PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 
          

NOTÍCIES

11
Juny
2014

L’empresa ABB dóna a la ciutat un total de 9 aparells elèctrics, dels quals 7 s’exposen a Fira Sabadell

Ahir es va inaugurar aquesta mostra, coincidint amb la presentació del llibre “De La Electricidad, SA a l’ABB. Història i Evolució d’un complex industrial”.

L’empresa ABB ha donat al Museu d’Història de Sabadell un conjunt de 9 aparells elèctrics, representatius de diferents etapes tecnològiques del segle XX. D’aquests aparells, fabricats per Construcciones Eléctricas de Sabadell i ASEA-CES, se n’exposaran 7, de forma permanent, a les instal·lacions de Fira Sabadell. Ahir  es va inaugurar aquesta mostra, coincidint amb la presentació del llibre “De La Electricidad, SA a l’ABB. Història i Evolució d’un complex industrial”.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez; el director de la Divisió d’ABB Espanya, Marc Segura; el regidor de Cultura, Quim Carné; el director del Museu d’Història i de l’Arxiu Històric de Sabadell, Joan Comasòlivas, i l’enginyer industrial i expert en història de la tècnica, Joan Carles Alayo, que va presentar la publicació, editada pel Museu i que tracta l’evolució arquitectònica de l’antic complex industrial de l’ABB, ara transformat en recinte firal (Fira Sabadell). També hi van assistir treballadors i antics treballadors d’Asea Brown Bovery.

Durant la seva intervenció l’alcalde, Joan Carles Sánchez, va destacar que

es tracta d’un edifici simbòlic pel que ha significat l’activitat industrial que s’hi va portar a terme, que va ser de referència a Sabadell i amb molta relació amb el desenvolupament de la pròpia ciutat. Avui la Fira constitueix també un símbol econòmic. Així mateix voldria destacar la transformació de l’edifici, que va significar poder recuperar-lo mantenint elements del patrimoni. Ara que s’està fent una reflexió sobre la reindustrialització, la permanència d’aquest edifici ens recorda el que hem estat com a ciutat i això ha de servir com a incentiu per repensar l’activitat econòmica.

Per la seva part, el director de la Divisió d’ABB Espanya, Marc Segura, va expressar la satisfacció per la donació i la trobada d’ahir al vespre, afirmant que

ara que es parla de reindustrialització, aquest fet ens recorda la història industrial de Sabadell. Això és un reconeixement i un orgull. Estem orgullosos del que hem fet. Tampoc, però, hem de deixar de mirar al futur. La indústria és una de les potes per tenir una societat que crea riquesa i que la distribueix.

El conjunt industrial de l’antiga La Electricidad, SA, fundada l’any 1911, ha estat un referent històric de l’activitat econòmica de Sabadell, i també un referent del paisatge urbà de la ciutat. L’empresa va anar canviant de mans diverses vegades, fins que l’any 1990 passà a formar part del gran grup internacional Asea Brown Boveri (ABB), fins al seu tancament definitiu l’any 2000. La seva història productiva està plena de fites tecnològiques i de fabricació de maquinària elèctrica de tots tipus: motors, transformadors, generadors, alternadors...

La donació ara feta per ABB inclou un total de 9 aparells elèctrics, dels quals se n’exposaran 7,  que abracen una cronologia que va de mitjan fins a finals del segle XX: un seccionador de corrent i tres motors, dues dinamo-fre i un alternador.

Pel que es refereix a la publicació De La Electricidad SA a l’ABB. Història i evolució d’un complex industrial, editat a finals de l’any passat, forma part de la col·lecció dels Quaderns de Patrimoni que edita el Museu d’Història de Sabadell i n’és el número 12. Els seus autors són els historiadors de l’art Txema Romero i Gemma Ramos, amb col·laboracions de Joan Codina (enginyer i extreballador), Joan Comasòlivas (AHS), Genís Ribé (MHS) i VIMUSA.

El llibre conté una breu història de l’empresa, analitza en profunditat l’evolució arquitectònica del conjunt industrial des de la nau fundacional del 1916, obra de Josep Renom, fins la construcció dels nous tallers i la formació de la nova illa industrial consolidada entre els anys 1946-1954 i fins arribar als nostres dies, amb la seva transformació com a recinte firal i espai públic.