La romanització va ser un procés lent que va significar la desaparició d'una cultura, la ibèrica, i la seva substitució per una altra, la romana, en gairebé 150 anys. Del pas dels ibers pel territori del Vallès (fa entre 2.600 i 2.100 anys) en trobem traces a Can Roqueta (Sabadell), on s'han descobert nombroses sitges per a l'emmagatzematge de productes.

Els ibers van trobar a la serra de Sant Iscle i al pla de Can Roqueta un espai idoni per a viure, per la proximitat del riu i perquè era un lloc fèrtil i de fàcil circulació. Al Vallès, a partir del segle I aC, comencen a aparèixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibèrics ja existents (com el de la Salut).

El període de l'emperador August (segle I) va ser un moment de prosperitat econòmica i es van fundar les villae, conjunts industrials i residencials de gran importància, la majoria dedicades a la producció de vi. D'entre les villae del Vallès destaca la de la Salut, on es trobà un mosaic amb la figura de Neptú. Tradicionalment, s'ha associat aquesta vil·la amb el nom de la mansio Arragonem (Arraona), tot i que cap evidència arqueològica no ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.