PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, 6 de setembre de 1885). Inventor i polític, llicenciat en dret.

En contacte amb els ambients republicans barcelonins, aprengué l'ofici de caixista i muntà una impremta, en la qual edità la revista La Fraternidad, que divulgà els ideals del comunisme icarià. A Cadaqués, on hagué de fugir un parell d'anys a causa de les seves activitats polítiques, madurà el projecte de construir una nau submarina. El 1858, a més de crear una societat amb els seus amics empordanesos, publicà l'opuscle El Ictíneo o barco-pez i l'any següent el seu projecte assolí un èxit parcial al port de Barcelona. Un segon Ictíneo fracassà per manca de suport financer, però aleshores Monturiol projectà d'altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf, planejà els treballs per a la portada d'aigües del Ter a Barcelona i un sistema de conservació de carn, que hagué d'abandonar per malaltia. El 1889 Isaac Peral, que també havia ideat un submarí, reconegué que Monturiol l'havia precedit en l'invent del peix vaixell.


Historial toponímic

Narcís Monturiol (1925), c. de
Marina Nacional (24.11.1939), calle
Monturiol, calle
Narcís Monturiol (30.10.1985)

Ciutat castellana, situada en un ample i àrid altiplà del nord-oest de Castella la Nova, capital de l'Estat espanyol des del regnat de Felip II. La plaça de Madrid es troba situada a Can Llong, barri de carrers i places amb noms de ciutats europees.

Harmonia d'idees i sentiments entre persones. Forma part de la promoció d'habitatges construïts per la Caixa de Sabadell i aprovada per l'Ajuntament el desembre de 1955. Tots els vials de la nova promoció portaven noms de virtuts i colors. El projecte era dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila.

Historial toponímic

Concordia (plànol 1944), plaza
Concòrdia (30.10.1985)

Alemanya és una república federal del centre d'Europa. Situada a la riba sud de la mar Bàltica i del mar del Nord, és fronterera amb Dinamarca al nord, amb Polònia i Txèquia a l'est, amb Àustria i Suïssa al sud, i amb França, Luxemburg, Bèlgica i Holanda a l'oest. Alemanya ha estat durant segles un terme que designava una nació fragmentada en diversos estats. No és fins el 1871 que aconseguí unificar-se, però al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, altre cop va ser dividida, entre la República Federal Alemanya, dins l'àrea occidental, i l'Alemanya Democràtica, en l'òrbita d'influència soviètica. Després de la caiguada del mur de Berlín, que escenificava la divisió alemanya, el 3 d'octubre del 1990 les dues Alemanyes es reunificaven. Berlín és la capital de la nova Alemanya i la ciutat més important del país, al costat d'Hamburg, Frankfurt, Munich o Colònia. La llengua oficial de l'estat és l'alemany, que té diverses fraccions dialectals: el baix alemany, l'alemany central i l'alt alemany, les variants més parlades. També són reconeguts els danès, el romaní i el frisi, protegits per la "Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". La República Federal Alemanya és membre de les Nacions Unides i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Alemanya es va formar a mitjan segle XIX com a carrer de Dídac Mimó a l'indret conegut com a Pla de les Basses. El 1855 es digué carrer de Madoz, fins al final de la Guerra Civil, que prengué el nom d'Alemanya.

Historial toponímic

Dídac Mimó (meitat segle XIX), c. de
Madoz (1.9.1855), c. de
Alemania (24.11.1939), calle
Alemanya (30.10.1985)

Ferran III (Valparaíso, Lleó, 1198 - Sevilla, 1252). Rei de Castella i Aragó. Fill d'Alfons IX de Lleó i Berenguera I de Castella, el 1217 va ser coronat rei de Castella per renúncia de la seva mare i el 1230 va heretar la corona de Lleó. La unió dels dos regnes va provocar una revolta nobiliària encapçalada per la casa de Lara i una invasió lleonesa promoguda pel seu pare Alfons IX. El seu regnat es va caracteritzar per la guerra contra els serraïns per expulsar-los de la península. Quan va morir només quedava en mans dels musulmans el regne de Granada. L'any 1671, el papa Climent X el va canonitzar.

