Tots els articles
| Capital de Bòsnia i Hercegovina. És una de les ciutats més importants dels Balcans, fundada pels otomans el 1461. El nom de Sarajevo prové del terme turc, pres del persa, "sarai", que significa "palau", i té el mateix origen que el català "serrall". Situada a la vall del Miljacka, afluent del Bosna, envoltada de cinc muntanyes que formen part dels Alps Dinàrics, la ciutat conserva un aire oriental i ha acollit històricament ètnies i religions diverses, bosnis musulmans, serbis ortodoxos, croats catòlics, jueus i eslovens. El nom de Sarajevo va lligat inexorablement a l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria, que desencadenà la Primera Guerra Mundial. El carrer de Sarajevo es troba al barri de Can Llong, en què els vials porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Sarajevo (24.9.1997)
| Ciutat d'Aragó, capital de la província homònima. És un tradicional centre administratiu i agrari, amb una indústria bàsicament alimentària i mecànica, que els darrers anys ha assolit un considerable creixement industrial i turístic. Històricament, a la mort de Martí l'Humà sense descendència, va ser una de les poques ciutats aragoneses partidàries de Jaume d'Urgell. Carrer iniciat a mitjan segle XIX com a carrer de les Cases d'en Boadella, que l'ajuntament d'Antoni Casanovas va canviar pel de Quiroga el 1855. |
Historial toponímic
Cases d'en Boadella (meitat segle XIX)Quiroga (1.9.1855)Huesca (24.11.1939), calleOsca (30.10.1985)
| Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Sierra de Valdemecas, Castella, 29 d'abril de 1959). Gimnasta. Campió de Catalunya i d'Espanya durant deu anys seguits, de 1949 a 1958, va aconseguir títols en totes les especialitats. Als Jocs Olímpics d'Hèlsinki de 1952 es classificà entre els millors gimnastes del món; als Jocs Mediterranis de 1956 va guanyar sis medalles d'or i una de bronze i el 1957 es proclamà campió absolut d'Europa. Va morir en un accident d'avió a la castellana sierra de Valdemecas, el 1959. Ha estat considerat el millor gimnasta català de tots els temps. |
Historial toponímic
Joaquín Blume (1965), calleJoaquim Blume (30.10.1985)
Dante Alighieri (Florència, ca. 29 de maig de 1265 - Ravenna, 14 de setembre de 1321). Poeta italià, conegut en català amb el nom de Dant. És l'autor de la Divina Comèdia. Fill de família güelfa de noblesa menor, lluità contra el gibel·lins d'Arezzo i de Pisa, va ser conseller del capitano del popolo, membre del consell de cent de Florència i ambaixador a San Gimignano en els moments més crítics entre les faccions negra i blanca dels güelfs. Víctima de la repressió de Carles d'Anjou i la facció negra dels güelfs, fou condemnat a l'exili temporal i a la privació dels drets civils, i més endavant va ser condemnat a la foguera. Inicià aleshores l'exili defintitiu i visqué a Verona, a la cort dels Della Scala, i a la Lunigiana, a la cort dels marquesos de Malaspina. En aquests primers anys d'exili començà a escriure el poema narratiu la Divina Comèdia, les dues primeres parts de la qual acabà el 1314 i la tercera, el 1321, el mateix any que va morir. La Divina Comèdia és considerada una obra cabdal de la literatura universal, que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps i que ha resistit el pas dels anys, els gustos i les modes. A part de la Divina Comèdia, les obres poètiques del Dant, escrites en italià, pertanyen a l'escola del dolce stil novo; inclouen la Vita Nova, poesies amoroses dedicades a Beatriu, personatge central de la seva obra, i les Rime, també poesies stilnovistes, amb predomini de les amoroses, però més variades. Entre les obres doctrinals, les més importants són el Convivio, en italià, i De vulgari eloquentia i De monarchia, totes dues en llatí. |
Historial toponímic
Dante (29.12.1955), calleDant (30.10.1985)
