Dues coreografies mostren la dansa com a eina per a l’apoderament femení i el qüestionament de gènere, a Ca l’Estruch
Són dos joves residents que presenten Mawu (Aina Lanas) i La oscilante (Pol Jiménez)
Aquest mes d’octubre, al teatre de Ca l’Estruch, es podran veure dos espectacles amb un eix temàtic comú: l’aposta per l’apoderament femení i el qüestionament de gènere a partir de la dansa. Es tracta de dues coreografies de dos artistes que resideixen en aquest equipament municipal i que presenten els seus treballs abans que es puguin veure en altres indrets.
Apoderament femení d’inspiració africana
En primer lloc, el dijous 11 d’octubre, a les 9 del vespre, serà el torn de Mawu, d’Aina Lanas. Una coreografia que fusiona dansa urbana, africana i contemporània amb cinc ballarines sobre escena: Miriam Salvador, Irene Baeza, Sonia Prado, Júlia Sanz, Kenya Sauer, Anna Sagrera. Mawu és la part femenina d'una de les deïtats més importants de la mitologia Fon (de l’Àfrica): Mawu-Lisa. Ésser complex i androgin, s'associa a la terra, la fertilitat, la maternitat, l'amabilitat, el perdó i l'alegria, tòpics que envolten constantment la figura de la dona. Mawu-Lisa ha inspirat la creadora Aina Lanas per construir una peça en què cinc dones ballarines s'interroguen sobre l'apoderament del cos femení en la dansa i en la vida.
Coreògrafa i ballarina, Lanas es caracteritza per la seva versatilitat i capacitat d'adaptació als diferents estils de dansa que ha anat explorant al llarg de la seva carrera.
Dansa espanyola agènere
En segon lloc, el dissabte 20 d’octubre, a les 9 del vespre, el ballarí i coreògraf Pol Jiménez presentarà La oscilante, un treball creat amb el coreògraf Juan Carlos Lérida, que estrenaran a la Sala Hiroshima de Barcelona al novembre. Per a aquest jove creador, el moviment és una acció sense gènere determinat i la dansa esdevé un acte de transformació. Vol retrobar-se amb determinades estètiques corporals de la dansa espanyola i traslladar-se a altres territoris, comprovant com modifiquen el seu cos. En definitiva, ballar des d’una mirada agènere.
Ballarí eclèctic, Jiménez s’ha decantat professionalment per la dansa espanyola, però sempre amb esperit crític i difuminant diferències amb altres disciplines. Amb La oscilante vol deconstruir el cos, qüestionant-ne el lèxic corpori i desfent fronteres entre home i dona.
A més, el divendres 19 d’octubre, Jiménez farà una petita mostra de la seva peça a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, dins del cicle “Diàlegs en Trànsit”.