Tots els articles
| Josep Sardà i Gavaldà (Sabadell, 1813? - 29 d'agost de 1881). Advocat i historiador. Estudià dret a la universitat de Barcelona i s'establí d'advocat a Sabadell. El 1858 va ser nomenat secretari de l'Ajuntament sabadellenc i cronista de la ciutat. Va escriure, juntament amb Agustí Rius i Borrell, professor de la primera Escola Superior, una Guía histórica, estadística y geográfica de Sabadell, publicada el 1867 per l'mpressor Torner. També va traduir del francès, amb Feliu Vilarrúbias, llibres de dret i jurisprudència, com Las leyes civiles en su orden natural, editat a Barcelona el 1861. |
Historial toponímic
Sardà (1884)Sardá (27.5.1939), calleSardà (30.10.1985)
Óscar Arnulfo Romero y Galdámez (Ciudad Barrios, El Salvador, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, El Salvador, 24 de març de 1980). Arquebisbe de San Salvador significat per la defensa dels drets humans i per manifestar-se públicament solidari amb les víctimes de la violència política del seu país. Va morir assassinat el 24 de març de 1980 mentre deia missa a la capella de l'hospital de la Divina Providencia de San Salvador. |
Historial toponímic
Oscar Arnulfo Romero (30.10.1985)
Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923). Pintor valencià. Orfe als dos anys, el recollí un oncle serraller que li volgué ensenyar l'ofici. Als 16 anys, però, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts, estudis que compaginà amb la feina al taller del seu oncle. Pensionat a Roma el 1884 i després de residir una temporada a Assís, s'instal·là a Madrid el 1889 disposat a fer carrera. Però la descoberta del luminisme, en un viatge a París el 1894, el dugué a pintar a l'aire lliure, amb un gran domini de la llum, escenes de la vida quotidina i paisatges mediterranis. Extremament sensible a la llum i al color de la seva terra, es lliurà a l'ofici per damunt d'escoles i tendències. L'èxit internacional li arribà el 1909 en una magna exposició a la Hispanic Society of America, de Nova York, que agrupà més de 360 obres, i amb l'èxit li arribaren els encàrrecs i el reconeixement. |
Historial toponímic
Sorolla (plànol Can Rull 1926), calleJoaquim Sorolla (30.10.1985)
| Demòstenes (Atenes, 384 aC - Calaurea, 322 aC). Polític i orador de l'antiga Grècia. Considerat el millor orador d'Atenes i model universal d'oratòria. El carrer de Demòstenes és al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Demóstenes (9.12.1965), calleDemòstenes (30.10.1985)
| Antoni Maura i Montaner (Ciutat de Mallorca, 2 de maig de 1853 - Madrid, 13 de desembre de 1925). Polític reformista i conservador. Va ser cap del govern conservador (1903-04 i 1907-09) i de diversos governs anomenats de concentració entre 1918 i 1922. El 1923 condemnà la Dictadura de Primo de Rivera i es pronuncià a favor d'una reforma constitucional. |
Historial toponímic
San Antonio (annexat de Barberà el 1959), calleAntonio Maura (18.2.1960), calleAntoni Maura (30.10.1985)
Pablo Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 - Biarritz, 20 de setembre de 1908). Violinista i compositor navarrès. Estudià becat al Conservatori de París, el 1856, i actuà per tot Europa i per Amèrica. Entre les seves composicions hi ha Danzas españolas i Aires gitanos. |
Historial toponímic
Sarasate (1965), calleSarasate (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Noruega, centre econòmic, administratiu i cultural del país. Es troba situada al fons del fiord homònim que s'endinsa un centenar de km entre ribes emboscades i forma una via d'intens trànsit marítim. Segons les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pel rei Harald III el 1048 i Haakon V la convertí en capital al principi del segle XIV. Aviat però, el 1387, Noruega passà a domini danès i Oslo es convertí en un centre administratiu provincial i no tornà a ser una veritable capital fins el 1814, amb la dissolució de la unió entre les corones danesa i noruega. Destruïda pel foc el 1624, el rei Cristià IV de Dinamarca la va reconstruir prop de la fortalesa d'Akershus i li donà el nom de Cristiania. Quan Noruega s'uní a Suècia el 1844, Oslo es convertí en seu del govern i el parlament noruecs, i amb la independència de Noruega el 1905, esdevingué capital del nou regne, però no va ser fins el 1925 que recuperà l'antic nom d'Oslo. * * * El carrer d'Oslo es troba a Can Llong, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Oslo (24.9.1997)
| Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 de maig de 1939). Escriptor. Hereu d'una família de propietaris rurals originària d'Hostalric i de Blanes, va estudiar dret a Barcelona, però mai no va arribar a exercir. Durant l'adolescència començà a escriure en castellà drames romàntics d'ambientació medieval, però l'amistat amb Verdaguer i el català col·loquial, viu i ric del poble, l'estimularen al canvi de llengua en la creació literària. El 1879 s'instal·là a Blanes, al capdavant del patrimoni familiar, atent però a la vida literària i a la llengua dels pagesos i els mariners. Es donà a conèixer el 1891 als Jocs Florals de Girona i el 1903, amb la publicació del recull Marines i boscatges, esdevingué el narrador referent del modernisme, model de prosa literària i de riquesa expressiva. La seva obra cabdal és constituïda per tres reculls de relats, l'esmentat Marines i boscatges, que reedità ampliat el 1920 amb el títol de Pinya de rosa, La parada (1919) i Entre flames (1928). Ruyra participà en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana el 1906 i des de 1918 va formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. |
Historial toponímic
Joaquín Ruyra (10.10.1958), calleJoaquim Ruyra (30.10.1985)
| Luis Daoíz y Torres (Sevilla, 10 de febrer de 1767 - Madrid, 2 de maig de 1808). Militar espanyol. Morí durant el motí popular antifrancès del 2 de maig de 1808, que iniciava la guerra contra Napoleó. Els dos lleons de bronze que adornen l'entrada principal del Congrés dels Diputats a Madrid reberen els nom de “Daoíz i Velarde” en honor a Luis Daoíz i a Pedro Velarde y Santillán, tots dos militars morts durant el mateix el motí. |
Historial toponímic
Daoíz (9.12.1965), calleDaoíz (30.10.1985)
| Antoni Forrellad i Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 - 5 de desembre de 1983). Enginyer industrial i empresari. Després de fer el batxillerat als Escolapis de Sabadell, el 1929 ingressà a l'Escola d'Enginyers de Barcelona i es graduà el 1936 amb el títol d'enginyer industrial. Durant la guerra dirigí l'Escola Tèxtil i l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell i el 1940 va ser nomenat enginyer municipal de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1953 i que exercí també a Castellar del Vallès. Amb Josep Salvador, va crear el 1945 l'empresa Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA, que acabaria fusionant-se amb la sueca ASEA el 1967. I a partir de 1952 va crear i impulsar diverses indústries, entre les quals Construcciones Eléctricas Figueras, SA, Frical, SA, Unidad Hermética, SA, a més de ser conseller de moltes empreses. En l'àmbit financer, va ser conseller i president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, conseller de Banca Catalana, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya i president del Banc Industrial del Mediterrani. Dins el món associatiu i cultural, va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach, president de l'Associació Catòlica de Dirigents, vicepresident del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident de la Fundació d'El Correo Catalán, membre de la Fundació Artur Martorell, del Consell Català d'Ensenyament i de Càritas, president del Patronat de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Foment de la Premsa, soci fundador d'Òmnium Cultural, entre moltes altres. El juny de 1982 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.
|
Historial toponímic
Pi i Arsuaga (1925) (sector est), c.Legión Cóndor (24.11.1939) (sector est), calleGran Via de la Generalitat de Catalunya (6.9.1983)Antoni Forrellad (30.10.1985)