07 Octubre 2025
| Massís muntanyós de la serralada Litoral, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. El punt més elevat del massís és el cim de Montnegre de Ponent, de 757 m. El nom prové del color fosc de la vegetació, en què predomina l'alzinar. El carrer del Montnegre es troba situat al barri de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Montnegre (30.10.1985)
| Santurari marià de Guadalupe, a Extremadura, construït al segle XIII. Alfons XI de Castella el va refomar al segle XIV i es convertí en monestir de jerònims. Ronda situada al barri del Poblenou, on els carrers porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Guadalupe (29.12.1955), rondaGuadalupe (30.10.1985)
| Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta. Clavé fou un polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes. |
Historial toponímic
Clavé (últim quart del segle XIX), c. deDr. Zamenhof (1958), calleClavé (18.7.1979)
| Gènere d'arbres i arbusts de la família de les mimosàcies (Acacia sp) conreats sovint en jardineria. La plaça de les Acàcies es troba situada a Can Deu, barri de carrers amb noms d'arbres i arbusts.
|
Historial toponímic
Acàcies / Acacias (8.10.1970)
Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923). Conegut com El Noi del Sucre, va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme a Catalunya. Pintor d'ofici, de molt jove es mostrà atret per les idees llibertàries, fou seguidor de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i amic de Francesc Layret, advocat i fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va impulsar la formació i l'educació de la classe obrera des dels sindicats i propugnava la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors com a arma revolucionària. Creador de la Solidaritat Obrera i secretari general de la CNT, era partidari d'una aliança amb la UGT i dels sindicats de ram, com a forma d'enfortir la classe obrera i evitar el recurs a la violència, que ell sempre condemnava. Va ser detingut diverses vegades per les seves activitats anarcosindicalistes i després de la vaga de la Canadenca va ser deportat a Maó, juntament amb 39 persones més, entre les quals hi havia Lluís Companys. De retorn a Barcelona, va morir assassinat el 1923 a mans dels pistolers del Sindicat Lliure, al carrer de la Cadena del Raval barceloní. |
Historial toponímic
Las Glorias (annexat de Barberà el 1959), calleLas Cruzadas (18.2.1960), calleSalvador Seguí, el Noi del Sucre (30.10.85)
| Joan Montllor i Pujal (Sabadell, 18 de gener de 1874 - 24 d'agost de 1960). Excursionista i escriptor. Promotor de l'excursionisme sabadellenc, tota la vida va estar lligat al Centre Excursionista del Vallès, del qual era cofundador i des del qual portava una intensa activitat per tal de convertir Sabadell en un centre de cultura comarcal. Va proposar o promoure, entre d'altres, el Teatre de la Natura del bosc de Can Feu, la construcció del camp d'aviació, l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, l'Escola de Comerç, la Biblioteca de la Caixa d'Estalvis, de la qual va ser el primer lector el 1928, i el Museu d'Història de la ciutat. A part del Centre Excursionista del Vallès, l'entitat a què estigué més vinculat va ser la Fundació Bosch i Cardellach. Entre 1928 i 1936 col·laborà a diaris i revistes de Sabadell amb articles d'opinió i de divulgació de la història local i va ser redactor del Diari de Sabadell, on s'erigí en protector de l'anomenada Colla de Sabadell. Després de la guerra la seva col·laboració escrita es reduí a la revista Alba. Considerant la seva dedicació a la investigació i la divulgació de la història i de les tradicions de Sabadell, el 1944 li va ser concedit el títol de cronista honorari de la ciutat i el 1949 la Caixa d'Estalvis de Sabadell li concedí el Premi Ciutadania. |
Historial toponímic
Levante (annexat el 1904 amb la Creu Alta) calleLevante (27.5.1939), calleMontllor Pujal (27.10.1960), calleMontllor i Pujal (30.10.1985)
| Riu d'Andalusia col·lector de la gran vall formada entre la vora de la Meseta sud, amb la gran falla al peu de Sierra Morena, i la serralada Bètica. Neix a la serra de Cazorla, passa per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla, i desemboca a l'Atlàntic per Sanlúcar de Barrameda. El tram final s'estén en una important zona humida, les anomenades Marismas del Guadalquivir. Carrer situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Guadalquivir (24.11.1955), calleGuadalquivir (30.10.1985)
| La Mare de Déu del Claustre es venera en una capella de la catedral de Solsona. La imatge és una talla de pedra de finals del segle XII, obra de Gilabert de Tolosa, i està considerada com una de les escultures més genuïnes del romànic català. Segons la tradició, va ser descoberta al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada durant la croada contra els albigesos. La Mare de Déu del Claustre és la patrona de Solsona des de 1653 i quan va ser coronada el 1956 l'escultor Enric Monjo va decorar la capella amb baixos relleus. * * * El carrer del Claustre es troba situat al barri del Poblenou, en una zona amb predomini de noms dedicats a santuaris marians. |
Historial toponímic
Claustro (29.12.1955), calleClaustre (30.10.1985)
| Otó o Odó (? - Guadaíra, 1010). Bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat (986-1010). Suposadament de procedència d'alt llinatge aristocràtic, Otó ingressà com a levita al monestir de Sant Cugat pels volts del 970. L'any 987, el rei franc Lotari li confirmava la possessió de l'Alou d'Arraona, format per terres de l'Horta Major, del Taulí, del Mas Deganet de Jonqueres i dels Trullars, prop del camí de Sant Pau de Riu-sec. Morí el 1010 a la batalla de Guadaíra, durant l'expedició catalana a Còrdova. |
Historial toponímic
c. Abat Otó (març de 1925)Abate Oton (27.5.1939), calleAbat Otó (30.10.1985)
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985). Poeta, narrador i dramaturg. Nascut a Sant Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari, aviat la seva família es tralladà a Barcelona i passà algunes temporades a Arenys de Mar, que, mitificat com a Sinera, formarà part essencial del seu univers literari. El 1930 inicià estudis de Dret i d'Història Antiga a la Universitat de Barcelona, estudis que acabarà el 1935 i el 1936, respectivament. El 1931 va publicar dues novel·les El Dr. Rip i Laia, allunyades dels corrents noucentistes. Dos anys més tard, el 1933, fa un viatge d'estudis per Egipte, Turquia, Palestina, Grècia i Itàlia que tindrà una gran influència en la seva obra posterior. Abans de la guerra encara publica Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935). Mobilitzat el 1936, és destinat a la columna Macià-Companys fins al 1939. Acabada la guerra, amb el català prohibit i les llibertats abolides, treballa d'advocat, però continua escrivint. D'aquest exili interior en sorgiran obres de teatre com Primera història d'Ester i la seva obra poètica: Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores (1952), Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final de laberint (1955). Amb La pell del brau (1960) la seva obra esdevingué un símbol de la literatura catalana de postguerra i de la voluntat de ser de tot un poble. El carrer de Salvador Espriu es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Salvador Espriu (28.11.1990)