Prevenció de les violències masclistes digitals

• • Ciberassetjament. Enviar missatges de manera repetitiva i, fins i tot, compulsiva, a fi de controlar o aconseguir que es faci alguna acció com a conseqüència de l’esgotament.
  • Insults i injúries per raó de sexe, gènere i/o orientació sexual o slut-shaming. Titllar de puta, gorda, bruixa, sudaka, lletja, zorra, bollera, boja, histèrica, etc.
  • Discurs d’odi. Parlar amb odi i agressivitat contra les dones.
  • Desprestigi o difamació en línia. Emetre informació negativa, falsa, o distorsionada a través de vídeos, text o imatges per perjudicar la reputació, la fama o l’honor.
  • Amenaces. Amenaçar de fer alguna cosa contra la dona i fins i tot de violar-la, fer-li mal o matar-la a ella o als seus fills.
  • Prohibició d’ús. Prohibir l’accés, l’ús i la publicació a internet, aplicacions i/o dispositius i tecnologies de la informació i comunicació.
  • Seguiment i vigilància. Controlar els moviments de la dona, preguntant constantment o seguint els seus moviments físics o virtuals. Poden ser conductes més difícils d’identificar o més normatizades (com controlar els horaris de connexió, obligar a mostrar missatges de xat amb una altra persona, espiar el mòbil de la parella, coaccionar per compartit paraules de pas o ubicació...).
  • Llum de gas.^[1] Utilitzar informació falsa o distorsionada per confondre la dona. Fer-li creure que s’ha tornat boja i que pateix imaginacions.

   

  ^[1] No és una conducta tipificada com a delicte en l’actual Codi penal i, per tant, no és denunciable.

• Silenciament o censura digital. Atacar, sovint de manera sistemàtica, servidors, llocs web o perfils de dones, sovint feministes, així com dur a terme un bombardeig que, de vegades, s’exerceix en grup per silenciar o invisibilitzar aquests perfils.
• Suplantació i robatori d’identitat. Fer veure que s’és una dona, en concret, per fer-la quedar malament o perquè altres perfils hi contactin, per exemple, per tenir cites sexuals digitals.
• Crackeig de comptes. Entrar en els comptes i perfils digitals de manera fraudulenta amb l’objectiu de fer mal.
• Control remot. Fer servir programes i dispositius espia o de vigilància per controlar els moviments offline de les dones.
• ^[1] Buscar informació sistemàtica en línia sobre una dona i utilitzar-la per fer-li mal.

^[1] No és una conducta tipificada com a delicte en l’actual Codi penal i, per tant, no és denunciable.

• Sextorsió. Utilitzar fotografies o vídeos íntims per extorsionar econòmicament o a canvi d’altres favors, també sexuals.
• Sexpreading o pornografia no consentida. Difusió no consentida d’imatges i vídeos íntims, fins i tot de les aconseguides il·legítimament.
• Deepfakes sexuals o nudes. Falsificació i/o manipulació d’imatges amb IA amb temàtica sexual, amb la intenció de danyar, humiliar o difamar a una persona.
• Grooming. Captació de menors per abusar-ne sexualment o per a l’explotació sexual.
• Cyberflashing o exhibicionisme digital. Enviar comentaris i imatges de caràcter sexual sense haver-ho demanat ni haver-ne obtingut el consentiment.
• Registre i difusió de violacions en directe.
• Comentaris de contingut sexual. Des d’emetre els coneguts “piropos” verds fins a titllar de puta, fresca o fàcil una dona amb voluntat despectiva.
• Assetjament sexual. Contactar i molestar repetidament amb continguts sexuals o fer que altres contactin amb la persona per a cites sexuals.
• Amenaces de violació. Amenaçar d’agredir sexualment, de fer tocaments, penetracions o similars.