La fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell, l’Estruch, organitza un nou Superdivendres el pròxim 8 d’abril, una tarda carregada d’activitats i actuacions. La jornada començarà a les 16.30 h, amb el cafè d’artistes, i posteriorment, a les 17 h, s’iniciaran les presentacions.

La primera de les cinc propostes està relacionada amb les arts digitals, va a càrrec d’Arnau Solé i es titula “Boys on my bed”. Solé utilitza la fotografia d'estudi i la instal·lació per construir un projecte en el qual diferents retrats masculins es troben cara a cara i cos a cos amb l'espectador. El procés consisteix a aplicar els sabers de la fotografia de moda en estudi per recollir les imatges que construiran la instal·lació. És una invitació a pensar sobre la intimitat, allò privat i el territori sensible del propi cos.

La segona proposta es titula “Point para la fantasia” i és a càrrec de Julián Pacomio i Ángela Millano, dos artistes que col·laboren junts des del 2018. En aquesta ocasió fan una recerca en el camp de les arts visuals, la performance i la literatura. El projecte versa sobre el cos, la imaginació, la imitació i la memòria, i es pregunta per les capacitats i possibilitats dels cossos per escriure noves històries. Inclou dues línies de treball: d’una banda, l'apropiació de productes culturals produïts per altres artistes i, d’altra banda, la consciència que el cos és l'únic que tenim.

El tercer treball, també d’arts visuals, es titula “La bussejadora” i és a càrrec de Laia Ventayol, una artista que  viu i treballa entre Barcelona i Bayreuth. El seu projecte és un primer acostament a la comunitat Haenyeo, de la qual li interessa la tradició sonora i ritualista. Són les dones bussejadores de l’Illa Jeju, a Corea del Sud, les que mantenen l’economia domèstica ajudant-se de la pesca submarina, però sense cap aparell que els faciliti la respiració.

La quarta proposta, també d’arts visuals, es titula “Realmente ahora no ya no” i és  a càrrec d’Elena Carvajal, una ballarina i coreògrafa nascuda a Mèrida, que viu i treballa a cavall de Bèlgica i Espanya. El seu projecte, en col·laboració amb Fran Martínez, es focalitza en el diàleg entre l'escriptura de l'espai i el llenguatge del moviment. Per mitjà de la investigació de noves formes de dramatúrgia i una metodologia basada en l'experimentació, desenvolupa un univers particular entre la realitat i la ficció.

Finalment, una darrera proposta d’arts digitals: “Light Wall System”, de Parcours, és a dir, Miquel Vich i Helena Otero Correa, dos artistes sonors que van estudiar a Lió i van unir forces per treballar en la tecnologia del Light Wall System, un passadís de llum que capta el moviment i el transforma en so mitjançant una eina de codi obert. Ara proposen un laboratori d'investigació sobre aquesta eina per ser utilitzada amb nens i nenes com a experiment de primer contacte amb el so i per al treball del gest i la seva connexió sonora.

Més informació