Seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll

Des de l’any 2018, els ajuntaments de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet duen a terme un programa de seguiment de l’evolució de la qualitat de les aigües i els ecosistemes del riu Ripoll.

Població de peixos al riu Ripoll

L’estat de conservació dels peixos del riu Ripoll està molt influït per les condicions climatològiques, per la disponibilitat d’aigua a la xarxa hidrològica i per els diferents impactes tant naturals com antròpics. En general el sistema fluvial de la conca és reduït i les rieres tenen una mida moderada, així com un acusat règim mediterrani que produeix una dràstica disminució de cabals a l’estiu. Això provoca que alguns trams del riu, especialment de capçalera i afluents, es tornin intermitents i que els peixos restin aïllats en pous, situació que s’agreuja en anys castigats per la sequera, que com enguany sol produir un important estrès hídric. D’altra banda la pròpia climatologia mediterrània fa que a la tardor es puguin produir riuades les quals, de vegades, afecten greument les poblacions de peixos.

La ictiofauna del riu Ripoll és relativament pobre pel que fa al nombre d'espècies, per raons bàsicament històriques.

D’altra banda les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosistema aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a una escala regional

En estudis realitzats a la conca del riu Ripoll s'ha trobat, un total de 9 espècies, de les que només tres són autòctones (el barb cua-roig, Barbus haasi; el barb de muntanya, Barbus meridionalis; i la bagra, Squalius cephalus); dues són traslocades (el gobi ibèric, Gobio lozanoi i el barb roig, Phoxinus phoxinus); i quatre més introduïdes (la carpa, Cyprinus carpio; la gambúsia, Gambusia holbrooki; el peix sol, Lepomis gibbosus; i la perca americana, Micropterus salmoides).

A Sabadell, la comunitat de peixos està constituïda per un total de 4 espècies de les quals dues en són autòctones: el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus) i dues exòtiques: la carpa (Cyprinus carpio) i la gambúsia (Gambusia holbrooki).