El divendres 22 de març, a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart, s’inaugurarà l’exposició “Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf”. La mostra, organitzada per l’Amical de Mauthausen, la Comissió de la Dignitat i el Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en el Programa de Memòria Històrica de Sabadell i es podrà visitar del 23 de març al 23 d’abril. La inauguració comptarà amb l’assistència de la comissària de l’exposició, Rosa Toran, i del president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga.

Aquesta mostra il·lustra l’apassionant testimoni del fotògraf català Francesc Boix, en un període que va des de la joventut, les vivències de la Guerra Civil i l’exili, la deportació al camp de concentració nazi de Mauthausen, fins al seu alliberament i la vida com a reporter gràfic després del 1945. Es tracta de la primera exposició retrospectiva de Boix que en mostra la vida i la professió; conté un total de 132 imatges impactants i moltes de les quals són inèdites.

En imatges de Mauthausen apareixen alguns dels sabadellencs que hi patiren el confinament i que van sobreviure, com també en una fotografia de cap al 1950 a l’exili francès en què apareix Josep Moix i Regàs, alcalde sabadellenc durant la Guerra Civil i aleshores secretari general del PSUC a París.

Àmbits i continguts de l’exposició

L’exposició recull la memòria gràfica d’una vida curta –Francesc Boix mor als 30 anys–, però intensa, que s’emmarca en el nou fotoperiodisme de l’època, que informa sense indiferència amb una Kodak entre mans o amb una Leica. Es tracta d’un fotògraf compromès amb la memòria col·lectiva i la dignitat dels republicans deportats, un testimoni clau a l’hora d’inculpar els dirigents nazis i membres de diversos camps de concentració.

L’exposició es divideix en 5 àmbits: Introducció; Joventut, Guerra Civil i Exili (1920-1941); La deportació (1941-1945); Una nova vida (1945-1951), i

Francesc Boix, un fotògraf del seu temps.

Les imatges de Francesc Boix van ser un testimoni clau en els judicis de Nuremberg i Dachau

Francesc Boix Campo va néixer al barri del Poble-sec el 1920, en el si d’una família republicana i catalanista, amb vincles amb els cercles llibertaris. De ben jove compartí amb el pare l’afició per la fotografia. Quan esclatà la Guerra Civil, s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), col·laborà amb la premsa comunista i començà a recórrer els fronts de guerra fent fotografies per documentar la lluita antifexista i estimular les accions a la rereguarda.

Cap al final de la Guerra, Boix va fugir a França amb la seva unitat militar i en plena Segona Guerra Mundial ser deportat a Mauthausen. A finals del 1941, dins del camp, fou destinat al servei d’identificació. Connectat amb els cercles comunistes del camp, ben aviat va establir relacions interessades amb els SS, que li permeteren fer accions de suport als confinats espanyols i acumular proves contra els nazis, amagant negatius fotogràfics amb què els alemanys documentaven tot el que passava al camp. Aquests clixés es van treure del camp clandestinament amb l’ajut dels joves que formaven part del comando Poschacher i van ser amagats a la casa veïna de la família d’Anna Pointner.

Un cop alliberat el camp i finalitzada la guerra, aquesta documentació fotogràfica i el testimoni de Francesc Boix van ser cabdals en els judicis de Nuremberg i de Dachau.

Un cop establert a París, sense poder retornar a l’Estat, va iniciar una nova vida de reporter gràfic que li va permetre documentar esdeveniments relacionats amb l’activitat política del PCE, del PSUC i de les JSU a l’exili i cobrir altres esdeveniments polítics i socials del moment, a càrrec de publicacions com Regards, L’Humanité i Ce Soir.

Boix, amb la salut molt malmesa des que el van internar de Mauthausen, va morir el 1951 a l’hospital Rothschild i va ser enterrat al cementiri parisenc de Thiais.

Activitats a l’entorn de l’exposició

• El dimecres 27 de març, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Sabadell, Rosa Toran i Belver, historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen i altres camps pronunciarà la conferència: “Els republicans espanyols als camps nazis: itineraris i responsabilitat”.

• El dimecres 24 d’abril, a les 7 de la tarda, Dory Sontheimer, autora dels llibres Les set caixes (2014) i La vuitena caixa (2017), que tracten de la seva història familiar i l’holocaust jueu pronunciarà una conferència de cloenda de l’exposició “Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis (1940-1945)”, que es pot visitar al Museu d’Història de Sabadell).