L’Ajuntament de Sabadell denuncia la situació d’indefensió que comporta per a les persones vulnerables la suspensió de part de la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Aquesta llei substituïa la també suspesa Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Avui, en roda de premsa, Glòria Rubio, regidora d’Habitatge, adreçant-se al Govern de l’Estat, ha formulat la petició següent: "pregunto al ministre Íñigo de la Serna com espera que garantim l'habitatge a les persones amb situacions de vulnerabilitat si ens tomben les lleis, eines i mecanismes que tenim des del municipalisme”.

La suspensió és obra del Tribunal Constitucional i s’ha produït després que el Govern espanyol hi presentés un recurs d’inconstitucionalitat. L’efecte immediat és que les famílies en risc d’exclusió residencial i més vulnerables econòmicament queden desprotegides pel fet que ara l’Administració no té eines per exigir a les entitats bancàries un reallotjament digne.

“El Govern municipal, tot i els constants obstacles per part de l’Estat avalats pel Tribunal Constitucional, manté el compromís de continuar treballant per evitar desnonaments i cercar solucions residencials alternatives per evitar l’emergència habitacional que s’està patint al nostre municipi”, ha afirmat Glòria Rubio.

Les lleis obligaven les entitats bancàries a oferir solucions

Durant el 2017 l’Ajuntament, per mitjà de la Regidoria d’Habitatge, ha gestionat un total de 359 expedients de famílies en risc de perdre la llar. La majoria d’aquests expedients podrien tenir una solució residencial en el marc de les dues lleis suspeses. D’altra banda, mentre les dues lleis van ser vigents, es van formalitzar gairebé 300 propostes de lloguer de les entitats bancàries, que han permès trobar una solució residencial.

Amb aquesta suspensió, diverses entitats bancàries que aplicaven la legislació –i que per tant oferien un reallotjament social– ja han comunicat a l’Ajuntament que a partir d’ara ja no ho faran. Això implica que qualsevol unitat de convivència en risc de pèrdua no pot exigir una solució residencial a la mateixa entitat que l’està desnonant.

La regidora ha afirmat que “la situació és d’una gravetat extrema, perquè l’Administració té l’obligació de donar resposta a la ciutadania més vulnerable i l’únic que fa l’Estat és suspendre les lleis i, per tant, vetar-nos perquè no puguem donar la millor resposta els nostres veïns i veïnes”. I ha afegit que “l’objectiu de l’Estat continua sent beneficiar únicament els que tenen interessos econòmics i abandonar la gent més necessitada, incomplint conscientment la garantia del dret a l’habitatge de milers de persones”.