- Jo sóc Daniel Casanellas, tinc 47 anys i sóc pare d’una filla de 10 i un fill de 8 i fa 15 anys que visc a Sabadell.
- Mi nombre es David Salas, tengo 39 años y vivo en Terrassa.
Quan temps fa que sou voluntaris?
- Daniel: Fa 13 que sóc voluntari
- David : No lo he contado nunca, pero unos cuantos años.
En quin àmbit col·laboreu?
- Daniel: En l’àmbit de les adiccions
- David: En l’àmbit de les drogodependències
Quines activitats desenvolupeu a l'entitat?
- Daniel: En totes les que l'entitat Ethos necessiti, des de netejar el centre fins a fer actuacions de clowns, passant per tasques administratives o organitzant cursos per als usuaris.
- David : En cualquier cosa que haga falta, administración cogiendo el teléfono y haciendo fotocopias, limpieza y a veces hago refuerzo de algún monitor o terapeuta.
En quins projectes col·laboreu?
- Daniel: Jo col·laboro en dos projectes, en el projecte Clowns i en el taller de cuina. Clowns és un projecte que serveix per projectar la imatge de la tasca que es fa a Ethos a l'exterior i, així mateix, desestigmatitzar a tot el col·lectiu de drogodependents i conscienciar al públic a través de les rialles de què aquest col·lectiu pot aportar moltíssimes coses bones a la societat. Pel que fa al taller de cuina, juntament amb altres companys, el que fem és empoderar als usuaris perquè la seva vida diària millori, ensenyant-los a menjar bé, que és una base molt important per a la millora de la salut.
- David : Jo col·laboro en el projecte Clowns.
Què us va moure a fer voluntariat?
- Daniel: La necessitat de millorar la meva vida personal i també per valorar el que realment importa i es necessita a la vida. El voluntariat m'ajuda a millorar en el meu dia a dia, ajudant a altres persones i sobretot a sentir-me ple.
- David : Me movió el que poder dar algo de mi a los demás, me hace más humano y feliz.
Amb quines dificultats us heu trobat amb la pandèmia?
- Daniel: L'única dificultat ha estat la manca de contacte amb els altres usuaris, ja que és molt més personalitzat que per videoconferència. Per exemple en els tallers de cuina la manca del sentit de l'olfacte quan es cuina o la interacció dels participants dins la cuina ha queda reduïda, però tot i això cal destacar, per suplir aquestes mancances, l'actitud sempre positiva dels participants i el seu bon humor i destacar sobretot la generositat dels cuiners, deixant entrar als usuaris per vídeoconferència a les cuines de casa seva.
També seria el mateix cas en el grup de Clowns, però la fantàstica resposta i creativitat dels responsables de l'activitat ha fet que en cap moment es deixessin de fer coses, com per exemple vídeos fets a casa i després muntats. Els podeu veure a canal YouTube de l'Associació Ethos. Aquí també destaca la gran generositat de tots els usuaris.
- David : La dificultad a raíz de la pandemia ha sido el no poder hacer presencialmente el voluntariado, pero gracias a las tecnologías sí que hemos hecho cosas vía online y algún video de clowns para compartirlo con usuarios/as.
Quins valors destacarieu del voluntariat?
- Daniel: compromís, constància, i honestedat
- David : entusiasmo, solidaridad y humildad
Quin missatge donarieu perquè algú es fes voluntari/ària?
- Daniel: El missatge més clar per al voluntari/ària és que ajudant als altres t'ajudes a tu mateix. Sento que són les paraules que millor identifiquen un voluntari.
- David : Que el ser voluntario/a te hace mejor persona y más humano/a
Expliqueu-nos alguna experiència
- Daniel: L’experiència que recordo i valoro més van ser els meus dos primers dies al grup de clowns. Jo era una persona introvertida, i quan vaig estar amb tot el grup i vaig haver de fer el pallasso, vaig pensar… que faig aquí??!! Aquells dos dies vaig sortir amb la camisa xopa de suor, però xopa!! El que vaig fer aquells dos dies va ser un pas important en la meva vida personal i avui encara aprenc a viure el dia a dia amb molta positivitat.
El taller de cuina va sorgir a partir de la meva situació personal. Jo no sabia cuinar i i tot el que menjava eren plats precuinats que comprava. Amb tot l'equip, però sobretot amb la fundadora d'Ethos, Dolors Martínez, vàrem dissenyar el taller de cuina, que ja fa 7 anys que funciona i que quedarà com una activitat estable a la programació d’Ethos, perquè tots els participants assoleixen els coneixements necessaris per portar una bona dieta i sobretot per fer-ho un mateix. És per això que faig la clara referència en què ajudant els altres t'ajudes a tu mateix.
- David : Antes de la pandemia, cada año un grupo de voluntarios, para conmemorar el Día Mundial contra el Sida, salíamos por la zona hermética a repartir preservativos y lazos rojos. Muchos de los grupos de chicos y chicas a los que repartimos se acuerdan de nosotros y muestran mucha gratitud por la labor que hacemos. Es una sensación que llena nuestros corazones.
Moltes gràcies!
