Tots els articles
| Municipi de la Baixa Cerdanya, situat a la dreta del Segre, que limita amb Guils i Ger pel nord-est i per l'oest, amb Puigcerdà per l'est i pel sud amb el Segre, que el separa d'Urtx. El municipi comprèn, a més del poble de Bolvir, el poblet de Talltorta, el Raval del Castell i el del Remei, a part de nombroses urbanitzacions. L'església parroquial de Santa Cecília de Bolvir és romànica, amb un absis semicircular ornamentat a l'exterior amb una motllura i mènsules. El campanar, una torre adossada amb coberta piramidal, és obra posterior. El temple conserva un petit retaule gòtic del segle XV, mentre un frontal de l'altar romànic, dels segles XII-XIII, és al Museu Nacional d'Art de Catalunya. * * * El carrer de Bolvir es troba al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Alp, calleAlp (30.10.1985)Bolvir (25.10.1989)
Joan Evangelista (Betsaida, Galilea, 9dC - Efes, Capadòcia, 103 dC). Fill de Zebedeu i de Salomé i germà de Jaume. Era l'apòstol més jove i, segons el Nou Testament, també el més estimat de Jesús. Al Sant Sopar segué a la seva dreta i va acompanyar la verge Maria durant la crucifixió de Crist. Amb Pere i Jaume formen el grup d'apòstols més propers a Jesús. Va predicar per Samària amb sant Pere i se n'anà a l'Àsia Menor. Després de ser empresonat a Roma, va ser exiliat a Patmos, on segons la tradició va escriure l'"Apocalipsi". Anys més tard li varen permetre anar a Efes, lloc en què degué morir i on era venerat el seu sepulcre. * * * El carrer de Sant Joan es va començar a formar al segle XVII; a la banda de ponent hi havia els valls que encerclaven la vila i, a la de llevant, les cases construïdes pel ferrer Cabot, que donaren nom al carrer, fins que a principis del segle XIX s'anomenà de Sant Joan. |
Historial toponímic
Ferrer Cabot (segle XVII)Cabot (segle XVIII)Sant Joan (segle XIX)Lenin (6.1.1937)San Juan (27.5.1939), calleSant Joan (30.10.1985)
| Ramón Herrán y Torriente (Liérganes, 1883 - Madrid, 1964). Notari de Sabadell entre 1921 i 1942, en què es traslladà a Barcelona per ocupar una plaça que li corresponia per antiguitat. Abans d'anar a viure a Barcelona, va fer construir unes cases angleses en una finca que havia adquirit al passatge, que per aquesta raó rebé el nom del notari. |
Historial toponímic
Notario Herrán, pasajeCapità Sancho (6.1.1937)Notario Herrán (27.5.1939), pasajeNotari Herrán (30.10.1985)
| Jean Piaget (Neuchâtel, 9 d'agost 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Psicòleg i pedagog suís. La seva aportació fonamental s'ha centrat en el sorgiment i el desenvolupament de la intel·ligència en l'infant, com també en la interrelació entre pensament i entorn social. Entre les seves obres destaca L'Épistémologie génétique. El 1970 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. |
Historial toponímic
Riu-sec (parcial)Jean Piaget (29.10.1980)
| Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 - Frauenburg , 24 de maig de 1543). Astrònom polonès, considerat el fundador de l'astronomia moderna. Va ser el primer astrònom a formular un àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Se'l considera el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que van permetre a Galileu i a Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores. Fou un dels grans polifacètics del Renaixement: va ser matemàtic, astrònom, metge, políglota multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar, diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i això, va ser en aquest camp en què va marcar una fita per a la humanitat. |
Historial toponímic
Copérnico (novembre de 1968), plazaCopèrnic (30.10.1985)
| Verge de l'Almudena, patrona de Madrid, que es venera a la catedral madrilenya de Santa Maria la Real de la Almudena. * * * El carrer de l'Almudena es troba situat al Poblenou, en una zona de carrers dedicats a santuaris marians. |
Historial toponímic
Almudena (29.12.1955), calleAlmudena (30.10.1985)
| Placeta formada el 1900 quan es va enderrocar la casa cantonera a l'angle que feien els carrers de Sant Jaume i de Colom. |
Historial toponímic
placeta de Sant Jaume (1900)San Jaime (27.5.1939), plaza deSant Jaume (30.10.1985)
| Ciutat de Suècia, del län d'Ostergötland, situada a l'estuari del Braviken, d'uns 85.000 habitants. És un important centre industrial tèxtil, que compta també amb indústria química, paperera, de material elèctric i de mobles. Tradicionalment ha estat coneguda com la Manchester sueca. * * * El carrer de Norrköping es troba situat al barri de Nostra Llar, zona de vials amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Norrkoping (24.11.1955), calleNorrköping (30.10.1985)
| Jaume Viladoms i Valls (Sabadell, 19 de juliol de 1913 - 16 d'octubre de 1976). Socialista i pedagog. Va fer els estudis primaris al Col·legi Mercantil i després estudià a l'Escola Industrial, de la qual, de gran, seria un destacat professor. Treballà de metal·lúrgic, especialitzat en el torn i la fressa. Però les seves inquietuds el portaren al Círcol Republicà Federal. Viladoms esmerçà moltes hores a la magnífica biblioteca republicana i hi conegué els futurs companys de militància del Bloc Obrer i Camperol i del POUM. Destacat pacifista, lluità tota la vida contra la violència, la ignorància i el fanatisme. Durant la guerra va crear i dirigir l'Institut Marx-Lenin i exercí la secretaria general de la Unió Sindical de Sabadell. Al final de la guerra s'hagué d'exiliar i passà pels camps de concentració francesos. Quan volgué tornà a Sabadell, fou "depurat" pel règim, que l'empresonà. Represa la vida laboral, dirigí l'Escola d'Aprenents Aismalibar de Montcada i aviat s'incorporà a la lluita clandestina militant en el Moviment Socialista de Catalunya. El 1948 se celebrà a casa seva el Segon Congrés del MSC, presidit per Josep Pallach. Va ser detingut el 1953 amb altres companys de partit i estigué setze mesos a la Presó Model. En sortí amb llibertat provisional, però havia perdut la feina, de manera que reprengué la tasca pedagògica donant classes de mestratge industrial a casa seva, on més endavant fundaria l'Acadèmia Delta, que va ser un centre de perfeccionament professional i un focus de divulgació cultural i de conscienciació obrera de les noves generacions de sabadellencs. La plaça de Jaume Viladoms va ser urbanitzada entre els pisos construïts damunt el solar de l'històric camp de futbol de la Creu Alta. |
Historial toponímic
Jaume Viladoms (13.5.1980)
| Ciutat i capital de Dinamarca. * * * El carrer de Copenhaguen es troba a Can Llong, barri en què les places i els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Copenhaguen (28.4.1999)