L’Ajuntament ha aturat més de 60 desnonaments a Sabadell entre febrer i juny d’aquest any, però n’hi ha hagut molts més dels quals no n’ha tingut constància. Les famílies que perden l’habitatge creixen a la nostra ciutat, com a la resta del país, i la xifra no ha deixat d’augmentar els darrers anys. L’Ajuntament denuncia que l’emergència habitacional s’ha convertit en un problema estructural i alerta de la saturació de recursos que provoca aquesta situació.

Els motius que han portat a aquesta situació límit són diversos, però cal destacar que actualment hi ha un increment exponencial de desnonaments tant de lloguer, com d’hipoteca o vinculats a les situacions d’ocupació.

Glòria Rubio, regidora d’Habitatge en funcions, s’ha expressat en el sentit que

denunciem que l’emergència habitacional és un problema molt greu. Hem arribat a una situació en què no tenim les dades de desnonaments, però a Sabadell, que sapiguem, n’hi ha uns 12 cada setmana, i això ja ho hem normalitzat. A més, des del desembre l’administració de justícia no ens informa de quan tindran lloc. I els canvis normatius són constants. Arribem a la conclusió que no hi ha cap mena de voluntat que la situació millori. L’únic que podem fer és posar pedaços, però la solució passa per canviar el sistema i això només ho pot fer el govern de l'Estat.

A aquesta situació s’afegeix la impossibilitat en la previsió dels desnonaments. La feina del consistori ha permès que aquestes famílies continuïn temporalment als seus habitatges. Des de l’Ajuntament es treballa en els casos de risc de pèrdua de l’habitatge a causa d’impagaments de lloguer, deute hipotecari o precari amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de l’habitatge de les unitats de convivència usuàries dels serveis municipals.

Gabriel Fernàndez, regidor d’Acció Social en funcions, ha afirmat que 

el de l'habitatge és el gran problema social que té la nostra ciutat i el país; la situació avui és d’escàndol. Sort en tenim del teixit associatiu, que amb la seva acció ajuda que la cosa no sigui pitjor. Però amb les eines de l'Ajuntament no en tenim prou, malgrat que hàgim triplicat el pressupost per alleujar l’emergència habitacional.

Amb l’objectiu de fer visible aquesta situació i davant la situació d’emergència habitacional que es viu a la ciutat, l’Ajuntament ha decidit fer palesa la saturació i el col·lapse dels recursos d’emergència i habitacionals, com també la incongruència de l’obligatorietat que l’administració hagi de donar resposta i solució residencial quan no té els recursos per fer-ho. Per això l’Ajuntament reclama la necessitat urgent de disposar d’eines, recursos i legislació permanents per afrontar aquesta situació.

Creix el nombre de desnonaments

L’increment dels desnonaments en aquests darrers anys ha vingut totalment determinat per la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de determinats articles de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i de la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

Mentre aquestes dues lleis van ser vigents, el nombre de llançaments havia baixat considerablement per l’obligació que aquesta norma introduïa en els grans tenidors d’oferir lloguer social. Tot i que actualment s’ha aixecat la suspensió d’alguns dels articles suspesos de les lleis esmentades, hi ha una veritable dificultat per garantir que s’apliquin, de manera que es vulneren els drets de la ciutadania.

Per disposar d’informació sobre el nombre de desnonaments i treballar en protocols d’actuació, s’ha insistit en l’àmbit municipal, des de l’any 2016, per establir espais de treball amb els jutjats, atès que és allà on es tramiten i resolen els procediments d’execucions hipotecàries i els de desnonaments que poden abocar al llançament de les persones dels habitatges on viuen.

Els recursos municipals

Per fer front a aquesta situació, l’Ajuntament ha posat en marxa els darrers temps diverses iniciatives, que han permès donar resposta a part de la necessitat existent.

• Increment de +100% del parc d’habitatges emergència social
• Nou Reglament d’accés a l’habitatge d’emergència social
• 5 equipaments d’estada temporal
• Intermediació per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual: Habitadeute
• Intervenció en situacions d’ocupació irregular
• Proactivitat: Aturada/suspensió de desnonaments
• Creació de la Mesa sensellarisme amb entitats
• Servei d’urgències i emergències de Sabadell
• Experiència pilot Housing First
• Previsió d’una casa d’acollida

Totes aquestes iniciatives han permès donar resposta a una situació que es preveia com a d’emergència durant un període de temps, però que ara ja s’ha convertit en un problema estructural.