Avui, dimarts 29 de maig, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Sabadell (MHS), tindrà lloc la conferència Vestits per manar. Els ornaments d’or prehistòrics a la península Ibèrica i la peça de Can Roqueta, a càrrec d'Alícia Perea –especialista en l'estudi dels ornaments d'or prehistòrics– i l’arqueòloga Almudena Garcia –codirectora de la intervenció arqueològica del 2016 a Can Roqueta - Can Revella– . La xerrada s’emmarca en l'exposició “Enigmàtica! Una joia d'or de fa 2.600 anys”, que es pot veure al Museu i que mostra la joia que aquest museu ha descobert enguany amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

Els guarniments d’or

La peça que motiva la conferència és un dels escassos elements d’or de l’edat del ferro trobat a casa nostra. La seva singularitat i la manca de paral·lels coneguts fan pensar que el seu origen és forà i que és fruit d’una importació.

En època prehistòrica, l’ornament formava part d’un objecte més complex. El color daurat clar es deu al fet que es tracta d’un aliatge d’or (en major proporció) i de plata. Consta de dues parts: un element decoratiu i un element de suport. El cos és massís, de forma troncocònica. Està decorat amb motllures concèntriques en relleu, que s’alternen amb tres línies decorades a base de sèries de cercles estampillats. La part superior de l’objecte és llisa i recorda la forma d’un embut.

L’element de suport que permet unir-se a la part superior és una estreta làmina rectangular colzada, amb dues anelles en un extrem que farien la funció de passador i on s’aprecien les soldadures d’unió. En un dels extrem no s’ha conservat.

El jaciment de Can Roqueta

Durant l'any 2016 el jaciment arqueològic de Can Roqueta (Sabadell - Barberà del Vallès) va ser objecte d'una nova excavació a l'àrea de Can Roqueta / Can Revella, en què es van documentar 52 construccions situades cronològicament en l'edat dels metalls (1.800-550 aC) i l'antiguitat tardana (VI-VIII dC).

El gruix de les estructures, 23 en total, corresponen a un assentament agrícola de la primera edat del ferro (700-550 aC). L'hàbitat està format per fosses excavades al subsòl, mentre que la coberta era construïda amb materials peribles –com ara fustes i altres elements vegetals– i permeabilitzada amb restes de fang pastat a fi d'evitar els efectes de l'erosió i del mal temps.

L'arquitectura d’aquestes comunitats és rica i diversa. Hi predominen les sitges i cubetes destinades a l'emmagatzematge de cereals, cabanes bastides per a l'aixopluc i el descans, pous i altres fosses difícils d’interpretar. Menció a banda mereix la riquesa del món funerari en què conviuen inhumacions en fosses, ritual cada vegada més en desús, amb l'adopció del nou ritus d’enterrament, el de la cremació.

Restes d’elements constructius de pedra i fang, com també altres estris usats en les activitats quotidianes com les ceràmiques i els estris lítics, i la fauna consumida, entre altres, apareixen reblint les fosses. En general, un cop les fosses es feien malbé, s'omplien amb les deixalles provinents d'àpats i altres materials de rebuig. Tanmateix, la troballa de restes humanes aïllades junt amb la presència de restes de cavalls dipositades de manera curosa dins d’algunes d’aquestes fosses i, fins i tot, la presència de restes metàl·liques molt sovint relacionades amb el vestit, ens fa plantejar la possibilitat d'una certa intencionalitat en les deposicions.

Les construccions arqueològiques localitzades a Can Roqueta / Can Revella el 2016 s'afegeixen a les més de 2.700 estructures ja excavades al jaciment de Can Roqueta, un gran espai arqueològic que va ser ocupat des del neolític i fins als nostres dies, amb especial incidència en l’edat del bronze i la primera edat del ferro. Les noves troballes confirmen aquest paratge com un jaciment excepcional a escala peninsular i europea.