L’any 2011 la néta i el gendre de Joan Vilatobà, Isabel Vilatobà i Cecili Túnica, van cedir en dipòsit al Museu d’Art de Sabadell una part del fons personal del seu avi. Estava compost per 88 dibuixos i pintures de Joan i Màrius Vilatobà i 1.832 negatius en placa de vidre de Joan Vilatobà, que es sumaven al dipòsit anterior que el seu pare Armand va fer l’any 1997 de 819 negatius en placa de vidre i 99 positius d’època, i que ja es va donar a conèixer a l’exposició Joan Vilatobà 1818-1954, comissariada per Pere Formiguera, des del mes de desembre de 1996 al mes de maig de 1997.

Aquest dipòsit formava part d’una operació més gran de compra i de donació d’obres pictòriques de Joan Vilatobà, de Màrius Vilatobà, d’altres autors coetanis i de mobiliari, així com de fons bibliogràfic, d’hemeroteca i d’arxiu dipositats a l’arxiu històric de la ciutat.

Aquest migdia, en roda de premsa, s’ha presentat la col·lecció de fotografies de Joan Vilatobà al Museu d’Art de Sabadell (MAS).

Tal com ha comentat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, Quim Carné,

per a la ciutat ha estat un orgull completar l’obra cedida al Museu d’Art  l’any 2011. Per a nosaltres és un veritable honor i compromís millorar l’estat i la conservació d’aquesta obra tan important.

Isabel Vilatobà, néta del fotògraf, ha volgut agrair la feina que

s’ha fet amb el material que ha estat guardat en unes golfes durant 80 anys, i que, finalment, ara és al museu de la ciutat on va néixer.

Engràcia Torrella, directora del Museu d’Art (MAS), ha explicat com s’ha gestionat tot el fons que s’ha recollit de la casa de l’artista. Torrella també ha explicat que

el Museu d’Art, actualment, és el centre de referència d’un fotògraf de la importància de Joan Vilatobà

i ha convidat els estudiosos a acostar-se a la seva obra

per entendre millor tot un fons que té una gran importància, riquesa i unitat. Ja que els museus no només custodien el material sinó que col·laboren i acompanyen a tothom que vulgui aprofundir i estudiar l’obra d’algú tan significatiu com Vilatobà.

Finalment, Joan Comasòlivas ha explicat que 

els arxius tenen les condicions de climatització per conservar diferents col·leccions, i s’ha realitzat un inventari, netejat i digitalitzat del material per assegurar-ne tant l’estudi a través de la digitalització com la conservació del material original, que no cal manipular per tal d’estudiar al fotògraf.

Des de l’any 2011, tècnics de l’Arxiu Històric i del Museu d’Art de Sabadell han treballat conjuntament per inventariar, documentar, netejar, millorar l’estat de conservació, digitalitzar i iniciar l’estudi d’aquest important fons artístic i fotogràfic, amb l’objectiu d’oferir-lo a la consulta pública, tot esperant, que de mica en mica, historiadors i investigadors vagin enriquint i millorant el coneixement existent del fotògraf Joan Vilatobà.

Tot feia sospitar que tan bon punt es comencessin a obrir les capses de negatius es recollirien noves informacions sobre Joan Vilatobà, es descobririen fotografies inèdites, bé perquè no se’n conserva el positiu, o bé perquè mai es va arribar a fer, així com temes i aspectes desconeguts del treball d’aquest fotògraf sabadellenc; també era d’esperar que es poguessin refer les seqüències i les proves per a la creació de les fotografies més conegudes, especialment les escenes... Però, com tan sovint passa amb els bons artistes, el seu coneixement ha superat de llarg les millors expectatives.

El treballs primer van consistir a netejar i fotografiar 2.151 negatius en placa de vidre, a càrrec dels tècnics de la secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric de Sabadell; a continuació, els tècnics del Museu d’Art de Sabadell han fotografiat els 99 positius d’època i han inventariat i documentat tots els negatius en placa de vidre, establint relacions i proposant línies de treballs i de recerca futures.

Cicle d’exposicions

Per tots aquests motius, és necessari donar a conèixer la disponibilitat pública d’aquest fons després de les tasques de digitalització i de documentació portades a terme, així com dels seus continguts, tot organitzant un cicle de mostres de petit format al llarg de tot l’any 2014 a la saleta de l’antic menjador de la casa Turull. La primera mostra es podrà visitar des del 30 d’abril a l’11 de maig i consistirà  fonamentalment en una selecció d’imatges de les 2.100 digitalitzades, que, organitzades temàticament, constituiran un resum de la riquesa d’aquest fons; aquestes s’acompanyaran amb la descripció de la col·lecció i de la feina tècnica portada a terme. 

