L’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) ha dut a terme un procés de museïtzació d’alguns espais de la seva seu, la Casa Ponsà, per explicar els serveis que ofereix i també –i per primera vegada mitjançant recursos expositius– la història de la Casa i de la família que la va fundar. Per presentar-ne els resultats, l’Arxiu ha preparat una rebuda teatralitzada i musical, que tindrà lloc el 23 de gener, a les 19.30 h.

El personatge de la minyona Filomena serà l’encarregada de rebre els assistents. I hi haurà una audició musical, amb la participació de la coral Sine Nomine (Begoña López, directora) i els músics Bernat Castillejo, flauta; Pere Benítez, clarinet, i Anna Canudas, piano, que interpretaran diverses peces d’autors sabadellencs que van escriure partitures que avui es conserven a l’AHS. A més, es podrà sentir el piano Chassaigne & Frères, de 1894, que procedeix de la família Ponsà, la qual n’ha fet donació a l’Arxiu juntament amb diversos objectes i documents familiars que també s’hi mostraran.

Espais i elements museístics

La museïtzació de la Casa Ponsà s’ubica en els accessos des del carrer fins a la segona planta i més concretament als vestíbuls de la planta baixa i primer pis i tota l’escala des de la planta baixa fins al segon pis. Constitueixen la museïtzació diversos plafons explicatius, reproduccions de fotografies, mobiliari i objectes procedents de la Casa o cedits recentment per la família.

En destaquen uns arrimadors de fusta que contenen una tira de rajoles amb motius vegetals de finals de segle XIX; una llar de foc de noguera amb rajoles d’estil mudèjar de la casa Picman de Sevilla també de finals de segle XIX: l’esmentat piano Chassaigne & Frères de 1894; un armari de matrimoni; quatre butaques de fusta amb els culs i respatllers de cuir; una vaixella amb les inicials dels Ponsà; unes caixes de transport que documenten l’estiueig dels Ponsà a la casa las Violetas de Puigcerdà, abans de 1901; diversos quadres, dos d’ells originals del pintor Antoni Estruch; reproduccions de documents, plànols, etc.

Més enllà de la presentació pública del dia 23, la museïtzació serà accessible mitjançant visites concertades (escoles) i en dates assenyalades per al públic en general, com ara el 9 de juny, dia Internacional dels Arxius, o per la Festa major.

La Casa Ponsà

Construïda l’any 1891 a instància de Francesc de Paula Ponsà i Cantí, industrial comerciant de llanes, i obra de l’arquitecte Gabriel Borrell, la Casa Ponsà és un edifici de tres plantes i soterrani que actualment ocupa uns 2.000 metres quadrats i allotja l’Arxiu Històric de la ciutat. A l’inici fou la residència d’aquesta família acabalada (1892-1920), també fou seu de la Banca Ponsà (1911-1920), hospital militar durant la guerra civil, tribunal militar i presó, tot just acabada la guerra. I, després de ser retornada a la família, s’hi instal·laren els despatxos tèxtils Monràs i Casas. L’any 1980, i arran d’un informe del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Lletres de Sabadell que denunciava la situació de l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Sabadell va decidir comprar la Casa Ponsà i adaptar-la com a arxiu. La inauguració formal fou l’any 1983, sota la direcció d’Andreu Castells i Peig, historiador, artista i impressor.

Rellevància de l’Arxiu

Aquesta presentació singular posa de manifest la rellevància de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) dins els arxius municipals, destacant la diversitat i la trajectòria dels seus fons des de l’adquisició de la Casa Ponsà el 1980. Amb 5 km lineals de documentació i 2000 m² d’espai, l’AHS també conserva part del seu material fora de l’edifici. Entre les seves singularitats, sobresurten el fons d’empreses, la secció d’Imatge i So –oberta al portal web Imagina– i els seus fons musicals.

Amb l’actuació museogràfica que ara es presenta, l’AHS duu a terme un pas més per donar-se a conèixer i explicar la doble condició de servei públic (acreixement, conservació, tractament, servei del patrimoni documental de la ciutat) i de conservació de la mateixa Casa Ponsà i el seu llegat moble.