L’artista sabadellenca Fina Miralles rebrà, el divendres 29 de juny, al Teatre Zorrilla de Badalona. el Premi Nacional d’Arts Visuals, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Enguany rebran també premis nacionals de cultura Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, Josep Anton Codina, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Fundació Pau Casals, Hausson, Jordi Pàmias, Valentí Puig i Albert Vidal.

Fins al 29 d’abril el Museu d’Art de Sabadell (MAS) presenta “Fina Miralles. Paraules fèrtils. 1972-2017”, una exposició produïda amb motiu de l’edició de l’arxiu textual de l’artista en quatre volums, publicats per la Fundació Ars amb la col·laboració del museu.

Per a Montserrat Chacon, regidora de Cultura,

la trajectòria artística de Fina Miralles ja és reconeguda, però ens satisfà molt que ara aquesta artística sabadellenca rebi també la màxima distinció catalana en l’àmbit cultural”. I ha afegit que “animem la ciutadania a anar al Museu d’Art, on en aquests moments podran conèixer de primera mà Fina Miralles gràcies a les obres que hi té exposades en aquests moments.

Els Premis Nacionals de Cultura

Els Premis Nacionals de Cultura, que atorga el CoNCA des de l'any 2009, són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya. Vindiquen la creativitat com a veritable símbol d'un país amb dinamisme cultural que pren la cultura com a part constitutiva de la seva personalitat i identitat històrica. Cultura i societat civil són, per a Catalunya, un eix de passat, present i futur.

El jurat està format pels membres del Plenari del CoNCA, que valoren l'excel·lència, la innovació, la trajectòria i la projecció de les candidatures, així com la seva contribució durant l'any anterior al de la concessió

Fina Miralles i el Museu d’Art de Sabadell

Al mes de novembre de 1999, el MAS va acceptar la donació d’un conjunt d’obres d’art –dibuixos, pintures, projectes, llibretes i àlbums–, documentació i bibliografia diversa –retalls de premsa, arxiu fotogràfic, catàlegs, etc.– de Fina Miralles, que en termes generals configuren la seva trajectòria artística. D’aquesta manera, el museu es convertia en el centre de referència per a l’estudi i la difusió d’una de les artistes més destacades de l’art contemporani català i internacional.

Des d’aquell moment el MAS va assumir l’objectiu de treballar per donar a conèixer el fons de Fina Miralles, produint mostres individuals o col·lectives i activitats, però també proposant iniciatives, facilitant les recerques i oferint el fons de l’artista a tots els historiadors i a totes les entitats públiques o privades que portin a terme projectes de qualitat i interès.

Els treballs de documentació i de recerca durant tot aquests anys han posat de manifest que la trajectòria de Fina Miralles destaca més enllà del període conceptual de la dècada dels setanta pel qual és àmpliament reconeguda. Aviat es va posar de manifest que la paraula destacava vigorosament en els seus textos, que trobem tant en desenes de llibretes i dietaris i en fulls solts datats i signats, iniciats a finals dels anys vuitanta fins a finals dels noranta, com també en els llibres i poemaris editats i publicats o formant part de la seva obra artística. Són quasi cinc dècades d’escriptura, en bona part inèdita, que per primer cop s’han estudiat i es reprodueixen en les publicacions que ara s’han editat i que es presenten a l’exposició “Fina Miralles. Paraules Fèrtils. 1972-2017”.