Del 16 de maig al 15 de juny. Nu masculí.

En el marc de l’activitat “Descobreix la joia del museu”, del Dia Internacional dels Museus.

Si l’anàlisi d’aquest fons ha aportat un tema poc conegut de Joan Vilatobà, aquest és la fotografia de nu masculí, un dels temes recurrents però menys coneguts de la història de l’art.

Del 19 de juny al 20 de juliol. El treball de l’escena

Per arribar a fer una fotografia, Joan Vilatobà desenvolupava tot un procés creatiu: la selecció dels temes,  la recerca dels models, la composició, les diferents proves, la selecció final i el positiu.

Del 16 d’octubre al 16 de novembre. L’ofici de fotògraf

Més enllà dels temes i de tots els aspectes relacionats amb la dimensió de Joan Vilatobà com a fotògraf artístic, l’anàlisi del fons ofereix una visió molt completa de l’ofici de fotògraf a principis del segle XX. Les plaques parlen de la tecnologia, de l’estudi del fotògraf, de la tècnica fotogràfica, dels retocs i les adaptacions per aconseguir l’efecte desitjat, de les exposicions de fotografia artística, de com s’havia de guanyar la vida...

Joan Vilatobà. Resum biogràfic

Joan Vilatobà destacà com a fotògraf pictoralista i també va conrear la pintura i arribà a ser professor de dibuix i pintura a l'Escola Industrial. Si bé l'aportació de Vilatobà no va ser gaire destacable en aquest darrer camp, com a fotògraf, en canvi, és importantíssima i, fins fa poc, desconeguda. Vilatobà és un dels pioners del pictorialisme a Espanya. Aquest moviment, nascut a finals del segle XIX, reclamava un estatus artístic per a la fotografia. L'arribada d'aquesta tendència al nostre país es produí amb retard respecte a la resta d'Europa i els seus seguidors es van dividir en dos bàndols. D'una part els influenciats pel modernisme o pel simbolisme, i de l'altra, els qui seguiren els dictats de la pintura acadèmica i recrearen amb les seves càmeres temes històrics o literaris. Les fotografies de Vilatobà s'engloben en el primer corrent.

El 1898, l'ambient que es respirava a Sabadell no era el més propici per a un jove republicà radical. La crida a lleves de la guerra del Marroc el decidí a exiliar-se. Vilatobà fugí a França i s'establí a Tolosa de Llenguadoc. Des d'allà viatjà en diverses ocasions a París on se sentí fortament atret per la pintura simbolista, i a Alemanya, on estudià fotografia amb el Dr. Schmid.

En  retornar a Sabadell el 1901 obrí un taller de fotografia. L'obertura de l'estudi li portà a rebre tota mena d'encàrrecs que anaven des de la fotografia documental als retrats d'estudi. Paral·lelament, Vilatobà desenvolupà una important tasca com a fotògraf de creació que li reportaria nombrosos premis. Sense anar més lluny, el 1903 va obtenir el primer premi en un concurs organitzat per la Il·lustració Catalana i al llarg de l'any 1905 guanyà el primer premi del Concurs de Figueres, un dels premis del concurs Audouard, el Diploma d'honor a l'Exposición Nacional de Fotografías de Bilbao i el primer premi Gran Medalla d'Honor a l' Exposición Nacional de Fotografias de Madrid que coincidí amb l'aparició de crítiques molt elogioses a la premsa.

El 1904, durant la visita del rei Alfons XIII a Sabadell, Vilatobà fou conjuntament amb Joan Vila Cinca un dels participants més destacats en la mostra que va tenir lloc al Centre Industrial sobre productes locals.

La seva consagració definitiva arribaria el 1919 en ocasió d'una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid i amb l'exhibició de l'any següent a les Galeries Laietanes de Barcelona.

Vilatobà va ser un fotògraf inquiet i curiós que a fi d'ampliar els seus coneixements sobre tècniques i materials fotogràfics va fer freqüents viatges per Europa. Les seves produccions es poden dividir en dos blocs segons la localització: les de "plein air" que corresponen a paisatges en què es manifesta la influència del pintor Modest Urgell i les d'estudi formades majoritàriament per composicions al·legòriques que recreen escenes o representen estats anímics; retrats i nus.

La força de la seva obra cal cercar-la en els seus plantejaments, els atrevits enquadraments, la sensualitat del  tractament de la llum... que arriba al  seu màxim grau de concreció en els nus que sorprenen per l'agudesa i modernitat de les propostes.