PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Sant Miquel arcàngel és, segons la tradició cristiana i jueva, el príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i el patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el protector de l'Església Universal i el primer dels set arcàngels vencedor de Llucifer. Se'l representa amb una armadura de general romà, amenaçant amb una espasa o una llança el dimoni o un drac que té sotmès a terra.

Historial toponímic

San Miguel (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Josep Miquel (6.1.1937)
San Miguel (27.5.1939), calle
Sant Miquel (30.10.1985)

Ciutat de la Grècia antiga, al nord-oest del Peloponès, centre cultural, religiós i esportiu del món hel·lènic. Des del 776 aC, cada quatre anys, després de decretar una treva a totes les polis gregues, la ciutat acollia els Jocs Olímpics en què podien participar tots els homes de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats de cap maledicció religiosa. Si bé al principi es limitaven a una cursa de velocitat, que consistia a córrer la longitud d'un estadi, amb el temps s'hi van anar afegint diverses modalitats esportives. La trobada per als jocs constituïa alhora un intercanvi cultural, econòmic i polític.

Historial toponímic

Olimpia (9.12.1965), plaza
Olímpia (30.10.1985)

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998). Poeta i dramaturg avantguardista.

Nascut al barri de Sant Gervasi, on el seu pare feia de gravador, en esclatar la Guerra Civil hagué d'abandonar els estudis i s'incorporà a l'exèrcit republicà, al front de Lleida, on va escriure els primers poemes. De retorn a Barcelona, treballà de gravador i de venedor de llibres prohibits, però aviat conegué J. V. Foix i Joan Miró, que van influir en la seva formació literària i plàstica i es dedicà plenament a la creació. Col·laborà en la revista Algol i va ser un dels fundadors de Dau al Set, amb Tàpies, Tharrats, Cuixart, Ponç i Arnau Puig. La seva poesia no començà a ser coneguda fins que publicà Poesia rasa (1970) i Poemes de seny i cabell (1977), els dos primers volums de la seva obra completa, recull de vint anys de poesia que oscil·lava entre el surrealisme i l'experimentació i el classicisme més rigorós. Des de 1944 es dedicà també al teatre, amb més de vuitanta peces i un centenar de ballets i performances. De fet, la seva obra engloba totes les facetes de l'art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, la màgia, el circ, els poemes objecte, la poesia visual, el cartellisme, l'escultura... Brossa va morir el 30 de desembre de 1998 com a conseqüència d'un accident domèstic, quan era a punt de fer vuitanta anys i es preparaven una sèrie d'actes i una antologia poètica en commemoració de l'aniversari.


Historial toponímic

Joan Brossa (23.2.2000)

Joan Costajussà i Deu (Sabadell, 22 de maig de 1883 - Gènova, 23 de febrer de 1938). Periodista i escriptor que firmava Costa i Deu.

Va ser director del Diari de Sabadell, del setmanari Catalunya, portaveu de la Lliga Regionalista, en què militava, i corresponsal i després redactor en cap de La Veu de Catalunya. Va fundar i dirigir la Biblioteca Sabadellenca i els Annals del Periodisme, va ser portaveu de l'Associació de Periodistes, de la qual fou president el 1933. El 1936 s'exilià a Gènova, on va morir el febrer de 1938. Instat per Francesc Cambó, anà publicant setmanalment unes memòries a La Veu de Catalunya, que restaren interrompudes amb l'esclat de la Guerra Civil.


Historial toponímic

Costa y Deu (1973), calle
Costa i Deu (30.10.1985)

Relació d'afecte entre persones, independent dels lligams de parentiu i de l'amor. Forma part del conjunt de carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell el 1956. Els vials de la nova urbanització porten noms de qualitats i virtuts.

Historial toponímic

Amistat (30.10.1985)

Maurici (segle III ?). Segons la llegenda, Maurici juntament amb els sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal eren membres d'una legió tebea que van morir màrtirs a Augaunum, Helvècia. El culte a Maurici donà lloc a un monestir i posteriorment a la ciutat suïssa de Sankt Moritz. A Catalunya ha estat venerat com a sant Maurici o sant Mori i no és estrany trobar-lo a la toponímia del país, com a l'estany de Sant Maurici, al municipi pallarès d'Espot, dins el parc nacional d'Aigüestortes.

Historial toponímic

San Mauricio (24.11.1955), calle
Sant Maurici (30.10.1985)

Embassament del Segre, construït aprofitant el grau d'Oliana, a l'Alt Urgell. A part de la producció elèctrica, el pantà regula els cabals riu avall i assegura els regatges estiuencs dels canals de l'Urgell. La ronda d'Oliana és al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Oliana (24.11.1955), ronda
Oliana (30.10.1985)

Joan Boscà i Almogàver (Barcelona, 1492? - 21 de setembre de 1542). Poeta renaixentista.

De família de mercaders i lletrats, va servir a la cort de Ferran el Catòlic i a la de Carles V. Les seves obres, escrites en castellà, varen ser publicades el 1543 amb les de Garcilaso de la Vega. Boscà introduí a la península la mètrica italiana i establí les bases de la influència d'Ausiàs March en la poesia castellana del segle XVI. De la seva obra en català, només n'ha restat la poesia Esparsa, on es palesa la seva admiració per Ausiàs March.


Historial toponímic

Boscan (29.12.1955), calle
Joan Boscà (30.10.1985)

Les cosidores de peces eren les encarregades de sargir les teles acabades de teixir i d'escutiar-les, és a dir, de treure'n el borró i els nusos amb unes pinces i unes tisores de punta corbada. * * * El carrer de les Cosidores es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Cosidores (29.10.1986)

Amílcar Barca (Cartago, ? - Elx?, 228). General cartaginès, pare d'Anníbal. Participà en la Primera Guerra Púnica com a comandant en cap de l'exèrcit cartaginès a Sicília, des del 247 aC fins al 241aC, en què va signar la pau amb Roma, cosa que significà per als púnics la pèrdua de Sicília i després la de Sardenya. Retornat a Cartago, Amílcar va prendre el comandament contra els mercenaris i els númides revoltats, en una guerra civil que va durar més de tres anys, fins el 237 aC. Acabada la guerra dels mercenaris, Amílcar va ser enviat amb un exèrcit a Hispània, on només Gades i alguna altra colònia fenícia eren dins l'òrbita cartaginesa. Combinant guerra i diplomàcia, Amílcar va dominar tribus i ciutats i va aconseguir riquesa amb les mines de plata del sud peninsular i amb el botí de guerra i les contribucions dels vençuts. Aleshores l'objectiu de Cartago va ser clarament la conquesta d'Hispània. Amílcar va fundar-hi la base d'Akra Leuké. Morí en el setge de la ciutat d'Eliké, que tradicionalment s'ha identificat amb Elx. El va substituir el seu gendre Àsdrubal, fundador de Qart Hadasht, que els romans anomenarien Cartago Nova.

Historial toponímic

Amílcar (24.11.1955), calle
Amílcar Barca (30.10.1985)