La creu de Barberà, situada a la plaça homònima, va quedar malmesa el 16 d’octubre del 2016 a causa d’un acte vandàlic. Ara l’Ajuntament la tornarà a situar on era, després de canviar-ne el sistema de subjecció. Concretament hi col·locarà una reproducció de formigó armat, amb la creu que ja està restaurada al capdamunt. La reinstal·lació es farà abans del 105è aniversari.

Estat de conservació i restauració

Després del sinistre del 2016, l’escultura va quedar fracturada en cinc grans parts –tres fragments corresponen a la columna, un al basament escultòric i el cinquè és la creu–. La base de la columna va quedar al seu lloc. La creu conserva la seva unitat i no va patir danys de consideració, especialment a la part central, que és on es concentra el treball escultòric. El remat superior va perdre part del suport, tot i que aquest fragment trencat s’ha pogut recuperar. La restauració, per tant, és possible i estarà enllestida ben aviat.

Les diferents creus de Barberà

Les referències històriques d’una creu de terme entre Barberà i Sabadell es remunten a l’any 1510, tot i que sembla que n’hi havia més d’una. És difícil precisar la ubicació exacta d’aquesta creu, però hi ha referències d’una que es va col·locar el 1867 al camí de Barcelona, segurament prop de l’encreuament entre l’avinguda de Barberà i el carrer de Tetuan.

L’any 1908 es construí una nova creu que durant la Setmana Tràgica va ser profanada i enderrocada. Posteriorment es va col·locar una nova creu, obra de l’arquitecte Josep Renom, que es va inaugurar i beneir el 13 d’octubre de 1913, en el marc de les Festes Constantinianes. Aquesta creu, però, va quedar destruïda el 1933 i després de la Guerra Civil Joaquim Manich Comerma es va encarregar de fer-ne una de nova. Coincidint amb aquesta altra construcció es va canviar la creu de lloc i passà del carrer de Feijoo a l'actual emplaçament, un terreny cedit gratuïtament per la seva propietària Dolors Jaumandreu Pujol. Es va inaugurar el 27 de gener de 1943, dins dels actes de commemoració del IV aniversari de la liberación de Sabadell.

Atès el mal estat de conservació i la simbologia franquista, al final dels anys 1990 es projectà de fer una nova creu. L’Ajuntament obrí converses amb l’Associació de Veïns per fer-ne una de nova segons el model antic. Finalment, el 2002 la creu de Manich va ser substituïda per una de nova que recuperava la iconografia original de creu arborescent i que realitzà l'escultor Àlex Masalles. Aquesta darrera creu, pagada per l'Ajuntament, s'inaugurà el 23 d'abril de 2002, per bé que l'escultura ja havia estat instal·lada dos mesos abans.

Fitxa tècnica:

Autor: Àlex Masalles (escultor i restaurador especialista en materials petris i actualment conservador d’escultura del Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Títol: Creu de terme de Barberà

Data: 2002

Material / tècnica: pedra de Vinaixa

Dimensions: 406 cm (total, amb base ) / 130x64x15 cm (creu) / 194x19 cm (columna)

Situació: Plaça de la Creu de Barberà (confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà)