El nou Pla Local de l’Habitatge de Sabadell ressalta prop de 70 accions perquè tota la ciutadania pugui disposar de llar
Presentat aquesta setmana, el Pla del 2019-2024 preveu, entre altres accions, incrementar en un 32% les reserves de sol per a habitatge protegit
El Pla Local de l’Habitatge de Sabadell, presentat a la ciutadania aquesta setmana, situa l’habitatge com a element fonamental per defensar el dret a la ciutat. Per fer-ho possible, el Pla defensa que el 100% de l’habitatge públic sigui de lloguer, convertir Sabadell en una població lliure de desnonaments, acabar amb l’emergència residencial i revertir l’envelliment progressiu del parc d’habitatge.
A més, el Pla inclou cinc accions prioritàries per assolir mentre sigui vigent, és a dir, entre 2019 i 2024. D’una banda, incrementar en un 98% del parc públic de habitatge de Sabadell, amb un 63% municipal i de lloguer indefinit. D’altra banda, disposar d’ajuts per rehabilitat el 30% dels habitatges amb deficiències. També construir un equipament municipal per a situacions d’emergència residencial. Per un altre costat, construir una residència pública per a la gent gran. I, finalment, incrementar en un 40% els recursos humans destinats a polítiques d’habitatge. A tot això s’hi afegeix un darrer element: incrementar un 32% les reserves de sol per a habitatge protegit i dotacional.
Glòria Rubio, regidora d’Habitatge, ha assenyalat que
amb aquest Pla volem garantir que tota la ciutadania pugui accedir a un habitatge –tal com estableix la llei–, tornar a l’habitatge el seu valor d’ús i aconseguir que l’administració local tingui prou recursos per resoldre situacions que avui provoquen greuges.
Actuacions per destacar
Amb aquest Pla, el Govern municipal vol incrementar la promoció pública d’habitatges de protecció oficial de lloguer en 700 unitats, com també rehabilitar 96 habitatges en edificis ja construïts. A més, el Pla preveu redactar un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sabadell i aprovar una nova ordenança que tingui per objectiu fomentar el lloguer dels habitatge. També destaca la intenció de fomentar l’ús de l’habitatge compartit, cooperatiu i la masoveria urbana, com també reutilitzar edificis existents per a noves tipologies d’habitatge.
67 accions diferents
Pel que fa als objectius específics, el Pla planteja 67 accions concretes per desenvolupar a partir d’ara. Un total de 14 pretenen millorar les condicions de vida amb l’habitatge com a dret. 14 més volen augmentar i regular el parc d’habitatge públic de lloguer. 12 més tenen per objectiu desenvolupar una estratègia urbana encaminada a actualitzar el planejament i la gestió del patrimoni municipal de sol i habitatge. N’hi ha 10 de relacionades amb la implementació de polítiques per rehabilitat i millorar la qualitat del parc d’habitatge existent.
Un total de 9 més van encaminades a consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d’habitatge. 4 volen promoure altres models d’accés a l’habitatge. I, finalment, 4 més pretenen elevar i coordinar propostes entre administracions públiques.
Una diagnosi elaborada a partir d’una anàlisi completa
L’elaboració del Pla Local de l’Habitatge ha estat possible gràcies a diferents agents que s’hi han implicat. D’una banda, s’han reunit 12 taules de debat amb la participació d’un centenar de persones que representen entitats i agents de la ciutat diversos. D’altra banda, una enquesta resposta que han respost 1.200 ciutadans i ciutadanes. En tercer lloc, un treball transversal amb els diferents serveis afectats. I, finalment, conclusions fruit de diverses trobades amb els diferents grups municipals.
A partir d’aquí, s’ha fet una diagnosi, de la qual destaquen en cinc elements. En primer lloc, que el 48% de la població que busca una llar a Sabadell no pot accedir a un habitatge de lloguer a preu de mercat. En segon lloc, que el parc d’habitatges a la nostra ciutat té una mitjana de 40 anys i que un 7% es troben avui en molt mal estat. En tercer lloc, que els recursos residencials d’emergència són insuficients per cobrir la greu situació d’exclusió social. També que l’envelliment de la població i la manca de recursos comporten necessitats socials específiques per a la gent gran. I, finalment, que els serveis públics en matèria d’habitatge són insuficients per fer front a l’increment de demandes de la ciutadania.