Restes de la muralla medieval i d’un gran casal gòtic, a més d’una matriu de segell de bronze personalitzat i diverses peces d’una ballesta són les troballes més destacables que han aparegut després de la intervenció arqueològica preventiva que s’ha dut a terme, entre els mesos de novembre de 2020 i de març de 2021, en el marc del projecte d’obra de nova urbanització al solar de la via de Massagué, 10-14 i raval de Dins, 15-19 (habitatges plurifamiliars amb plantes de pàrquing subterrani), de 700 m2.

La intervenció ha donat uns resultats positius i de gran interès, amb la localització de noves estructures relacionades amb l’antiga vila medieval i moderna de Sabadell i amb unes restes materials igualment de rellevant valor històric i arqueològic. L’excavació ha estat finançada per la promotora Via Massagué Ten, SL i dirigida per l’arqueòleg Jordi Roig, de l’empresa Arqueologia i Patrimoni Arrago, SL.

Les troballes les han presentat avui Carles de la Rosa, regidor de Cultura de Cultura; Antoni Martín, arqueòleg territorial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya); Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, i Marc Calvo, arquitecte de la promoció.

Destaquen en primera instància, les restes de la muralla i fossat atribuïbles als sistemes defensius de la vila fortificada de Sabadell d’època baixmedieval (s. XIV i XV), que també encerclaven i protegien l’antic barri medieval del Raval. S’han localitzat tres trams de mur de la muralla i tot un llarg tram del fossat (27 m) amb quasi 3 metres de fondària, que presenten diferents nivells i graus de conservació.

Apareixen peces força singulars i escasses

En segon lloc, s’han excavat les restes d’un gran casal gòtic (s. XIV-XV) edificat intra murs dins el barri del Raval i recolzat a la muralla. D’aquest, s’ha documentat la part residencial amb fonamentacions de murs i retalls que delimiten diversos àmbits de compartimentació interiors, així com el sector de magatzem de productes agrícoles, amb un total de 10 sitges, que es poden datar entre els segles XIII i XIV, i un gran retall a manera d’àmbit subterrani de gran capacitat. El material recuperat en els rebliments d’aquestes estructures suggereix la rellevància d’aquest casal baixmedieval i del seu propietari.

Així, destaca una peça singular d’orfebreria corresponent a un sigillum o matriu de segell de bronze personalitzat en forma d’escut del segle XIV, en un excel·lent estat de conservació i amb un alt interès històric i arqueològic. Presenta un motiu heràldic central amb una ballesta, que es podria atribuir a la família Ballester. També disposa d’una llegenda inscrita amb grafia gòtica a l’orla, que indicaria el nom del personatge propietari del segell. Aquest tipus de peces eren propietat de personatges rellevants de la noblesa i baixa noblesa, i servien per signar i segellar sobre cera documents i pergamins. Es tracta d’unes peces força escasses i, ara com ara, aquesta és l’única procedent de context arqueològic a Catalunya d’època baixmedieval. Una segona peça singular és la nou d’os d’una ballesta, que es va localitzar juntament amb les peces de ferro i bronze del seu mecanisme i fixació a l’estructura de fusta. Es tracta d’unes peces i elements força singulars i escasses, de les quals es coneixen molt pocs exemplars amb una cronologia del segle XIV.

D’altra banda, les excavacions han permès constatar l’abandó i enderroc d’aquest casal durant l’època moderna, entre el segles XVI i XVII, moment en què aquest sector del barri del Raval pateix una transformació absoluta, alhora que els sistemes defensius baixmedievals comencen a perdre la seva funció i tant la muralla com el fossat són amortitzats progressivament. Així, atribuïble a l’època moderna (s. XVII-XVIII) es documenta la instal·lació d’un centre terrisser i taller de ceràmica, del qual s’han localitzat dos grans forns de cocció de peces de terrissa amb cambra de foc i cambra de cocció superior. Així mateix, es construeix un nou casal i habitatge, que estaria relacionat amb el taller artesanal, i del qual s’han localitzat diverses estructures arqueològiques, com ara dues singulars galeries subterrànies. Aquestes, en origen, devien tenir una funció d’amagatall i refugi puntual en moments d’episodis bèl·lics i conflictes armats a la vila entre els segles XVII i XVIII. 

Del conjunt de les troballes immobles que s’han documentat es conservaran i posaran en valor patrimonial dos punts de la muralla del segle XIV, els quals seran visibles i estaran senyalitzats, de forma integrada i didàctica al projecte de l’obra nova. El conjunt dels materials arqueològics que s’han recuperat seran dipositats al Museu d’Història una vegada hagin estat inventariats i estudiats.

Segons Carles de la Rosa:

“una vegada més es confirma l’enorme riquesa arqueològica que es conserva al subsòl del centre històric de la ciutat, que no deixa de proporcionar-nos nous elements de valor patrimonial i museístic, els quals continuarem difonent des del Museu d’Història.

I ha afegit que:

l’aplicació del Pla Especial de Protecció dels Béns Arquitectònics, Mediambientals i Arqueològics de Sabadell vigent continua sent una bona eina per dur a terme aquestes intervencions preventives en àrees d’expectativa arqueològica, que molt sovint ens aporten un valor afegit cultural a la transformació urbanística de la ciutat.