Historial toponímic

Sant Ferran (darrer quart del segle XIX)
Ferran i Clua (6.1.1937)
San Fernando (27.5.1939), calle
Sant Ferran (30.10.1985)

Narcís Giralt i Sallarès (Sabadell, 17 de gener de 1846 - 8 de setembre de 1925). Professor de teoria de teixits i pintor.

Estudià a Llotja de Barcelona i, acabats els estudis, residí vuit anys a Terrassa, on exercí de professor de teoria de teixits, tasca que continuà a Sabadell quan hi retornà el 1883 en substitució de Pau Alguersuari i Pascual. Aleshores, per perfeccionar la formació tèxtil amb l'estudi de les arts plàstiques, s'associà a l'Acadèmia de Belles Arts, entitat que més endavant va presidir.

Durant la dècada de 1880 van coincidir a l'Ateneu Sabadellenc Francesc Quer, que hi donava classes de dibuix i pintura, i Narcís Giralt, encarregat d'impartir les de teoria tèxtil; d'aquest nucli de l'Ateneu va sorgir la idea de crear una Escola Industrial i d'Arts i Oficis, de la qual Narcís Giralt va ser un dels fundadors i el primer director. D'altra banda, col·laborà en publicacions professionals com El Eco de la Industria i Catalunya tèxtil, amb articles de caire divulgatiu, i alguna de les seves obres pictòriques es conserva al Museu d'Art de la ciutat.

Narcís Giralt va morir el setembre de 1925 i, poc després, el gener de 1926, l'ajuntament que presidia Esteve M. Relat va acordar donar el seu nom a un carrer de la ciutat.


Historial toponímic

Narcís Giralt (26.1.1926), c. de
Narciso Giralt (27.5.1939), calle
Narcís Giralt (30.10.1985)

Irlanda és una illa de l'Atlàntic Nord, separada d'Anglaterra pel canal del Nord i pel mar Irlandès, que es troba dividida entre la República d'Irlanda, cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit. La República d'Irlanda, amb capital a Dublín, és l'estat més occidental de la Unió Europea, a la qual s'integrà el 1973. El gaèlic irlandès, de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l'únic idioma parlat a l'illa fins a la imposició de l'anglès. Avui el gaèlic és cooficial amb l'anglès a tot el territori i és obligatori en l'educació primària i secundària de l'Estat. * * * El carrer d'Irlanda es troba al barri dels Merinals, en una zona de vials amb noms d'illes.

Historial toponímic

Irlanda (9.12.1965), calle
Irlanda (30.10.1985)

Vial principal de la primera promoció d'habitatges del nou barri de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Matadepera
Concordia (20.12 1955), avenida
Concòrdia (30.10.1985)

Sentiment de goig viu que sovint es manifesta amb signes exteriors. El carrer de l'Alegria és un dels vials de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila de 1954. Els vials de la nova urbanització portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Alegria (25.3.1987)

Feliu (Cesarea de Mauritània?, segle III - Girona, 303). Màrtir cristià de probable origen africà. A principis del segle IV, juntament amb sant Cugat, van arribar a Barcelona disfressats de mercaders, en unes naus procedents de Cesarea de Mauritània, fugint de la persecució contra els cristians. Les poques dades que sabem de la seva vida ens són conegudes per una "Passio" tardana i per un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat i llançat a la mar. * * * El carrer de Sant Feliu es va iniciar el 1771, fora del portal de Sant Quirze, amb la construció de les primeres cases a l'anomenada era d'en Font.

Historial toponímic

Sant Feliu (1771)
Capità Biardeau (6.1.1937)
San Félix (27.5.1939), calle
Sant Feliu (30.10.1985)