El dimarts 16 d’octubre, a les 7 de la tarda, el Museu d’Història de Sabadell (MHS) presentarà una activitat paral·lela a l'exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”. Es tracta de la xerrada Les anàlisis genètiques en l’estudi de les poblacions prehistòriques, que anirà a càrrec d’un dels especialistes més reconeguts en l'estudi genètic de les poblacions prehistòriques a escala internacional, el Dr. Carles Lalueza-Fox, investigador principal del Paleogenomics Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

El conferenciant explicarà de quina manera les noves tecnologies de seqüenciació en massa permeten ara recuperar genomes sencers del passat i analitzar-los per descobrir l'ancestralitat de les poblacions humanes d'Europa i com diverses migracions en els darrers milers d'anys han modelat el genoma de les poblacions actuals.

Especialista en l’estudi de l’ADN

Carles Lalueza-Fox va iniciar la carrera a la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la primera tesi doctoral de l’Estat en ADN antic o paleogenètica l'any 1995. Després va fer una estada postdoctoral de dos anys, a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Oxford. Allí va recuperar per primer cop un genoma mitocondrial sencer d’una espècie extingida. Des de l'any 2008 treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt CSIC-UPF) on és professor d’investigació.

Ha bastit un laboratori especialitzat en l'extracció d'ADN degradat que és un referent europeu i que constitueix la base de nombroses col·laboracions amb els millors equips internacionals. Ha contribuït a l'estudi genòmic dels neandertals, a partir de les restes recuperades en el jaciment asturià de El Sidrón. Això ha fet que sigui un dels pocs investigadors que hagi pogut recuperar material genètic d'aquests homínids. Ha liderat o intervingut decisivament en els estudis que han recuperat gens de neandertal implicats en aspectes com el color dels cabells, el grup sanguini o el llenguatge, i també ha participat en el Projecte Genoma Neandertal, que va aconseguir el 2010 el primer genoma de neandertal.

Entre la seva recerca, cal destacar l'anàlisi d'espècies extingides, com els mamuts, l'anàlisi genòmica de grups humans del passat per entendre les migracions que han modelat les poblacions actuals, com també l'anàlisi de patògens del passat. Cal destacar que va liderar la primera recuperació del genoma d'un caçador - recol·lector europeu, datat de fa 8.000 anys.

Més enllà de la tasca investigadora, Lalueza-Fox està compromès amb la comunicació de la ciència a la societat. Ha publicat onze llibres de divulgació científica i ha guanyat quatre premis de divulgació científica en l'àmbit espanyol. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació Científica 2007 i la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya 2018.