2024
| Massís mutanyós de la serra de Tramuntana, al nord-oest de l'illa de Mallorca, que amb 1.445 m és el cim més alt de les Balears. Carrer situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Puigmajor (29.12.1955), calle
Puig Major (30.10.1985)
| Marc Valeri Marcial (Bílbilis, 38/41 - 104 dC). Escriptor llatí originari de la Tarraconense. Va residir des dels vint anys fins als cinquanta-cinc a Roma, on gaudí de la protecció de grans personatges, fins i tot de l'emperador. La seva obra, Epigrammata, la va escriure els darrers vint anys de la seva vida i consta de més de mil cinc-cents epigrames repartits en quinze llibres. Escrits amb mètrica molt acurada, amb dedicatòries i lloances als seus protectors, hi predomina el to líric, bucòlic i elegíac, però també hi trobem epigrames de caire satíric i burlesc, humorístic i eròtic. El carrer de Marcial es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Marcial (9.12.1965), calle
Marcial (30.10.1985)
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950). Novel·lista, narrador i autor teatral. |
Historial toponímic
Folch y Torres (27.10.1960), calle
Folch i Torres (30.10.1985)
Domènec Buxeda i Crehuet (Camprodon, 12 de gener de 1823 - Barcelona, 1 de març de 1882). Industrial tèxtil. |
Historial toponímic
Buxeda (setembre de 1884), c. de
Buxeda (27.5.1939), calle
Buxeda (30.10.1985)
| Professió dels qui defensen en un judici la causa d'una de les parts litigants. |
Historial toponímic
Advocacia (23.12.2005)
| Empleats que, en el ram del tèxtil, anaven per tot el país, amb el mostrari de cada temporada, a visitar una cartera de clients per negociar-hi comandes. * * * El carrer dels Viatjants es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Viatjants (29.1.1986)
| Joan Puig i Pujol (Sabadell, 11 de novembre de 1892 - 22 de gener de 1973). Polític i escriptor. Militant del Círcol Republicà Federal, el 1934 va ser elegit regidor i es féu càrrec de la regidoria de Finances i Proveïments. Dos anys més tard, el 1936, la Generalitat el nomenà conseller de Finances Municipals i delegat de banca a Sabadell. Com a escriptor, a part d'unes Memòries de Sabadell i de la monografia El català Joan Cristòfor Calvet d'Estrella, cal consignar 86 anys de premsa local: Sabadell, 1853-1938, estudi i catalogació de les publicacions periòdiques sabadellenques fins a la Guerra Civil, que va ser editat el 1972 per Andreu Castells a les edicions Riutort. Va col·laborar al Diari de Sabadell en l'època que era l'òrgan d'Acció Catalana. |
Historial toponímic
Apel·les Mestres
Puig i Pujol (30.10.1985)
| Marcel·lí Massana i Bancells (Berga, 3 d'octubre de 1918 - Les Bordes-sur-Lez, Arieja, Occitània, 21 de maig de 1981). Militant anarquista i guerriller del maquis, conegut pel sobrenom de Panxo. Durant la Guerra Civil va ser tinent de l'exèrcit republicà. Empresonat el 1939, aconseguí escapar-se i fugí a França, però retornà a Catalunya el 1944 i esdevingué el capdavanter del maquis llibertari rural. El 1951 abandonà la lluita i se n'anà a viure a França. El carrer de Marcel·lí Massana es troba a Castellarnau, barri en què la majoria dels carrers porten noms de persones que s'han significat en la lluita per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Marcel·lí Massana ((28.4.1999)
| Roger I de Foix (segle XI). Primer comte de Foix. Iniciador de la primera dinastia comtal de Foix, al Llenguadoc pirinenc. * * * Roger Bernat III de Foix, II de Castellbò (?, segle XIII - ?, 1302). Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò. En casar-se amb la vescomtessa de Bearn, afegí al patrimoni familiar el vescomtat de Bearn i les baronies de Montcada i Castellvell. Va intervenir en les lluites per la successió del comtat d'Urgell al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I el Conqueridor, i va encapçalar les rebel·lions nobiliàries de 1274 i de 1280, durant aquesta darrera va ser fet presoner per Pere II el Gran, que el tingué tres anys empresonat i l'alliberà a canvi de cedir a la corona el comtat de Castellbò, però un cop alliberat es negà a complir el tracte. El 1285, com a venjança contra el monarca català, es posà al servei del rei de França en la Croada contra la Corona d'Aragó. El 1278 i el 1288, el comte Roger Bernat III va subscriure amb el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, els famosos Pariatges d'Andorra, que encara avui constitueixen un fonament jurídic de la cosenyoria andorrana. * * * Roger Bernat IV de Castellbò (? - 1381). Vescomte de Castellbò (1350-1381) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada. Fill i successor de Roger Bernat III de Castellbò (? - 1350), era nét de Gastó I de Foix (? - 1315) i besnét de Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (s.XIII - 1302). Va fer costat al seu cosí, Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió de Bearn. Amplià el patrimoni familiar amb la compra dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca, però, per altra banda, el 1366 es va vendre a la reina Elionor el castell d'Arraona i la vila de Sabadell. Ambaixador de Pere el Cerimoniós a la cort de França, el rei li encarregà la defensa de la Cerdanya i del Rosselló. |
Historial toponímic
Foix (1954), pasaje
Foix (30.10.1985)
| Port i vall del Pirineu aragonès, al nord-oest de la vall d'Ordesa, on hi ha el naixement del riu Ara, que tradicionalment ha estat un pas fronterer amb França. L'orde dels Hospitalers van construir-hi l'hospital de San Nicolás al segle XII, que va mantenir-hi el poblement fins al segle XVIII, però avui la vall es troba completament deshabitada i només hi queden les restes de l'església i l'hospital i el pont romànic. |
Historial toponímic
Bujaruelo (29.12.1955), calle
Bujaruelo (30.10.1985)
