El Museu d’Història incorpora uns mòduls per fer més accessible l’exposició permanent a les persones invidents
El programa Mirada Tàctil és una aportació de la Diputació de Barcelona
El diumenge 18 de març, a les 12 del migdia, tindrà lloc la presentació de la nova instal·lació Mirada Tàctil al Museu d'Història de Sabadell (MHS).
Es tracta d’uns mòduls que fan accessible l’exposició permanent del museu a les persones invidents. Aquesta millora ha estat possible gràcies a la Diputació de Barcelona.
A la presentació hi assistirà Montserrat Chacon, regidora de Cultura i presidenta de l'OAMA; Gabriel Fernàndez, regidor d'Acció Social; Josep Pitarch, cap de la Unitat de Cultura i Esports de l’ONCE a Catalunya; José Antonio Morcillo, director de l’Agència de l’ONCE a Sabadell; Josep Maria Llop, invident, exdiputat al Parlament i assessor del Govern de la Diputació de Barcelona, i Antonio Martínez, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya. Després dels parlaments es farà una visita guiada per les diverses sales del museu.
Cartel·les en Braille, macrocaràcters i codis QR
El nou recorregut tàctil del MHS va des dels primers assentaments prehistòrics d'ara fa 7.000 anys, passant pels ibers, la romanització i l'època medieval, fins a arribar a la vila menestral d'època moderna. A més, 18 objectes originals s’han extret dels fons del museu i ara es poden tocar. D’aquesta manera s’ofereix a les persones amb ceguesa una informació directa per mitjà d’objectes originals i, sobretot, una experiència sensorial única.
Els objectes originals es complementen amb cartel·les en Braille, macrocaràcters i codis QR que donen accés a 23 vídeos fets en llengua de signes en català, subtitulats i amb locució dels continguts. Aquest vídeos complementen l’explicació de cada mòdul i n’explica el contingut, el context i altres aspectes rellevants de cada època.
A més, a l'entrada de l'exposició hi ha un mòdul introductori amb tres guies fetes en macrocaractes i Braille en català, castellà i anglès que inclouen el dibuix de les plantes i que fan possible la visita autònoma.
Tots els objectes triats ho han estat perquè tenen unes qualitats tàctils expressives, a més dels seus valors històrics. Algunes de les peces ja formaven part de la col·lecció permanent del MHS. És el cas, d'una gran dolia romana del jaciment de la Salut, que en tocar-la, a més d'apreciar la seva forma i textura, en podem copsar la grandària i unes xifres incises que indiquen la seva capacitat, a més d'unes grapes de plom que es van posar en època romana per reparar-la.
Altres de les peces posades als mòduls tàctils són molt semblants a les exposades a les vitrines, sempre buscant que l'experiència tàctil, a més de significativa vivencialment pel fet de tractar-se de peces originals, ho sigui també en l'àmbit informatiu. L’objectiu és que siguin peces que aporten informació. Aquest és el cas per exemple del punt tàctil Eines i ornaments, en el que es poden tocar diverses denes de variscita que devien formar part d'un collaret. En tocar-les se’n pot apreciar la mida, la forma i la finor i copsar al mateix temps la destresa necessària per fabricar-les. Al seu costat un nucli de sílex mostra visualment i també de manera tàctil les marques fetes per les extraccions per obtenir-ne eines de tall.
L'accés als museus de les persones amb discapacitat visual o auditiva ha estat sempre un repte difícil. En bona part per la naturalesa pròpia dels museus, que es fonamenta en el fet d’explicar el passat mitjançant objectes que no es poden tocar. Però, a més, en els museus petits, aquest fet s'ha vist agreujat per la manca de recursos per adoptar algunes de les solucions que les noves tecnologies han posat al nostre abast. La incorporació de la Mirada Tàctil al MHS pretén, doncs, millorar-ne l’accessibilitat.