2022
El porc senglar (Sus scrofa) és una espècie autòctona. És la més abundant i que s’ha estès i s’ha adaptat als diferents tipus d’hàbitat arreu del món: des de l’alta muntanya fins a les àrees urbanes.
La seva distribució i abundància depenen de la disponibilitat de recursos alimentaris i de l’existència de zones de refugi, normalment boscos i matollars. La seva capacitat d’adaptació i dieta omnívora li permeten colonitzar la pràctica totalitat dels hàbitats presents a Catalunya, incloses les zones fortament humanitzades.
Les poblacions de porc senglar en els darrers anys han arribat a una densitat superior degut a l’accés de menjar fàcil que les zones urbanes i periurbanes ofereixen, així com els espais verds urbans naturalitzats on l’espècie troba refugi per viure-hi i reproduir-se.
Els perjudicis i les molèsties que ocasiona l’espècie són de tipologia variada: danys a conreu i pastures, jardins, parcs i horts, accidents de trànsit, problemes sanitaris i atacs esporàdics a persones i animals domèstics.
Recomanacions a la ciutadania
- No els doneu mai menjar perquè no associïn les persones amb menjar fàcil ni els fem dependents dels humans.
- No us hi acosteu, són salvatges i de reaccions imprevisibles. us poden atacar o mossegar.
- Eviteu moviments o sorolls bruscos si es troben molt a prop. intenten fugir si veuen perill i el poden evitar.
- No deixeu escombraries ni menjar fora dels contenidors o de les papereres ni tampoc menjar per a les mascotes a l’exterior perquè els atrau i s’hi acostaran.
- A la xarxa viària conduïu amb precaució, poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.
D’acord amb l’establert a l’ordenança municipal reguladora de la tinença, el benestar i la protecció dels animals de Sabadell, està prohibit alimentar animals a la via pública, excepte en els supòsits en que l’alimentació estigui autoritzada per l’Ajuntament.
Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que estan fora de la seva àrea de distribució natural. Algunes d’aquestes espècies exòtiques que s'han introduït al territori tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels ambients naturals i poden produir impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies o a les activitats humanes i econòmiques. Són les espècies exòtiques invasores.
No totes les espècies exòtiques són invasores, per sort només un petit nombre de les espècies que arriben al nostre territori tenen la capacitat d'escampar-se i sobreviure als nostres ambients naturals.
Les espècies exòtiques invasores són un dels problemes més grans per a la conservació de la biodiversitat. Plantes com el plomall de la Pampa o l’ailant, o animals com el visó americà, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre o el cranc americà són algunes d’aquestes espècies exòtiques invasores.
En els ambients fluvials, i en concret al riu Ripoll a Sabadell les principals espècies invasores identificades són:
Herbàcies de gran port
- Canya (Arundo donax)
- Raïm de moro (Phytolacca americana)
- Flor de nit (Mirabilis jalapa)
- Herba de la pampa (Cortaderia selloana)
Plantes de port herbaci
- Nyàmera (Helianthus tuberosus)
Lianes
- Lligabosc japonès (Lonicera japonica)
Arbres
- Ailant
(Ailanthus altíssima)
- Robinia (Robinia pseudoacacia)
Per a més informació:
Espècies exòtiques invasores
Guia d'espècies exòtiques invasores d'ambients fluvials
Seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll
Des de l’any 2018, els ajuntaments de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet duen a terme un programa de seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll.
Població de peixos al riu Ripoll
L’estat de conservació dels peixos del riu Ripoll està molt influït per les condicions climatològiques, per la disponibilitat d’aigua a la xarxa hidrològica i per els diferents impactes tant naturals com antròpics. En general el sistema fluvial de la conca és reduït i les rieres tenen una mida moderada, així com un acusat règim mediterrani que produeix una dràstica disminució de cabals a l’estiu. Això provoca que alguns trams del riu, especialment de capçalera i afluents, es tornin intermitents i que els peixos restin aïllats en pous, situació que s’agreuja en anys castigats per la sequera, que com enguany sol produir un important estrès hídric. D’altra banda la pròpia climatologia mediterrània fa que a la tardor es puguin produir riuades les quals, de vegades, afecten greument les poblacions de peixos.
La ictiofauna del riu Ripoll és relativament pobre pel que fa al nombre d'espècies, per raons bàsicament històriques.
D’altra banda les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosistema aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a una escala regional
En estudis realitzats a la conca del riu Ripoll s'ha trobat, un total de 9 espècies, de les que només tres són autòctones (el barb cua-roig, Barbus haasi; el barb de muntanya, Barbus meridionalis; i la bagra, Squalius cephalus); dues són traslocades (el gobi ibèric, Gobio lozanoi i el barb roig, Phoxinus phoxinus); i quatre més introduïdes (la carpa, Cyprinus carpio; la gambúsia, Gambusia holbrooki; el peix sol, Lepomis gibbosus; i la perca americana, Micropterus salmoides).
A Sabadell, la comunitat de peixos està constituïda per un total de 4 espècies de les quals dues en són autòctones: el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus) i dues exòtiques: la carpa (Cyprinus carpio) i la gambúsia (Gambusia holbrooki).
Divendres 21 de juliol de 2023 a les 09:00h
Ubicació: Edifici Ateneu
Divendres 21 de juliol, a les 9 h
Lloc: Ronda Collsalarca amb carrer de Clavells
Divendres 21 de juliol de 2023 de 09:00h a les 11:00hUbicació: espais Parc del Nord
El Parc Fluvial del Ripoll, al llarg dels set quilòmetres que el Ripoll travessa el terme municipal de Sabadell, és un espai fluvial que es fonamenta en la millora de la qualitat de l'aigua i del seu entorn, en la recuperació de l'ecosistema aquàtic, la potenciació del bosc de ribera, la recuperació paisatgística i la creació de nous espais verds i de ribera per a la ciutadania de Sabadell, on siguin compatibles l'ús social i l'econòmic i alhora es respectin els recursos naturals i valors mediambientals del riu.
En el Parc Fluvial hi ha l’àrea d’estada de Sant Vicenç de Jonqueres, el parc de la Clota i la font dels Gitanos, com també l’àrea de repòs del molí de l’Amat i l’àrea d’estada de la font dels Degotalls. La connexió i relació entre totes aquestes àrees de repòs és el camí del riu, que enllaça amb els camins transversals d’accés a la ciutat i al rodal.
Divendres 21 de juliol de 2023 de 11:00h a les 14:00hUbicació: diversos centres de la ciutatDivendres 21 de juliol de 2023 a les 11:30hUbicació: pl. de Rogelio Soto,Divendres 21 de juliol de 2023 a les 12:00hUbicació: Edifici Consistorial