El dimecres 15 de maig, a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart, la nostra ciutat homenatjarà Miquel Civil i Desveus, un sabadellenc que fou una eminència mundial dels estudis d’assiriologia i de la llengua i l’escriptura sumèries i que va morir el gener passat a Chicago. L’organització de l’acte és a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Intervindran en l’homenatge Lluís Feliu, de l’Institut del Pròxim Orient Antic (Universitat de Barcelona); P. Pius-Ramon, de Tragan, Scriptorium Biblicum et Orientale (Monestir de Montserrat), i Oriol Civil i Desveus, germà de l’homenatjat.

Miquel Civil i Desveus

Miquel Civil Desveus (Sabadell, 1926 - Chicago, 2019) era fill d’una família burgesa: el seu pare, Miquel Civil i Jansana era metge, i la mare, Maria dels Àngels Desveus i Duran, era mestra i filla d’uns reconeguts industrials de la ciutat.

De ben jove, als anys 1940, adquirí una sòlida formació humanística i autodidacta al Monestir de Montserrat. L’any 1955 emigrà a París, on ell mateix es considerava un exiliat cultural. Allí contactà amb el món universitari i estudià el doctorat a l’École Pratique des Hautes Études. L’any 1958 fou contractat per la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia), on es guarda una de les col·leccions més importants de tauletes cuneïformes del món, i es traslladà als Estats Units.

El 1965 defensà la tesi doctoral a la capital francesa: “Le débat sumérien entre la houe et l’araire” (La disputa sumèria entre l’aixada i l’arada). Finalment fou contractat per l’Oriental Institut de la Universitat de Chicago, ciutat on es traslladà definitivament l’any 1963. Allà desenvolupà tota la carrera científica i de recerca i col·laborà amb diverses institucions universitàries i museístiques d’arreu del món. Va exercir també com a director d’estudis associat estranger a l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París, durant el curs 1968-1969.

La feina com a investigador i editor de textos sumeris el portà a treballar als principals museus del món on es guarden les col·leccions de tauletes sumèries, com ara el Museu Britànic, el Museu del Louvre o el Museu Arqueològic d’Istanbul. També va exercir d’epigrafista oficial de l’expedició Nippur, la gran missió arqueològica de l’Institut Oriental de Chicago a l’Iraq.

Fou membre del comitè editorial del Chicago Assyrian Dictionary i coeditor de la sèrie Materialien zum sumerischen Lexikon (Materials per al lexicó sumeri), així com de la sèrie Texts from Cuneiform Sources, a la primera de les quals publicà mitja dotzena de volums imponents que constitueixen l’obra de referència imprescindible de la lexicografia sumèria.

Civil fou membre de la Societat Oriental Americana, les Escoles Americanes de Recerca Oriental, la Societat Lingüística d’Amèrica, la Societat Nord-americana del Diccionari, l’Associació de Lingüística Computacional i l’Associació d’Antropologia Actual.

La vinculació amb la Universitat de Barcelona es remunta a finals dels anys setanta. Civil va col·laborar amb l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), anomenat anteriorment Institut d’Estudis Orientals, impartint classes de llengua i literatura sumèries en els cursos de postgrau que s’hi organitzaven, així com en cursos monogràfics de lexicografia sumèria, l’últim dels quals va ser el 1996.

Les seves investigacions abraçaven l’estudi integral del món sumeri: la lexicografia, la tecnologia i la cultura material, la literatura, la gramàtica... La seva excel·lència intel·lectual va ser reconeguda per la mateixa Universitat de Barcelona quan el va investir, l’any 2000, doctor honoris causa.