2022
Per tal de garantir la viabilitat econòmica de les diferents explotacions agràries que hi ha al parc es treballa amb cultius d´alt valor afegit que, un cop recollits, es distribueixen per mercats de proximitat.
Mongeta del Ganxet
Es el cultiu més representatiu del Parc Agrari de Sabadell.
La Mongeta del Ganxet té reconeguda la Denominació d’Origen Protegida (DOP). Es caracteritza per ser una varietat tradicional de forma aplanada, arronyonada i amb un ganxo molt pronunciat que li dona nom. Es de grandària mitjana i a la boca és poc granulosa, de gust suau, fi i persistent. La pell és quasi imperceptible, de manera que les coccions lentes són les més indicades.
La sembra es realitza al juliol i la producció es fa seguint mètodes tradicionals que inclouen fases d´elaboració gairebé artesanals.
Un cop collit el gra es neteja d´impureses i se n´eliminen aquells exemplars que no arriben a les dimensions establertes o estan tacats, amb l´objectiu de seleccionar els que compleixen les exigències descrites en la categoria extra de les denominacions d’origen protegides. Posteriorment, es desinsecten per a impedir que es corquin amb un procés de congelació en el que no es fa servir cap producte químic.
La Mongeta del Ganxet es comercialitza després crua o cuita. Per a l´elaboració de conserves no està permesa la utilització de cap additiu ni conservant: només es fa servir la mateixa mongeta, aigua i sal.
La Mongeta del Ganxet era, fins fa pocs anys, un producte conegut en àmbits locals, però gràcies a la tasca de divulgació i promoció s´ha convertit en un producte de prestigi i qualitat.
Vi Arraona
El Parc Agrari acull des de l'any 2008 vinyes de dues varietats blanques (Chardonnay i Xarel·lo) i tres de negres (Merlot, Monastrell i Garnatxa Negra).
L'any 2017, es va presentar el vi Arraona D.O Catalunya, amb la voluntat de reivindicar el passat vitivinícola de la vila i del seu rodal i recuperar-ne els valors agrícoles, culturals i paisatgístics.
L'Arraona, blanc i negre, és un producte fruit de la col·laboració amb la cooperativa l'Olivera, que realitza les feines de camp i les de l'elaboració del vi. L'objectiu d'aquest nou vi és potenciar la producció sota els criteris de l'agricultura ecològica i assolir vins de més qualitat.
Amb aquest vi es manté el treball manual a la vinya i l'aposta per una iniciativa d'agricultura social i periurbana a la vinya de Can Gambús, al Parc Agrari de Sabadell.
Horta 
Diversos horticultors professionals de Sabadell desenvolupen els seus cultius al Parc Agrari tant en finques municipals com privades. La majoria dels productors ho fan sota certificació ecològica i tots realitzen venda directa a la pròpia finca o en circuit curt (al mercat de Sabadell, cooperatives de consumidors, mercats locals, etc.).
Entre els diferents conreus que es desenvolupen podem destacar conreus de varietats tradicionals (tomàquet de penjar, calçot, carabassa, tomàquet pera, etc.).
Gairebé tots els productors locals produeixen també la “ceba de Sabadell” per la seva qualitat organolèptica i la gran capacitat de conservació.
El parc disposa d´un estació meteorològica depenent del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que facilita dades en temps real sobre les condicions meteorològiques de l´entorn. Temperatura, humitat relativa, força i direcció del vent, litres per metre quadrat de pluja i pressió atmosfèrica són les variables que es mesuren a l´estació. Cada 30 minuts i de manera telemàtica, l´estació envia les dades al SMC que les publica en el seu portal web. Tota la informació de l´estació es guarda el que permet que qualsevol persona pugui consultar les dades de la ciutat des del dia que es va posar en marxa. L´estació està situada en una parcel.la de 100 metres quadrats de superfície a la zona de Mas Canals.
El projecte FOODe és un projecte europeu emmarcat dins el programa Horizon 2020 de la Unió Europea en que l’ajuntament de Sabadell hi ha participat juntament amb altres 24 entitats (ajuntaments, universitat, centres de recerca i empreses privades) de 8 països diferents.
Els objectius del projecte FOODe són els d’accelerar el creixement d'iniciatives d’agricultura urbana impulsant sistemes alimentaris arreu del territori, i estendre l’agricultura local, tradicional, orgànica i sostenible.
A Sabadell el projecte FOODe s’han centrat en tres iniciatives d’horta urbana i periurbana. Els tres “pilots” estaran un al parc agrari, a l’horta del riu i una horta urbana.
L’ajuntament de Sabadell, conjuntament amb l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona ha realitzat processos participatius per la definició final d’aquests espais: en aquests han intervingut diferents entitats i associacions de Sabadell, estudiants de secundària de diferents instituts de la ciutat, cooperatives de consumidors, així com estudiants de cicles formatius agraris i estudiants universitaris de Ciències Ambiental (UAB) i Enginyeria en Ciències Agronòmiques (UPC).
