L’evolució del consum energètic de les famílies vulnerables de Sabadell es manté estable
Segons un estudi comparatiu entre 2014 i 2015, els ajuts atorgats en subministrament elèctric van tenir un increment del 8%
L’estudi comparatiu del consum energètic a Sabadell entre els anys 2014 i 2015 conclou que l’evolució del consum energètic de les famílies vulnerables es manté estable, amb una certa evolució quantitativa. Malgrat l’increment del nombre de prestacions, hi ha alguns indicadors que aporten informació positiva sobre l’impacte i els efectes de les actuacions impulsades des del conjunt de la societat –administracions i entitats– per fer front al fenomen de la pobresa energètica.
Aquest estudi també esbossa unes quantes conclusions de forma quantitativa i qualitativa. La primera és que el total d’ajuts atorgats en matèria de subministrament elèctric ha patit un increment del 8%: 1.378 corresponents al 2015 i 1.274 l’any anterior, amb un total de 120.188 € de recursos públics municipals destinats el 2015 per 116.597 el 2014, és a dir, un 3% superior només.
D’altra banda, hi ha una fortíssima concentració de consumidors en un única comercialitzadora i, per tant, no hi ha competència real en aquest segment de la població. També s’observa una lleugera millora del percentatge de factures amb bo social atorgat, 24% al 2015 per 20% al 2014. I ha baixat el nombre de llars amb potències superiors a 5.75 kW, amb potencials millores a la potència contractada, 18% al 2015 per 24% el 2014.
També es detecta una millora de 2 punts percentuals (7% el 2015 per 9% el 2014) del total de contractes que presenten serveis addicionals sobre els contractes a mercat lliure.
D’altra banda, en funció de l’anàlisi quantitativa presentada anteriorment, es desprenen algunes conclusions qualitatives preliminars. La primera és que hi ha un ascens de les prestacions atorgades en l’àmbit municipal en termes bruts per població, possiblement a causa del major coneixement del fenomen, un bon treball de comunicació i alhora cronificació de la situació. En segon lloc, s’observa que la gestió d’acompanyament, formació i apoderament de la població usuària dels serveis socials ha tingut impactes positius. Aquest col·lectiu és més conscient de les possibilitats de gestió del seu subministrament.
I, finalment, es desprèn una lleugera millora respecte de l’afectació en termes de tarifació a les llars vulnerables, amb percentatges inferiors de serveis addicionals, potències excessives i una suau millora del percentatge de contractes amb bo social atorgat.