El Ple Municipal de juny ha aprovat definitivament l’Ordenança municipal reguladora dels Horts de Sabadell. Aquesta ordenança, impulsada per l’Ajuntament i que compta amb el vist i plau del Protocol del Rodal, es va aprovar inicialment al ple del passat mes de gener, després d’un procés marcat per la participació dels agents relacionats. És per això que les 11 al·legacions presentades pel moviment “Sabadell Verd” durant el període d’exposició pública han estat desestimades, atès que el seu contingut ja s’havia tractat amb anterioritat tant al Protocol del Rodal com a les reunions amb les entitats que cultiven horts a la ciutat. L’Ordenança municipal s’ha aprovat avui definitivament per unanimitat.

Aquesta ordenança  s’ha redactat en base al document de treball elaborat pels serveis tècnics municipals anomenat “Ordenació dels horts al terme municipal de Sabadell”. Un document que s’ha treballat en el protocol sobre la gestió dels ecosistemes del Rodal de Sabadell (el qual hi ha dedicat tres reunions) i també amb les entitats que en l’actualitat gestionen un projecte d’hort al municipi (en el transcurs de tres reunions més).

L’Ordenança substitueix l’actual Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal i per l’atorgament de llicències d’ús privatiu del domini públic, aprovat el 2003 i que ha sofert dues modificacions els anys 2008 i 2010. L’Ordenança aborda, doncs, la regularització d’una situació que ve de temps i, alhora, incorpora noves realitats, com és el cas dels horts urbans.

El text s’articula en un preàmbul, 51 articles distribuïts en quatre títols, una disposició addicional única, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

El títol primer estableix les disposicions generals, relatives a l’objecte, l’àmbit d’aplicació, la interpretació dels preceptes i la classificació dels horts en funció del seu emplaçament en horts periurbans, horts urbans i altres horts. S’estableixen les diferents funcions de l’hort: productiva i d’autoconsum familiar, productiva amb objectius econòmics, ambiental, educativa, d’integració social, terapèutica, recreativa i de promoció de la salut, comunitària i relacional i de custòdia del territori

També s’estableixen els diferents valors que aporten els horts: urbanístics, paisatgístics, ecològics, patrimonials, socials, culturals, familiars, recreatives per a la gent gran i alimentari.

Així mateix, s’estableixen les diferents tipologies d’horts com ara els horts periurbans de producció professional o recreatius i, pel que fa als horts urbans, els classifica entre educatius escolars, balcons terrasses i patis o de caràcter provisional del sòl urbà.

Pel que fa als objectius de qualitat, l’Ajuntament instarà els propietaris del sòl i als usuaris a gestionar mesures per millorar la qualitat paisatgística i a fer ús de les bones pràctiques agrícoles a través de les següents mesures:

-         Constituir espais d’horta ben inserits al lloc, respectuosos amb els elements del medi natural i coherents amb els valors paisatgístics de l’entorn.

-         Promoure bones pràctiques d’agricultura ecològica amb criteris de sostenibilitat ambiental que contribueixin a l’augment de la biodiversitat, a un millor coneixement dels processos naturals i a una alimentació més saludable.

-         Definir criteris formals i materials, tant per a aquells elements propis de l’activitat productiva com per als que s’associen als usos lúdics i socials.

-         Garantir la connectivitat externa i l’accessibilitat interna dels horts mitjançant una xarxa de camins integrada al sistema urbà.

-         Fomentar la utilització pública responsable dels espais d’horta, basada en la valoració de l’espai per part dels ciutadans i la prevenció d’actes de vandalisme.

-         Promoure l’associacionisme entre els usuaris i el foment d’una cultura cooperativa.

-         Impulsar estratègies participatives per a implicar diferents agents socials en els projectes d’horts i per a promoure aliances entre els propietaris dels terrenys, els usuaris i les entitats d’usuaris.

-         Recuperar, quan sigui possible, les infraestructures agràries i les pràctiques hortícoles tradicionals.

-         Fomentar l’ús educatiu de l’espai entre les escoles, associacions i altres col·lectius, per tal de facilitar la valoració, el coneixement i l’apreciació social d’aquest espai.

El Títol Segon defineix i regula les condicions tècniques dels horts periurbans, tant de producció professional com de caràcter recreatiu, de titularitat privada i de titularitat pública.

El Títol Tercer està dedicat als horts urbans i distingeix entre els horts educatius escolars, els horts que s’instal·len en balcons, terrasses, jardins i altres elements comunitaris i els horts en solars de titularitat pública o privada que adopten aquesta funció productiva lligada a funcions socials, educatives o culturals amb caràcter provisional mentre no s’executa el planejament o els projectes.

Els horts en parcel·les de sòl urbà neixen en el context de crisi econòmica i el fet que propietaris privats o l’administració pública retardin l’execució de projectes previstos en aquests emplaçaments. Tenen, per tant, un ús transitori com a hort, una component de provisionalitat, i per a fer-los viables, cal procedir a l’atorgament de llicències d’ús temporal en el cas de sòl públic, o a la formulació d’un contracte en el cas de sòl privat.

S’hi pot desenvolupar horta recreativa d’autoconsum i activitats associades a la seva difusió.

S’hi accedeix per mitjà de concurs públic  i estan destinats a entitats de la ciutat legalment constituïdes, sense ànim de lucre i registrades al Registre d’Entitats Ciutadanes. A cada convocatòria, s’estableixen les bases amb les condicions d’accés. Les entitats que optin a la gestió d’un espai hauran de presentar un projecte que haurà de tenir les següents característiques:

-         Donar un ús de caràcter temporal als espais urbans buits.

-         Els projectes d’horta provisional que presentin les entitats han de ser compatibles amb l’ús residencial i amb la resta d’usos urbans i garantir la convivència amb el veïnat.

-         Els projectes hauran de proposar una gestió sostenible dels recursos utilitzats així com la correcta gestió dels residus generats.

-         Els projectes hauran d’incloure una memòria que inclogui la proposta de repartiment de l’espai, el sistema de conreu, les infraestructures previstes, el subministrament d’aigua i el consum previst, la gestió dels residus i les normes de funcionament.

-         Es valorarà la inclusió de propostes de dinamització sociocultural que dotin el projecte de contingut social i comunitari.

-         Es valorarà que el projecte inclogui l’accés a aquests horts a persones amb diversitat funcional per tal d’afavorir-ne la integració en la societat.

-         Es podrà donar assessorament per mitjà d’un professional especialitzat en el tema.

El Títol Quart recull les previsions que s’han de tenir en consideració alhora de gestionar altres tipus d’horts, no inclosos en les categories anteriors.

També incorpora els annexos relatius a la descripció dels hivernacles, baguls i els suports de canyes; el model de sol·licitud de les persones físiques; el model de sol·licitud de les persones jurídiques; i el projecte d’horta que han d’adjuntar les entitats juntament amb la sol·licitud.