La pèrdua d'aliments és un problema crític en l’actual situació de crisis climàtica.
Els productes descartats en la fase de producció poden reduir la quantitat d'aliments disponibles pels consumidors i augmentar els costos econòmics dels productors.
A més, els cultius utilitzen recursos naturals limitats com l'aigua, el sòl i l'energia, de manera que part d'aquests recursos no s'aprofiten de manera eficaç.
Reduir la pèrdua d'aliments en el sector agrari és clau per assolir els objectius del Parc Agrari i donar suport a la transició cap a una agricultura i uns hàbits alimentaris més sostenibles
Per a més informació:
Malbaratament alimentari
Malbaratament a Sabadell
Unió Excursionista de Sabadell (UES)
Associació per la defensa i Estudi de la Natura (ADENC)
ICTA, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
IRTA , Institut de recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Institut de jardineria i agricultura LES GARBERES
Gremi d´Hostaleria i Turisme del Vallès Occidental i Barcelonès
Al terme municipal Sabadell hi ha una sèrie d'elements d'interès arquitectònic, natural i ambiental que són testimonis de les activitats que han tingut lloc al llarg dels anys i que formen part del paisatge.
El Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell (PEPS) és el document urbanístic vigent a la ciutat que cataloga els elements protegits del patrimoni de la ciutat i que permet la seva preservació.
En total el PEPBAMAS protegeix un conjunt d'aproximadament més de 600 elements patrimonials del nostre terme municipal, entre elements del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic.
El patrimoni natural s'identifica i es classifica en :
- Zones d'interès ecològic
- Zones antropitzades de valor mediambiental
- Cursos fluvials
- Hortes i talussos del Ripoll
- Arbres
- Fonts, mines, recs i sèquies
La Vespa velutina nigrithorax, anomenada vespa asiàtica de potes grogues, és una vespa invasora que es va detectar a Catalunya l’any 2012 i que actualment és present a les quatre demarcacions catalanes.
A Sabadell se n’ha detectat tan al rodal com a les zones urbanes. No és especialment agressiva amb les persones, només si es molesta el vesper, però sí que cal controlar la seva proliferació donat l’impacte negatiu en la biodiversitat.
Característiques de la Vespa velutina
La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació amb les vespes socials autòctones del
nostre país. La subespècie nigrithorax presenta el tòrax negre envellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb
una fina franja groga. Únicament el quart segment de l’abdomen és de color groc-taronja pràcticament en la seva totalitat. El cap
és negre, la cara groc-ataronjada i l’extrem de les potes de color groc. La seva mida oscil·la entre 17 i 32 mm de llargària.
Nius i vespers
Els nius embrionaris de finals d’hivern solen tenir la mida d’un ou de gallina i els amaguen sovint a voladissos de teulades, dins de coberts, en càmeres d’aire o en armaris de comptadors d’aigua, entre altres. Durant la primavera neixen les primeres obreres i es comença a
parlar de vesper primari que va creixent i pot arribar a la mida d’una pilota d’handbol. Sovint les vespes es traslladen i comencen a fer un vesper anomenat secundari i que es convertirà en
el definitiu. Aquest vesper pot arribar a fer un metre i sovint es detecten en capçades d’arbres, però es poden adaptar a altres espais. A finals d’estiu s’inicia la fase
d’aparellament i el declivi del vesper, amb la mort –entrada la tardor- de la reina fundadora.
Quan es detecta un niu és important concretar al màxim la ubicació per facilitar-ne la detecció i notificar l’avistament per mitjà del tràmit de la seu electrònica municipal. Cal evitar sobretot capturar o molestar les vespes, davant del risc de picada, i mantenir-se a una distància prudencial al voltant de cinc metres.
Control, seguiment i prevenció
L’Ajuntament assumeix el seguiment i retirada dels nius de vespes asiàtiques a la via pública, tan a les zones urbanes com al rodal. Tanmateix, en propietats privades és responsabilitat de la propietat.
La retirada o inactivació dels vespers es realitza per tècnics d’empreses de control de plagues amb els EPI corresponents.
En cas de picada
Si es pateix una picada de vespa asiàtica rentar bé la zona afectada amb aigua i sabó neutre i aplicar-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda. Es pot aplicar també un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada. Cal evitar gratar o fregar la zona afectada. En cas de picades múltiples, davant de reaccions al·lèrgiques o bé si la picada és a l’interior de la boca, cal trucar al serveis d’emergències (061).
