PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Guerrers d'ofici al servei de la corona catalanoaragonesa, que constituïen el gros de les forces de l'Expedició Catalana a Orient, comandada per Roger de Flor, a la primeria del segle XIV.

Historial toponímic

General Mola (annexat de Barberà el 1959), calle
Almogávares (18.2.1960), paseo
Almogàvers (30.10.1985)

El camp de Sant Jaume, presidit per una estàtua del sant, eren terres del benefici de Sant Jaume per al manteniment de la parròquia de Sant Salvador de Sabadell. Va ser aquest camp de Sant Jaume el que va donar nom al carrer que s'hi començà a construir al segle XVIII.

Historial toponímic

Sant Jaume (últim quart del segle XVIII)
Jaume Compte (6.1.1937)
San Jaime (27.5.1939), calle
Sant Jaume (30.10.1985)

Nom possiblement originat en la línia del tren del Nord que passa a cel obert paral·lela al carrer.

Historial toponímic

Norte-Farell, calle
Nord (30.10.1985)

Jaume Ninet i Vallhonrat (Sabadell, 8 de setembre de 1893 - Martorell, 25 d'agost de 1936). Polític republicà federal i industrial metal·lúrgic.

Encapçalant la minoria dels federals a l'Ajuntament, poc abans de la dictadura de Primo de Rivera, Ninet va lluitar per aconseguir que el tren dels Ferrocarrils de Catalunya passés soterrat per arribar al centre urbà, en contra del desig de la companyia, que per reduir costos pretenia fer-lo passar pel mig del carrer de l'Horta Novella, separat de les voreres per una protecció de filferro espinós. La companyia va haver de cedir i el 1925 s'inaugurava el túnel fins a la Rambla.

El 1931 va ser tinent d'alcalde del primer ajuntament republicà pel Círcol Republicà Federal i aquell mateix any va ser nomenat governador de Terol. Va morir assassinat el 1936 a Martorell, on, com a delegat governatiu, era president de la Cooperativa Agrícola.


Historial toponímic

Rey Ramiro (24.11.1955 ?), calle
Jaume Ninet (30.10.1985)

El carrer del Convent portava de Sabadell al Convent de Caputxins construït a mitjan segle XVII, a l'indret conegut com a camp d'en Moret, que va ser cremat el 1835. Més endavant, el 1856, s'hi va traslladar l'Hospital i Casa de Beneficència, obra de l'arquitecte Josep Oriol Bernadet. Actualment enderrocat, el solar l'ocupa la plaça de l'Alcalde Marcet.


Historial toponímic

Caputxins (1772 aprox.)
Convent (final segle XVIII)
Ferrer i Guàrdia (6.1.1937)
Convento (27.5.1939), calle
Convent (30.10.1985)

Família establerta a Sabadell al segle XIV, possiblement emparentada amb els Marquet barcelonins, llinatge de mercaders i mariners al servei de la Corona.

Historial toponímic

Marquet, pasaje
Almirall Marquet (30.10.1985)

Isidre Llaurador (Madrid, 1080 - 1130). Camperol, piadós i molt caritatiu amb els més pobres. Va començar fent de pouaire fins que es tralladà a treballar a Torrelaguna, on va conèixer María Toribia, la futura santa Maria de la Cabeza, i s'hi va casar. Va tornar a Madrid uns anys més tard per encarregar-se de les terres de la família Vargas, i és en aquesta època que fou conegut com a Isidre Llaurador. Com a patró dels pagesos és molt venerat a tota la península Ibèrica, especialment a Madrid, d'on és el sant patró, però també a Catalunya a jutjar per la toponímia. Isidre va ser canonitzat el 1622 pel papa Gregori XV.

Historial toponímic

San Ysidro (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Luis de Sirval (6.1.1937)
San Isidro (27.5.1939), calle
Sant Isidre (30.10.1985)

La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, al terme de Corbins, de 130 km de recorregut. Neix al port de Viella, travessa la Serralada Interior per l'engorjat d'Escales, la Serralada Exterior pels congosts de Mont-rebei, de Blancafort, de Canelles, de la Savina i de Santa Anna, i la plana de la Depressió Central fins a trobar el Segre. Com a divisòria entre Catalunya i Aragó des dels segles XV i XVI, desplaçà el Cinca en aquesta funció fronterera.

El carrer de la Noguera Ribagorçana es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.


Historial toponímic

Noguera Ribagorzana (24.11.1955), calle
Noguera Ribagorçana (30.10.1985)

Jaume I (Montpeller, 2 de febrer de 1208 - València, 27 de juliol de 1276). Comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Mallorca, dit el Conqueridor.

El 1229 va conquerir Mallorca, que li obria les rutes comercials cap al Mediterrani, després que l'expansió per terres occitanes s'hagués vist estroncada a la batalla de Muret. La conquesta de València, el 1238, li permeté posar sota domini cristià les riques terres de l'Horta. Jaume I va dotar el nou regne de lleis pròpies, els Furs de València, i va deixar que els musulmans, que eren la mà d'obra de l'horta, restessin en terres valencianes. El 1266 va conquerir el regne musulmà de Múrcia i el va cedir al seu gendre Alfons X de Castella. Durant el seu llarg regnat de seixanta anys, s'inicià una època d'expansió i auge comercial. El Llibre del Consolat de Mar (normes jurídiques que regulen el dret marítim català), les reformes monetàries i la protecció dels jueus van fixar les bases de l'esplendor de la Corona.


Historial toponímic

Jaume I (1925, sobre plànol), pg.
Jaime I (27.5.1939), paseo de
Jaime I, calle
Jaume I (30.10.1985)

Zona boscosa del barri de la Concòrdia que pertanyia al bosquet de can Borgonyó, abans de la urbanització del barri.

Historial toponímic

Concòrdia (23.2.2000)