PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Pic de Sierra Nevada, a Andalusia, de 3.482 m d'altitud. És el punt més alt de la península Ibèrica. El carrer del Mulhacén es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre el Torrent del Capellà i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Mulhacén (29.12.1955), calle
Mulhacén (30.10.1985)

Nom donat pels grecs al territori dels ibers, que s'estenia per la façana mediterrània peninsular des dels nord del Pirineu, al riu Erau, fins a l'estret de Gibraltar. Amb el temps va esdevenir sinònim de la Península Ibèrica.

Historial toponímic

Iberia (1925), rambla
Iberia (27.5.1939), rambla de
Ibèria (30.10.1985)

Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870). Comte de Reus i vescomte del Bruc. Militar i polític liberal, fou un dels promotors de la Revolució de 1868.

Historial toponímic

Comte de Reus (15.3.1883), c. del
Conde de Reus (27.5.1939), calle
Comte de Reus (30.10.1985)

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973). Sindicalista i dirigent comunista.

Era teixidor d'ofici. Secretari de la Federació Local de Sindicats, durant la Guerra Civil ingressà a les files del PSUC. Va ser alcalde de Sabadell, director general de Treball de la Generalitat i ministre de Treball amb el govern Negrín. El 1939 s'exilià a França i a Mèxic i, finalment, s'instal·là a Praga, on va morir el 1973. Era president del PSUC des de 1956.




Historial toponímic

Vall d'Aran
Alcalde Moix (30.10.1985)

Santa Perpètua de Mogoda. Municipi del Vallès Occidental, a 6 km de Sabadell, situat a l'esquerra de la riera del Caldes, a prop de la desembocaura al Besòs. Els primers documents que citen Mogoda daten del segle X, però al terme s'hi han trobat restes ibèriques i romanes, conservades en part al Museu municipal. Poble tradicionalment agrícola, a partir dels anys 60 del segle passat va sofrir una forta expansió industrial que va donar lloc a la creació de 12 polígons i es va integrar totalment al cinturó industrial de Barcelona.

Historial toponímic

Santa Eulalia (annexat de Barberà el 1959), pasaje
Santa Perpetua (18.2.1960), pasaje
Santa Perpètua (30.10.1985)

L'orquestra "Els Muixins", va ser fundada el 1810 pels germans Pere Muixí i Marcet (Sabadell, 1786-1871) i Joan B. Muixí i Marcet (Sabadell, 1796-1882), terrissers d'ofici que s'havien establert al carrer de Sant Antoni. Va començar com una petita cobla fins a convertir-se en una orquestra-cobla tradicional que assolí gran prestigi a moltes poblacions catalanes. En la dècada dels cinquanta, i a causa d'un accident de trànsit que ocasionà la mort d'alguns músics, l'orquestra es va dissoldre. Era famosa la seva rivalitat amb l'orquestra dels Fatxendes.

Historial toponímic

Muixins (30.10.1985)

Pren el nom del barri d'Hostafrancs, començat a construir al darrer quart del segle XIX a l'altra banda de la Riereta o riera de Sobarber, que tancava la ciutat per ponent. El nom d'Hostafrancs apareix citat per primera vegada el 1882 com a barri d'Hostafrancs, que va pertànyer a Sant Pere de Terrassa fins a 1904, quan va ser annexat a Sabadell juntament amb la Creu Alta. Era limitat pel que avui s'anomenen ronda de Ponent, ctra. de Terrassa, av. de Rafael Casanova, c. de Prat de la Riba i pl. de Catalunya.

Historial toponímic

Hostafrancs (29.4.1998)

Nom posat en memòria de la Catalunya comtal.

Historial toponímic

Condal (21.1.1960), plaza
Comtal (30.10.1985)

Feliu Crespí i Cirera (Sabadell, 16 de gener de 1834 - 1 de maig de 1900). Alcalde republicà federal i filador d'ofici.

Va ser alcalde de Sabadell durant la I República, des de l'agost de 1873 fins al gener de 1874, en què es va vendre les campanes de Sant Fèlix i subhastà els sants per poder comprar fusells i munició per armar la milícia republicana.


Historial toponímic

Alcalde Crespí (30.10.1985)

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, 23 de desembre de 1807 - Fontfreda, 24 d'octubre de 1870). Religiós català.

Fill de teixidors, va exercir aquest ofici a Igualada i a Barcelona, on estudià quatre anys a Llotja. Tot seguit ingressà al seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot el 1835. És el fundador de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que eren coneguts popularment com els claretians. Nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba el 1850, hi residí uns quants anys, fins que va ser cridat a Madrid, on fou nomenat confessor de la reina Isabel II i li van confiar l'administració i la custòdia de l'Escorial. El 1868, amb l'esclat de la Revolució de Setembre que iniciava el Sexenni Democràtic, acompanyà la reina a l'exili. Morí al monestir cistercenc de Fontfreda, prop de Narbona.


Historial toponímic

San Juan (27.5.1939), calle
San Antonio María Claret (15.1.1959), calle
Sant Antoni Maria Claret (30.10.1985)