| Antoni Cusidó i Cañellas (Sabadell, 7 de juny de 1861 - 3 d'abril de 1929). Industrial tèxtil i regidor municipal. S'inicià en el món laboral treballant com a teixidor i acabà sent un destacat industrial tèxtil. Monàrquic de filiació maurista, el 29 de novembre de 1920 fou nomenat alcalde de Sabadell per reial ordre, en substitució de Pere Pascual Salichs. El nomenament, però, provocà una forta oposició dins el consistori municipal, de manera que va renunciar a l'alcaldia el 10 de desembre del mateix any. No va arribar, doncs, a prendre possessió del càrrec d'alcalde. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser tinent d'alcalde i regidor de Foment, encarregat de les obres públiques. En el seu pas per la regidoria es va projectar el Mercat Central al camp de la Sang, s'enllestí un pla general de clavegueres i enllumenat, es van arranjar molts carrers, es reformà l'Escorxador i es va electrificar la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa. El 1957, l'ajuntament presidit per Josep M. Marcet va acordar donar el nom d'Antoni Cusidó al que fins aleshores era carrer de les Basses. |
Historial toponímic
Balsas (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Balsas (27.5.1939), calleAntonio Cusidó (1957), calleAntoni Cusidó (30.10.1985)
| És la ciutat més gran del Brasil i de tota l'Amèrica del Sud, capital de l'estat més industrialitzat del país, que compta amb una notable indústria tèxtil. El carrer de Sao Paulo es troba situat al barri de Nostra Llar, on tots els carrers porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Sao Paulo (24.11.1955), calleSao Paulo (30.10.1985)
| Ciutat japonesa de l'illa de Honshu. Es troba situada a la badia d'Osaka, a la desembocadura del Yoso, el delta del qual forma una extensa xarxa de canals dins la ciutat. Osaka, centre d'una important regió agrícola i industrial, anomenada Kinki, és el primer centre tèxtil del país, amb una potent indústria de la llana , el cotó, les fibres artificials i la confecció. És alhora un gran port de cabotatge i un important nus de comunicacions ferroviàries i d'autopistes. De la seva antiga capitalitat, conserva el temple de Tennoji, de l'any 630, i el temple de Nara, amb pintures dels segles IX i X. Del segle XVI data el castell feudal de Siro, el més gran del Japó. * * * El carrer d'Osaka es troba al barri de Nostra Llar, on els vials porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Osaka (24.11.1955), calleOsaka (30.10.1985)
| Joanot Martorell (Gandia, 1413/15 - 1468). Escriptor, autor del "Tirant lo Blanc", considerada la millor novel·la catalana de tots els temps. |
Historial toponímic
Joanot Martorell (1925), c. deJohanot Martorell (27.5.1939), calleJoanot Martorell (27.10.1960), calleJoanot Martorell (30.10.1985)
| Francesc Daniel Molina i Casamajor (Vic, 1812 - Barcelona, 1867). Arquitecte i urbanista, format a Llotja, que es titulà a l'Academia de San Fernando de Madrid. Va projectar la plaça Reial, la font de l'almirall Marquet de la plaça del Duc de Medinaceli i el traçat del carrer de la Princesa, de Barcelona. Arquitecte municipal barceloní, restaurà el Saló de Cent, afegint-hi el tram de la presidència, i la Sala del Consistori. És autor també d'un avantprojecte del Liceu que fou desestimat. Com a arquitecte provincial, va redactar el Pla d'Ordenació Urbanística de Sabadell de 1864, amb els mestres d'obres Gabriel Batllevell i Josep Antoni Obradors, una de les millors obres de planificació urbanística que s'haguessin fet mai, segons l'Academia de San Fernando, però el Pla va ser frenat pels propietaris que se sentien perjudicats per les expropiacions de terrenys concedits a les vies públiques. A Sabadell, projectà també el Teatre Principal. |
Historial toponímic
Daniel Molina (1955), calleDaniel Molina (30.10.1985)
| Les Antilles són una cadena d'illes en forma mitja lluna que s'estén des de la península de Florida fins a la costa d'Amèrica del Sud, al mar del Carib o de les Antilles, i formen part de les velles Índies Occidentals. Es divideixen en tres grups d'illes: les Bahames; les Grans Antilles, que inclouen Cuba, Jamaica, la Hispaniola (amb dos estats, Haití i la República Dominicana), Puerto Rico i les illes Caiman, i les Petites Antilles, que consten de dos arxipèlags, les illes de Sobrevent a l'est i les de Sotavent al sud, davant les costes veneçolanes, amb més d'una vintena d'illes, entre les quals, les Antilles Neerlandeses, Barbados, Curaçao, Grenada, Martinica, Montserrat, Trinidad i Tobago. L'illa de Guanahaní, després anomenada San Salvador, a les Bahames, va ser la primera terra americana descoberta per Colom, que en aquell moment, juntament amb totes les altres illes antillanes, pertanyien a dues grans famílies ètniques d'Amèrica del Sud, els arauacs i els caribs. * * * El carrer de les Antilles es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Antillas, calleAntilles (30.10.1985)