Tots els articles
Mapa del espais de memòria de Sabadell
L'AERONÀUTICA NAVAL. Dels Tallers d'Aviació Naval (SF 3-16) al Parque Eventual de Cataluña (1936-1946)
ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL
EL BARRI I L'ESGLÉSIA DE CA N'ORIAC (1964-1976)
ESPAIS DE LLUITA ANTIFRANQUISTA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA
GARITA DE VIGILÀNCIA DE CAN GAMBÚS (1936-1939)
ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL
ESGLÉSIA DE LES MARES ESCOLÀPIES. La caiguda dels 67 de l'Assemblea de Catalunya
ESPAIS DE LLUITA ANTIFRANQUISTA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA
CIPRIANOS MARTOS JIMENEZ. Militant antifranquista mort a mans de la Guàrdia Civil
ESPAIS DE REPRESSIÓ FRANQUISTA
Cercle Republicà Federal, el Círcol (1888-1939)
ESPAIS DE LA SEGONA REPÚBLICA
Comissaria de la Policía Armada (1941-1977)
Caserna de la Guàrdia d’Assalt (1934-1939)
Hotel d’Espanya (1902-1934)
ESPAIS DE REPRESSIÓ FRANQUISTA
El carrer de Francesc Macià (1934-1939)
ESPAIS DE LA SEGONA REPÚBLICA
Escola Unitària Mixta del Bosc de Can Rull (1934)
ESPAIS DE LA SEGONA REPÚBLICA
Placa pintada del Carrer de Josep Miquel Clapés
ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL
Coves de Sant Oleguer
Arsenal i polvorí de l'aeroport de Sabadell
ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL
Pavelló d'Esports
ESPAIS DE LLUITA ANTIFRANQUISTA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA
Al ple del 3 de març de 2022 es va aprovar el PLA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE SABADELL.
D'altra banda, us podeu descarregar també el document "LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE SABADELL 2020: INFORME DE SITUACIÓ I PROPOSTES DE FUTUR"
MARC COMPETENCIAL I FONAMENTS DE DRET
Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.
L’Estatut de Catalunya, en l’article 54, determina que la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que doni testimoni de la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques.
La Llei 13/2007, del 31 d’octubre, en què el Parlament de Catalunya aprova la creació del Memorial Democràtic, com a entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, tant en l’àmbit públic com en el privat, en l’exercici de les funcions que aquesta Llei encomana. (Actualment es debat al Parlament l'Avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya)
El 28 de febrer de 2010, mitjançant una Ordre del Departament d’Interior de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, es crea la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya.
El 5 d’octubre de 2010 el Ple municipal de Sabadell s’adhereix a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya.
El 25 abril de 2016 l’Ajuntament de Sabadell aprova l’adhesió a la xarxa Mai Més, de l’Amical de Mauthausen.
El 5 d’octubre de 2021 el Ple municipal de Sabadell aprova la signatura d’un nou conveni amb la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya.
El 3 de març de 2022 el Ple municipal de Sabadell aprova el Pla de Memòria Democràtica de Sabadell (2022-2026).
RECULL COMPLET DE MARCS LEGISLATIUS (Parlament de Catalunya – Direcció d’Estudis Parlamentaris)
L’Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació és el servei municipal per la defensa i la garantia d’accés als drets de manera igualitària així com un espai de lluita contra les discriminacions. L’Oficina atén i gestiona els casos de discriminacions i també informa, forma i sensibilitza sobre els drets i deures reconeguts a la ciutat. En aquest díptic hi trobareu més informació.
Divulgació, informació i sensibilització
L’Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació promou activament accions que facilitin a tota la població el coneixement dels drets de les persones a la ciutat. També s’ofereix formació al personal municipal i a les entitats, col·lectius i institucions que així ho sol·licitin. En aquest sentit, i per començar, us animem a consultar el díptic "Declaració Universal dels Drets Humans. Lectura fàcil".
Atenció a la vulneració
L’Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació atén, assessora, gestiona, media i sanciona (en allò que sigui possible legalment) en casos de discriminació, principalment per motius d’origen, d’edat, de gènere, d’ideologia, d’orientació sexual, d’ètnia, de creences i també informa, forma i sensibilitza sobre els drets i deures reconeguts a la ciutat. L’Oficina de Drets Civils treballa de forma coordinada amb la resta de departaments municipals, entitats i institucions.
Contacta-hi!
Contacta amb l’Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació si has patit alguna discriminació, si l’has presenciat o vols informació sobre igualtat de tracte i no discriminació.
