Tots els articles
Francesc Sangés i Tatché (Sabadell, 31 d'agost de 1877 - 31 de gener de 1952). Industrial fuster i propietari de terres. Sangés era el propietari de les terres en què, entre 1915 i 1930, es va construir la colònia industrial coneguda com a Cases d'en Sangés, a la vora dreta del Ripoll i molt a prop del pont de la Salut. |
Historial toponímic
Sangés (28.6.2000)
| Nom originat en una fàbrica de sabó establerta al carrer, que hi va funcionar fins el 1925 aproximadament. |
Historial toponímic
Jabonería (19.2.1959) [annexat de Barberà], calleSaboneria (30.10.1985)
| Estació d'hivern del municipi d'Alp (Baixa Cerdanya), a la capçalera del riu Alp o riera de la Molina. Es convertí en lloc d'esquí i estiueig el 1924 quan s'hi va construir el xalet del Centre Excursionista de Catalunya. |
Historial toponímic
La Molina (18.3.1971), calleMolina (30.10.1985)
| Illa de les Canàries occidentals, d'origen volcànic i amb una orografia abrupta que n'ha dificultat les comunicacions i el desenvolupament econòmic. Té una superfície de 371 km 2 i la màxima altitud es troba al pic de Garajonay, de 1.487 m. El 1981 es va constituir el parc natural de Garajonay, que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat. A l'illa es conserven espècies vegetals i animals endèmiques, com un bosc de laurisilva i el llargandaix gegant de la Gomera. Sembla que el nom de la Gomera està relacionat amb unes tribus del nord del Marroc, els anomenats "gomers", que haurien estat els primers pobladors de l'illa. D'ells es conserven algunes tradicions, com el "silbo gomero", el llenguatge de xiulets, que, tot i estar limitat a quatre consonants i dues vocals, era una forma de comunicació a distància per salvar l'accidentada orografia de l'illa. * * * El carrer de la Gomera es troba situat al barri dels Merinals, en una zona en què la majoria de vies urbanes porten noms d'illes. |
Historial toponímic
Gomera (octubre de 1968), calleGomera (30.10.1985)
| Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835). Arquitecte. Intervingué en la restauració de Montserrat i estudià les restes del temple romà de Barcelona. Entre 1831 i 1832 va construir a Sabadell l'església neoclàssica dels pares missioners, avui davant la plaça del Dr. Robert. |
Historial toponímic
Cellés (finals del segle XIX), c. deCellés (27.5.1939), calleCellers (30.10.1985)
Primo Levi (Torí, Piemont, 31 de juliol de 1919 - 11 d'abril de 1987). Escriptor i científic jueu italià, supervivent del camp d'extermini d'Auschwitz. Va estudiar química a Torí i el 1943, quan treballava en un projecte de recerca a Milà, es va unir a un grup jueu de la Resistència, però aviat fou detingut i deportat al camp d'Auschwitz-Birkenau. Va ser un dels pocs que aconseguí sobreviure a l'última matança, quan els alemanys desallotjaren el camp empesos per les tropes soviètiques. En ser alliberat, i després d'un llarg viatge de retorn a Itàlia, continuà treballant com a químic, feina que compaginà amb la literatura. D'entre la seva obra destaca la trilogia Si això és un home, La treva i Els enfonsats i els salvats, sobre l'experiència als camps nazis. Levi mai no oblidà la seva condició de supervivent, fet que marcà profundament la seva obra i la seva personalitat, fins al punt que el 1987, després de més de quaranta anys de donar testimoni dels camps en diferents obres i conferències per a joves, se suïcidà a Torí. El carrer de Primo Levi es troba al barri de Castellarnau, en què la majoria dels vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Primo Levi (28.6.2000)
Antonio Ruiz Villalba (Jérez del Marquesado, 1938 - Barcelona, 1 de novembre de 1971). Treballador de la SEAT mort l'octubre de 1971 en una mobilització obrera en protesta per l'acomiadament de 14 enllaços sindicals, que ja havia provocat vagues i altres mobilitzacions. El carrer de Ruiz Villalba es troba al barri de Castellarnau, on la majoria de vials porten noms de persones significades per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Ruiz Villalba (28.4.1999)
| Molí de la riba dreta del Ripoll a tocar del pont de la Salut. L'aigua que el feia moure procedia de la sèquia Monar, un rec que començava a la resclosa de sota el molí de l'Amat i servia per a regar les hortes del Ripoll. El molí és documentat des del 999 com a molí de la Garriga i els Torrella no hi apareixen fins a 1527. Durant segles l'edifici estatjà dos molins fariners i, al cap del temps, un passà a ser bataner o molí de draps. Amb els Amat de Palou, propietaris des de mitjan segle XVIII, el molí va anar creixent fins a la grandària actual i, anys a venir, bona part de la força hidràulica es destinà a moure una complexa indústria llanera amb cardes, filatura i acabats. La darrera empresa que ocupà el molí va ser "Estruch Auxiliar Tèxtil", fins que va fer fallida. El 2001 va ser adquirit per l'Ajuntament. |
Historial toponímic
Molí d'en Torrella (30.10.1985)
| Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt, 1749 - Weimar, 1832). Escriptor i pensador alemany, la seva obra inclou poesia, novel·la, teatre, assaig i memòries. És l'iniciador del corrent literari anomenat "Sturm und Drang" (Tempesta i Impuls), precursor del Romanticisme alemany. La seva obra més important és la tragèdia "Faust", a la qual dedicà pràcticament tota la vida. |
Historial toponímic
Goethe (29.12.1955), calleGoethe (30.10.1985)
| Cebrià Cabané i Bril (Sabadell, 27 de gener de 1884 - 1 de juliol de 1956). Músic. Cebirà Cabané va ser pianista i mestre de música, format a l'Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu. Va dirigir l'Orfeó de Sabadell des del 1904 i l'Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909. Fou també l'encarregat de reorganitzar la Banda Municipal. Des de 1913 es dedicà a l'ensenyament particular. A la dècada dels anys vint, va ser director i pianista del Quintet Imperial i del Quintet Padró, i a partir de 1940 formà part de l'Orquestra Muixins. És autor de diverses sardanes i altres composicions. |
Historial toponímic
Cebrià Cabané (30.10.1985)