Per a més informació:
Vespa asiatica
Generalitat de Catalunya, informació Vespa asiàtica
Guía per a la Gestió municipal de la vespa asiàtica (Vespa velutina) a Catalunya
El cargol poma és una espècie exòtica invasora procedent de Sud Amèrica. Està considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món i ha causat estralls en cultius de zones humides, sobretot en arrossars, arreu dels llocs del món que ha colonitzat.
La biologia i comportament de l’espècie fa que els problemes potencials que pot generar siguin molt greus, tan a nivell agroalimentari sobre el cultiu de l’arròs, com a nivell ambiental per l’impacte sobre la vegetació aquàtica i perquè desplaça espècies autòctones.
A Catalunya només existeix al Delta de l’Ebre, tot i que també han aparegut alguns focus en els arrossars de l’Empordà i en un llac artificial a Olesa de Montserrat, i actualment un focus a una bassa de reg de l’horta municipal de Can Roqueta a Sabadell.
Les possibles vies d’entrada són per introducció intencionada per aquariofília com animal domèstic.
N’és prohibida la possessió, cria, transport, tràfic, comerç, i alliberament al medi
Eviteu-ne la dispersió. No recolliu cargols poma.
Si trobeu aquest cargol o les seves postes, aviseu immediatament al Servei de Sanitat Vegetal trucant al telèfon 93 574 00 36 o a través del correu especiesinvasores.tes@gencat.cat
Per a més informació:
Generalitat de Catalunya, informació Cargol Poma
El seu hàbitat de cria són els petits receptacles d'aigua a la intempèrie. Posen els ous a dins dels recipients que acumulen aigua. Tot seguit es desenvolupen les larves i en menys de set dies surten els mosquits.
A Sabadell s'han detectat freqüentment larves de mosquit tigre en tapes de bidons (que acumulen aigua) de zones d'horta i també en gerros, galledes, platets sota els testos, desguassos de patis o piscines, embornals, escocells dels arbres, sistemes de drenatge de teulades, bidons sense tapa hermètica, dipòsits subterranis, subsòls inundats, piscines en estat d'abandó, i un llarg etcètera.
No els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en grans masses d'aigua.
S'amaga a les zones de vegetació ombrívoles i a recer del vent.
Qué puc fer per controlar-lo?
La millor estratègia de control d'aquest mosquit és eliminar el focus de cria. Les aplicacions plaguicides contra mosquits adults no constitueixen una solució a curt ni a mitjà termini (l'efecte no s'allarga més d'una setmana) i poden donar-se efectes indesitjables.
És per aixó que cal:
- Retirar de la intempèrie els recipients que puguin acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats, sota els testos, plats d'animals domèstics, piscines de plàstic, etc. En cas que no es puguin eliminar: Buidar-los, invertir-los, foradar-los o tapar-los.
- Buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua.
- Si no es poden eliminar ni buidar: Tapar el recipient hermèticament o bé amb tela mosquitera molt prima (malla d'1 mil·límetre) els safareigs i les basses petites.
- Evitar acumulacions d'aigua a tapes de bidons que acumulen pel·lícules d'aigua (foradant-los o cobrint-los amb una mosquitera).
- Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos.
- Evitar els forats i les depressions del terreny on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra.
Per a més informació:
Salut Ambiental Ajuntament de Sabadell
Des de l’any 2018 es té constància de la presència de dos espècies de tortugues al riu Ripoll, la tortuga autòctona de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga de florida no autòctona (Trachemys scripta).
La tortuga de rierol, s’ha localitzat, en concret, a les basses del tractament terciari de Sant Vicenç de Jonqueres, espècie classificada com a vulnerable per la “Union Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN)”.
La tortuga de florida és un animal exòtic amb caràcter invasor que competeix directament amb les tortugues autòctones, ocupant un mateix nínxol, competint per l’aliment i depredant els ous i els individus joves, provocant el desplaçament i desaparició de la tortuga autòctona. Introduïda com a animal domèstic, de companyia sovint es alliberada al medi natural per particulars, amb el conseqüent impacte negatiu.
Des de l’any 2019, l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) realitza en les basses del tractament terciari de Sant Vicenç de Jonqueres el seguiment de la població de la tortuga de rierol i la retirada de tortugues exòtiques al riu Ripoll, capturant els exemplars exòtics i traslladant-los al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa i al CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).
Els resultats obtinguts durant aquests anys es recullen en els informes de seguiment de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la bassa del terciari, al riu Ripoll. En aquest informe s’expliquen els objectius, la metodologia i els resultats de l’estudi.
Per a més informació:
Grup d'estudi de les tortugues de l'ADENC
Si tens a casa una tortuga exòtica i no te'n pots fer responsable, no l’abandonis! Alliberant-los causen impactes negatius irreversibles al medi natural. Pots trucar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, ells et diran què fer (tel. 93 561 70 00)
Per a més informació:
Generalitat de Catalunya, informació Tortuga de Florida