La Campana d’Antoni Tàpies s’instal·la al Racó del campanar
La campana d’Antoni Tapies que fins ara es podia veure pati del Museu d’Art des de l’any 1995, s’ha traslladat a un nou espai dissenyat expressament al Racó del Campanar; s’acompleix d’aquesta manera l’objectiu d’ubicar-la en aquesta plaça pública quan l’escultura va ser adquirida per part de l’Ajuntament de Sabadell a la Galeria Carles Tatché de Barcelona.
L’escultura es troba en un bon estat de conservació, però és necessari fer una neteja superficial i química, un tractament dels clorurs amb un inhibidor en tota la pàtina, fixar les lletres blanques de la inscripció per protegir-les de futures intervencions, i aplicar un antigrafitti adequat per l’exterior, reversible i que no modifiqui l’aspecte original de la superfície.
Descripció
L’escultura d’Antoni Tàpies té forma de campana, està realitzada amb coure i aliatge d’estany, plom, ferro, níquel i zenc amb diverses característiques que la singularitzen: presenta un tall en que hi ha inserits dos marcs entrecreuats, formant una mena de creu grega de gran rellevància volumètrica, un travesser col·locat en diagonal recorda una hipotètica biga de suport. Inclou símbols com una creu en aspa i una inscripció capgirada en què s’hi pot llegir, en autògrafs realitzats amb pintura blanca “DE SONERE EMISIO”, estant tatxades la “R” i la “E” consecutives, aquesta locució llatina al·ludeix al títol d’un llibre català del s. XVI que recollia les instruccions per a fer convocatòries amb campanes.
Antoni Tàpies reinterpreta l’objecte i el carrega de simbolismes, en aquest cas la campana ha perdut les seves connotacions religioses i s’eleva a símbol per ser considerada abric, aixopluc i recer quan es fa cridar a la població per alertar-la del perill.
Les seves mesures totals són 1’80 x 2’40 x 1’37 m. Va ser produïda per la Foneria Barberi d’Olot l’any 1994, i existeixen tres exemplars: el de Sabadell, el de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i el que resta en propietat de la família de l’artista.