PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Carrer situat a l'anomenat Pla dels Belgues, sota el talús del Torrent del Capellà i paral·lel a la carretera de Prats de Lluçanès. El nom pren com a referència l'església de Jonqueres, situada en una cota més baixa a l'altra banda de la carretera.

Historial toponímic

Barranc de Jonqueres (26.7.2000)

Comarca del nord-est de Catalunya, compresa entre el coll de Ternera i el mar, a la regió de Perpinyà, ciutat que n'és la capital. El nucli del Rosselló és una extensa plana que s'allarga pel litoral fins a terres del Llenguadoc al nord i, passat el Tec, cap a terres del Vallespir al sud. La comarca correspon a l'antic comtat del Rosselló, que incloïa el Vallespir. El Rosselló i la Cerdanya es mantingueren com una unitat, des del govern conjunt del comte Sanç al segle XII fins al Tractat dels Pirineus del 1659, en què el Rosselló i l'Alta Cerdanya van passar a formar part de l'Estat francès.

Historial toponímic

Rosellón (29.12.1955), calle
Rosselló (30.10.1985)

Santuari marià del municipi de Riner, al Solsonès. Construït al segle XV i posteriorment ampliat, s'hi conserva la imatge original del segle XV, un retaule goticorenaixentista del segle XVI i un retaule barroc de talla del segle XVIII, obra de Carles Moretó. El carrer del Miracle es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, en una zona amb noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Miracle (29.12.1955), calle
Miracle (29.12.1955)

Gertrudis Artigas i Setó (Sabadell, 20 d'abril de 1890 - 1 d'abril de 1971). Teòrica de teixits i professora de l'Escola Industrial.

Després dels primers estudis, entrà molt jove a treballar de sargidora de peces a la mateixa fàbrica en què treballava la seva mare, que li ensenyà l'ofici. La capacitat per a l'aprenentatge i l'habilitat que demostrà li van valer ben aviat el nomenament de professora i directora de l'Escola de Sargidores de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, càrrec que exercí durant gairebé cinquanta anys, fins que es jubilà el 1967.  Ja de gran, instada pel professor Lluís Mas, havia estudiat Teroria de teixits i havia aconseguit el títol oficial. L'any 1950 rebé el Premi Ciutadania, instituït per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i el 1967 li fou concedida la Medalla de Plata de la Ciutat.














Historial toponímic

Pavía (1955), pasaje
Gertrudis Artigas (30.10.1985)

Nació constituïda al final del segle X com a conjunt de comtats de la Marca Hispànica, que assoleix la seva plenitud política i cultural entre els segles XIII i XV. El 1714, en perdre la Guerra de Successió davant les tropes de Felip Vè, Catalunya és annexionada a la corona castellana. El 1716, amb la publicació del Decret de Nova Planta, es posa fi jurídicament a la independència de la Corona d'Aragó.

Historial toponímic

Catalunya (projectada el 1925), pl. de
Cataluña (27.5.1939, projecte), plaza
Catalunya (30.10.1985)

Nostra Llar és un barri de 334 cases unifamiliars, construïdes en terres de Sant Oleguer per l'industrial Josep Garcia-Planas, per als seus treballadors de l'empresa Artextil. Al nou barri hi va edificar, a més, una església parroquial, dues escoles, una per a nois i una altra per a noies, i el pavelló esportiu de l'Artextil; també va cedir a l'Ajuntament els terrenys per construir-hi el pavelló municipal d'esports i la pista municipal d'atletisme.

Historial toponímic

Nostra Llar (26.7.2000)

Rosalía de Castro (Santiago de Compostel·la, 24 de febrer de 1837 - Padrón, 15 de juliol de 1885). Escriptora en llengua gallega i castellana.

La seva infantesa va estar profundament marcada per la seva condició de filla il·legítima, de mare soltera pertanyent a la vella noblesa gallega, i de pare seminarista que va accedir al sacerdoci. Es casà molt jove amb Manuel Murguía, un erudit cronista de Galícia, que la va animar a escriure en gallec, tot i que pels condicionaments de l'època la majoria de la seva obra sigui en castellà.

Va escriure dos llibres de poesia en gallec Cantares galegos i Folhas Novas, una visisó costumista del camp, el primer, i una meditació sobre la mort i la solitud, la saudade, propera a la literatura existencial, el segon. En castellà va publicar En las orillas del Sar, que la crítica ha associat a Bécquer. El 1867 va publicar la seva millor novel·la en castellà El caballero de las botas azules i pòstumament van aparèixer els Contos da miña terra. L'obra de Rosalía de Castro gira a l'entorn d'una visió costumista de la Galícia rural, d'una meditació metafísica existencial i de la denúncia de les condicions socials de la pagesia gallega que l'obliguen a emigrar.


Historial toponímic

Rosalía de Castro (29.4.1998)

Miquel Servet és el nom amb què és conegut el metge, teòleg i humanista Miguel Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Aragó, 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553).

El 1553 va publicar Christinismi Restitutio, obra teològica que contenia, però, una explicació de la circulació pulmonar o menor de la sang, descobriment que se li va atribuir fins a començaments del segle XX, quan es va saber que Ibn al-Nafis l'havia descrita tres-cents anys abans. D'altra banda, Servet hi mantenia posicions heterodoxes sobre la Trinitat i hi exposava doctrines properes al panteisme i a l'anabaptisme. Per tot això fou denunciat a la Inquisició de Lió, però aconseguí de fugir. De camí d'Itàlia s'aturà a Ginebra on fou reconegut per Calvino, que el féu empresonar. Sotmès a un procés arbitrari, fou condemnat per heretge i morí cremat el 27 d'octubre de 1553.


Historial toponímic

Miquel Servet (1925), c. de
Miguel Cervet (27.5.1939), calle
Miguel Servet, calle
Miquel Servet (30.10.1985)

Josep i Ramon Farguell i Montorcí (Berga, segle XVIII). Petits industrials cotoners. En Ramon, anomenat el Maixerí, entre 1790 i 1795 va construir la màquina de filar dita berguedana o maixerina, que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana.

Historial toponímic

Germans Farguell (1925), c. dels
Hermanos Farguell (27.5.1939), calle
Germans Farguell (30.10.1985)

Parc del centre urbà, el més extens de la ciutat, finalment aconseguit després d'una llarga etapa de reivindicacions veïnals, que es materialitzà amb l'arribada dels ajuntaments democràtics.

Historial toponímic

Catalunya (1988)