Tots els articles
| Llorenç Juncà i Petit (Sabadell, 1808 - 5 de desembre de 1884). Ferreter i alcalde de Sabadell. Llorenç Juncà fou ferreter d'ofici, amb botiga al carrer de la Rosa, davant l'Ajuntament. Com a alcalde, va fer construir el cementiri de Sant Nicolau. |
Historial toponímic
Llorenç Juncà (30.4.2003)
| Arbre del grup de les coníferes (Cupressus sempervirens), de capçada alta i afuada, de fulles escamoses de color verd fosc i fruits arrodonits. Es cultiva en jardineria i, arredossat a les masies, era símbol d'hospitalitat. * * * La plaça dels Xiprers es troba al barri de Can Deu, on els carrers i les places porten noms d'arbres. |
Historial toponímic
Xiprers / Los Cipreses (8.10.1970)Xiprers (30.10.1985)
| Santuari del Remei del municipi de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. La primera capella data del segle XVI, però abundants troballes romanes fan pensar en un origen pagà del santuari. L'edifici actual es bastí a final del segle XIX, vorejat per la casa dels ermitans i la capella. El carrer del Remei es troba situal al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Remei (29.12.1955), calleRemei (30.10.1985)
Francisco Martínez de la Rosa (Granada, 10 de març de 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862). Escriptor i polític liberal andalús. Fou ambaixador, diputat, ministre i cap del govern. La restauració absolutista li comportà el desterrament a la Gomera (1814) i l'exili a París (1823), durant el qual, progressivament influït pel Romanticisme, publicà Edipo, Abén Humeya i La conjuración de Venecia. El 1831, acollint-se a una amnistia, retornà a Madrid i a Granada. Publicà aleshores les seves Poesías i la novel·la històrica Doña Isabel de Solís. Amb els anys, i després d'un nou exili a París, evolucionà cap a posicions monàrquiques. |
Historial toponímic
Martínez de la Rosa (27.2.1975), calleMartínez de la Rosa (30.10.1985)
| Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920). Advocat i polític. Com a advocat emprengué la defensa dels treballadors i dels sindicalistes de la CNT. Va ser el principal dirigent del Partit Republicà Català i el 1919 fou elegit diputat per Sabadell. Morí assassinat davant de casa, al carrer de Balmes de Barcelona el 1920, en els moments de màxima repressió contra la CNT. |
Historial toponímic
Martí Trias (1925), c. deMartín Trías (27.5.1939), calleFrancesc Layret (18.7.1979)
| Embassament del muncipi d'Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana, de 716 milions de m3 de capacitat. Amb un salt de 96 m, la central de Canelles té una potència de 150.000 kw i una producció anual mitjana de 110.166.000 kwh. Les cues del pantà era previst que arribessin a Casserres del Castell, al riu Gruart, i al Pont de Montanyana, a la Noguera, però les pèrdues que es produeixen a través de les calcàries del congost de Blancafort ho impedeixen. * * * El carrer de Canelles es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Canelles (23.3.1966), calleCanelles (30.10.1985)
| Alberto Lavera Rey (Sabadell, 1980 - 1999). Monitor d'esplai i activista veïnal del Poblenou de la Salut, que va participar intensament en les activitats comunitàries del barri, dins i fora de les aules. |
Historial toponímic
Alberto Lavera (30.4.2003)
Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959). Republicà federal. El novembre de 1926 intervingué ens els Fets de Prats de Molló, l'intent d'ocupar militarment Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, dirigit per Francesc Macià i Estat Català. Va escriure el llibre I de Prats de Molló a la Generalitat, una visió crítica, d'un protagonista dels fets, que va aixecar molta polèmica. Després de Prats de Molló, Sanahuja visqué uns anys exiliat a Niça, regentant una tintoreria. |
Historial toponímic
Xavier Sanahuja (30.10.1985)
| Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella pel papa Alexandre VI per la croada que van promoure contra els musulmans al nord d'Àfrica després de la conquesta de Granada. Amb el matrimoni de Ferran i d'Isabel, casats en secret a Valladolid el 1469, s'unien les corones de Castella i de Catalunya-Aragó tot i que cada regne mantenia la seva personalitat: lleis pròpies, llengua, duanes, hisenda... sistema que es coneixia com el de regnes associats. Durant el seu regnat, els reis catòlics van crear la "Santa Hermandad", una policia rural per lluitar contra els bandolers, van crear el Tribunal de la Inquisició, van expulsar els jueus el 1492, van acabar la Reconquesta amb l'expulsió dels musulmans del regne de Granada, van conquerir Navarra i les Canàries. Amb la descoberta d'Amèrica iniciaven l'expansió atlàntica i pel Tractat de Tordesillas, firmat el 1494, Castella i Portugal es repartien el nou món. * * * El carrer dels Reis Catòlics va ser annexat de la Creu de Barberà el 19 de febrer de 1959, amb el nom de Fernando el Católico. |
Historial toponímic
Fernando el Católico (annexat de Barberà), calleReyes Católicos (18.2.1960), calleReis Catòlics (30.10.1985)
| Poble de la Baixa Cerdanya, al municipi de Montellà-Martinet, situat entre el Segre i la serra del Cadí, i en bona part dins el parc natural del Cadí-Moixeró. El carrer de Martinet es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Martinet (2.2.1973), calleMartinet (30.10.1985)