07 Octubre 2025
| Capital de l'Uruguai, situada a l'estuari del Riu de la Plata, sobre la badia de Montevideo. És la ciutat més gran, amb més d'un millió i mig d'habitants, i el principal port del país, orientat cap a l'exportació de productes base a Europa, especialment llana, cuir i carn. És també el primer centre industrial de l'Uruguai. La plaça de Montevideo es troba situada al barri de Nostra Llar, zona de carrers amb noms de centres tèxtils internacionals. |
Historial toponímic
Montevideo (24.11.1955), plazaMontevideo (30.10.1985)
| Riu d'Andalusia, de 157 km de recorregut, que recull les aigües dels relleus de Grazalema, a la província de Cadis, i desemboca a l'Atlàntic pel Puerto de Santa Maria, a la badia gaditana. La batalla de Guadalete és el fet militar amb què és conegut l'enfrontament entre les tropes del rei visigot Roderic i les del musulmà Tariq ibn Ziyad, que es va produir del 19 al 26 de juliol de l'any 711, a la vora del riu Guadalete. El resultat de la batalla va suposar la fi de l'estat visigot a Hispània i la caiguda de la península ibèrica en mans dels musulmans. |
Historial toponímic
Guadalete, c. delGuadalete (30.10.1985)
| Claudi Claudià (Alexandria, 370 - Roma, 405) Escriptor grec en llengües grega i llatina. Considerat poeta oficial i darrera gran figura de l'Imperi. |
Historial toponímic
Claudia (9.12.1965), calleClaudià (30.10.1985)
| Oliba (Besalú, 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 30 d'octubre de 1046). Abat benedictí. Fill del comte de Cerdanya i Besalú, va ser abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic. Fundà el monestir de Montserrat i el de Sant Miquel de Fluvià. Fou un gran impulsor de la cultura catalana, aleshores incipient, i de l'art i l'arquitectura del romànic. Inspirà i proclamà la Treva de Déu, institució pacificadora que travessà fronteres a Europa. |
Historial toponímic
Abate Oliva (27.5.1939), calleAbat Oliba (30.10.1985)
| Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juliol de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973). Metge i polític socialista xilè. Elegit president de la República xilena el setembre de 1970, va ser enderrocat l'11 de setembre de 1973 pel general Pinochet. Va morir en l'assalt al Palacio de la Moneda, seu de la presidència de la República, que va ser bombardejat per les forces colpistes. |
Historial toponímic
Salvador Allende (25.3.1987)
| Rafael de Monterols, batlle de Sabadell els anys 1498-1499. |
Historial toponímic
Monterols (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Muntarols (1939), calleMonterols (30.10.1985)
| Gremial. |
Historial toponímic
Gremial (9.12.1965), plazaGremial (30.10.1985)
| Ciutat i capital de la República Sud-africana, centre industrial tèxtil. Carrer situat al barri de Nostra Llar, zona de vials dedicats a ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Ciudad del Cabo (24.11.1955), calleCiutat del Cap (30.10.1985)
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968). Monjo benedictí, abat de Montserrat. La seva actitud crítica envers el govern franquista el convertí en símbol de l'església catalana i acabà portant-lo a l'exili a Itàlia. |
Historial toponímic
Pía Barcino, calleAbat Escarré (30.10.1985)
| El nou santuari de la Salut, que havia de substituir l'ermita de Sant Iscle en el culte a la verge, es va començar a construir el 29 de juny de 1876, al capdamunt de la serra i molt a prop de l'antiga ermita, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran. Però quan ja era gairebé enllestit, durant la nit del 27 al 28 de gener de 1879 el temple es va ensorrar. Amb un nou projecte, aquest cop de l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer, es va edificar altre cop el santuari, que es va inaugurar el 23 d'abril de 1882. Amb algunes modificacions obrades després de la Guerra Civil, és el mateix santuari que ha arribat fins avui, enriquit amb la incorporació de les pintures murals i els vitralls d'Antoni Vila Arrufat. |
Historial toponímic
Salut (30.10.1985)