Projecte de millora ambient al sobreeixidor de Sant Vicenç de Jonqueres

Projecte de mesures correctores al sobreeixidor del col·lector situat a l’entorn de Sant Vicenç de Jonqueres. Aquesta intervenció evitarà que quan plou i l’aigua surti del col·lector, els residus sòlids no solubles arribin al riu. D’aquesta manera, s’evitarà la contaminació del cabal.

Es col·locarà una escullera amb vegetació al sobreeixidor, que esmorteirà l’aigua pluvial. Així es difondrà l’aigua que surti del col·lector en cas de pluja i impedirà que surti amb molt cabal i velocitat com ara. Es millorarà i modernitzarà, per tant, el sistema actual.

El projecte també inclou implementar un tractament natural de les aigües. Per fer-ho s’aplicaran sistemes de depuració verda conformats per cinturons de vegetació helòfita i arbustiva facilitant el procés autodepuratiu, actuant com a filtres i millorant la qualitat de l'aigua.

En tot el procediment s’utilitzaran tècniques de bioenginyeria integrades tant paisatgísticament com ecològicament, que afavoriran la millora global de l’àmbit en la línia de les Solucions Basades en la Natura (NBS). Aquestes responen a enfocaments eco-innovadors per gestionar les aigües

Podeu descarregar el projecte complet al següent enllaç:
Projecte de millora ambiantal al sobreixidor de St Vicenç de Jonqueres

El Parc Fluvial del Ripoll, al llarg dels set quilòmetres que el Ripoll travessa el terme municipal de Sabadell, és un espai fluvial que es fonamenta en la millora de la qualitat de l'aigua i del seu entorn, en la recuperació de l'ecosistema aquàtic, la potenciació del bosc de ribera, la recuperació paisatgística i la creació de nous espais verds i de ribera per a la ciutadania de Sabadell, on siguin compatibles l'ús social i l'econòmic i alhora es respectin els recursos naturals i valors mediambientals del riu.

En el Parc Fluvial hi ha l’àrea d’estada de Sant Vicenç de Jonqueres, el parc de la Clota i la font dels Gitanos, com també l’àrea de repòs del molí de l’Amat i l’àrea d’estada de la font dels Degotalls. La connexió i relació entre totes aquestes àrees de repòs és el camí del riu, que enllaça amb els camins transversals d’accés a la ciutat i al rodal.

La geologia de la plana del Vallès sobre la qual s'assenta Sabadell -bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos dels rius i torrent i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria.

Moltes d'aquestes fonts han estat utilitzades per l'home al llarg de la història. A Sabadell podem comptar prop de 30.

Ubicació de les fonts al plànol de l'Ajuntament de Sabadell.

Analítica de l'aigua

El Laboratori municipal de salut pública de Sabadell controla la qualitat sanitària de l’aigua de les fonts naturals.

El Laboratori porta a terme les determinacions analítiques de paràmetres fisico-químics i microbiològics d'aquestes fonts i in situ es determinen la temperatura i el cabal, qualificant a les seves aigües amb els criteris de valoració següents:

• No potable: aquesta qualificació s'atribueix quan els resultats de les anàlisis no acompleixen els mínims criteris de potabilitat
• Sense garantia sanitària: com que l'aigua de moltes de les fonts no rep cap tipus de tractament desinfectant, no se'n pot garantir la potabilitat continuada i s'atribueix aquesta qualificació quan els resultats de les anàlisis acompleixen els mínims criteris de potabilitat

Podeu consultar els resultats de les analítiques de l'aigua de les fonts, aquí

El Ripoll és un afluent tributari del Besòs, situat, juntament amb el riu Sec, al vessant més occidental de la seva conca.

Com a riu mediterrani es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants, de les quals la més recordada -el setembre de 1962- va provocar grans inundacions i greus danys materials i humans.

La disposició del Ripoll sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central , que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.

Neix al sot del Galí, a la serra de Granera, a 640 m sobre el nivell del mar, i aboca aigües al riu Besòs, a Montcada i Reixac, a 35,5 m sobre el nivell del mar. Al llarg dels quaranta km del recorregut travessa diferents poblacions de la comarca del Vallès Occidental: Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.

El recorregut comprès entre Sant Feliu del Racó i l'autopista A-7 a Barberà del Vallès correspon al que podem denominar Ripoll mitjà, la part central del qual, de 7 km. de llargada, pertany al terme municipal de Sabadell.

A Sabadell, el Ripoll es troba encaixat en un paisatge de talussos i terrasses al·luvials, amb cursos fluvials tributaris com el riu Tort o els torrents de Colobrers i Ribatallada.

Inclou una zona humida pel tractament terciari de les aigües que provenen de la planta de depuració de Can Roqueta. Així com l’horta professional i recreativa que ocupa les terrasses fluvials baixes del riu.

Característiques al seu pas per Sabadell

Aquest tram es caracteritza per tenir un pendent uniforme i suau, al voltant de l'1,1 %, un trajecte molt pròxim a àrees urbanes molt poblades, una convivència històrica i actual d'usos i activitats pròpies del medi fluvial i de la vida urbana i industrial, un llit profundament transformat arran de la gran avinguda del 1962 i parcialment canalitzat o defensat, i per fer la funció de frontissa entre el medi urbà i l'àmbit rural. L'especial configuració orogràfica d'aquest tram, encaixat en una fenedura estreta i fonda, ha fixat el límit del creixement dels nuclis urbans. Però, d'altra banda, l'ocupació de les terrasses intermèdies i baixes amb activitats agrícoles i industrials constitueix el reflex de la transició entre les activitats més pròpiament urbanes i les de caire rural.

Usos i activitats

L'antiguitat de l'activitat humana i productiva és la causa que actualment el riu sigui un testimoni excepcional de la història i del procés d'humanització del seu territori més proper.

El conjunt patrimonial que ens trobem té un especial interès pels valors culturals, històrics, arqueològics, arquitectònics, hidrològics, industrials, agrícoles i naturals, que donen testimoni de la important diversitat d'activitat al llarg dels segles.

Potser podem entendre el Ripoll com una unitat de contradiccions aparents: un cabal superficial escàs i alhora amb una capacitat de generar activitats i recursos; un intens procés de deteriorament recent i progressiu i un conjunt patrimonial d'interès històric i cultural encara existent; un espai de xarnera entre el món urbà i el rural, i un parc industrial tèxtil competitiu i en activitat, un espai profundament transformat i humanitzat però amb una singularitat geomorfològica i amb alguns paisatges conservats de gran riquesa i diversitat.