L’Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació és al c. de Sant Pau, 34 (de 9 a 14h, tardes amb cita prèvia). També hi podeu contactar al telèfon 93 745 19 53 i al correu dretscivils@ajsabadell.cat.
Dimecres 10 de juny de 2020 a les 12:00h
Ubicació: VideoconferènciaDimecres 10 de juny de 2020 a les 13:00hUbicació: Regidoria d'Acció SocialDimecres 10 de juny de 2020 a les 13:30hUbicació: VideoconferènciaAssistents: Cap de servei de Cicles de Vida
Dimecres 10 de juny de 2020 a les 16:00hUbicació: VideoconferènciaDijous 11 de juny de 2020 a les 09:30hUbicació: VideoconferènciaDijous 11 de juny de 2020 a les 11:00hUbicació: VideoconferènciaButlletí del Servei de Comerç i Consum de l'Ajuntament de Sabadell on us informarem sobre les novetats que, amb caràcter mensual, hi hagi en l'àmbit del Comerç i Consum. Si t'hi vols subscriure, envia'ns un correu eletrònic a: comerciconsum@ajsabadell.cat
Sabadell compta amb una important oferta comercial amb més de 2.500 comerços, 5 mercats municipals amb un total de 116 establiments (parades i locals) ocupats i 8 mercats ambulants setmanals. Aquesta oferta comercial es complementa amb l'existència d'establiments de gran superfície, alguns dels quals actuen de locomotores comercials i d'importants pols d'atracció dins i fora de la ciutat. La ciutat disposa d’establiments singulars (El Corte Inglés i Ikea, com a més destacables) amb una notable capacitat d’atracció comercial supramunicipal. El comerç de proximitat s’ha desenvolupat en establiments de dimensió moderada i repartits territorialment, amb absència de concentracions tipus hipermercats.
Els 5 mercats municipals tenen una quota del 30% de les compres en alimentació fresca, a banda d’una àmplia presència de mercadets repartits per la ciutat, que complementen l’oferta d’equipament de la persona i de la llar, fonamentalment, de manera descentralitzada i assequible per a moltes llars amb menys recursos.
Pel que fa a mercats no sedentaris, 6 són de caràcter general (dilluns al Mercat Central, dimarts a la Creu Alta, dimecres a Torre-romeu, dijous a Campoamor, dissabte als Merinals i diumenge al carrer de Costa i Deu), amb un total de 455 parades ocupades. D’altra banda, els diumenges es celebra un mercat de brocanters i col·leccionisme al voltant del Mercat Central, amb un total de 43 parades ocupades. Finalment, de dimarts a dissabte es celebra, al voltant del Mercat Central, un mercat de pagesos, amb un total de 20 paradistes.
Amb tot, Sabadell té 11,5 establiments comercials per cada 1.000 habitants (inferior al 13,5 del conjunt de Catalunya). En els darrers 10 anys hi ha hagut una reducció del nombre d’establiments comercials de manera progressiva.
És evident també la progressiva substitució en la majoria de districtes de comerciants locals per comerciants d’altres procedències.
A Sabadell hi ha 7 associacions de comerciants actives a la ciutat (Comerç Centre, Ca n’Oriac Comerç, Comerç Creu, Torre-romeu, Sol i Padrís, Can Llong i Gremi de Floristes), a part del gremi de restauradors, que cobreixen la major part dels subcentres existents a la ciutat. Aquestes associacions programen activitats al llarg de l’any, bàsicament orientades a dinamitzar i a fidelitzar els clients. Només dues associacions compten amb una gerència professionalitzada.
El comerç local estaria perdent pes en benefici del comerç forà però poc arrelat a la ciutat i poc propici a participar en actuacions comercials col·lectives (cadenes de distribució/franquícies). Amb tot, el comerç local té una notable capacitat d’atracció sobre el conjunt de la comarca per diferents motius, de treball, d’accés a serveis, de comerç, etc. Així mateix, hi ha una Important retenció de compra al comerç del barri, principalment en els productes quotidians.
Hi ha una bona valoració global del comerç per part dels residents tant del comerç de ciutat com del comerç del barri, principalment en temes com horaris comercials, qualitat/amabilitat de l’entorn, professionalitat dels comerciants, transport públic, varietat i qualitat de l’oferta comercial. La compra per internet i en línia ofereix algunes possibilitats de cara al futur, tot i que un 60% dels comerços no estan digitalitzats.
A continuació, la memòria del servei de l'any 2023:
