Al llarg del 2019 Sabadell commemorarà el centenari de la Colla de Sabadell, el grup d’intel·lectuals liderat per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols que va esdevenir un revulsiu dins el panorama cultural català dels anys 1920 i que propicià un dels millors moments de la cultura sabadellenca. L’any tindrà per lema “Estem voltats de pocavergonyes”, el mateix que exhibien els membres del grup a la seva seu, el Casino dels Senyors.

L’organització va a càrrec de la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell. Hereva de la Comissió Any Joan Oliver, engloba també diverses entitats de la ciutat –entre les quals hi ha, de manera activa, Òmnium Cultural, el Col·lectiu Pere Quart, Can Capablanca, La Barbaria i l’Ajuntament de Sabadell, a més de persones a títol individual.

L’objectiu de la Comissió és, d’una banda, incentivar el teixit associatiu local perquè organitzi activitats relacionades amb la Colla –tant literàries, com plàstiques o musicals– o que tinguin a veure amb algun dels seus membres. I, d’altra banda, com a Comissió, també preparar alguns actes reivindicatius. Així s’anirà confegint un programa d’activitats que inclourà xerrades, concerts, espectacles dramàtics i algun acte festiu al carrer, a més d’activitats pedagògiques, adreçades sobretot als centres educatius i a les biblioteques.

L’artista sabadellenc Ricard Efa ha creat un logo i una imatge que acompanyaran la difusió de totes les activitats que els diferents agents vagin programant al llarg de l’any. El logo conjuga un element present en el primer happening col·lectiu de la Colla –el pa travessat per un bastó– i el paraigua amb què alguns individus del grup distribuïen romanços a la plaça Major entre el 1920 i el 1922.

El centenari fa referència al juliol del 1919, quan durant una setmana els membres de la Colla de Sabadell van organitzar un campament a la font del Saüc, al darrer graó del massís de Sant Llorenç del Munt. Es considera que aquesta és la primera acció col·lectiva de la Colla, per la qual cosa ha passat a la història com l’acte fundacional del grup.

Maties Serracant, alcalde de Sabadell, afirma que

els membres de la Colla de Sabadell són tot un referent per a nosaltres, per la seva vàlua intel·lectual i humana. El 2019 commemorarem així el centenari d’aquest col·lectiu, que va portar una alenada d’aire fresc als anys 1920 i que va liderar el compromís antifeixista dels escriptors catalans durant la guerra.

Actes previs (2018)

El centenari viurà dos actes previs aquest mateix 2018. En primer lloc, el dissabte 10 de novembre, tindrà lloc una excursió performativa a la font del Saüc. Emmarcada en el cicle “Sabadell i la Gran Guerra”, l’organitzen L’Estruch i l’Acadèmia de Belles Arts, amb la col·laboració de la UES i la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell.

En segon lloc, el dissabte 1 de desembre, el teatre de Ca l’Estruch presentarà l’estrena de l’espectacle Que jo soc jo, un recital poètic sobre textos de Pere Quart, a càrrec dels poetes Feliu Formosa i Cinta Massip i de l’acordionista Joan Alavedra. L’organitzen la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell.

Per un altre costat, l’Institut Escola Industrial ja ha treballat la Colla de Sabadell a l’aula. Concretament, alumnes de 4t d’ESO han fet un projecte que ha donat com a resultat que una paret del pati del centre educatiu llueixi un grafit fet per Werens i diferents alumnes, que s’inspira en una fotografia en què membres de la Colla de Sabadell, d’esquena, salten.

La Colla de Sabadell

La Colla de Sabadell va ser un grup heterogeni d’intel·lectuals que entre 1919 i 1929 van sacsejar la cultura sabadellenca mitjançant dos tipus d’activitats aparentment ben diferents. D’una banda, fent facècies amb un humor provocador i, d’altra banda, organitzant concerts, programant obres de teatre i editant llibres, per presentar la cultura del moment a la ciutat. Amb aquests dos fronts pretenien despertar els sabadellencs i fer-los avinent que, a més de treballar, calia modernitzar la cultura com a eina clau per fer avançar la societat. Pretenien convertir Sabadell en una ciutat rica i activa també en el camp cultural i que altres poblacions catalanes fessin el mateix, per construir un país més equilibrat, culte i civilitzat, en el marc de la idea noucentista de la Catalunya-ciutat. En definitiva, pretenien destruir l’immobilisme i el conservadorisme locals amb l'humor, per construir amb propostes i accions culturals modernes i regeneradores.

A més de col·laborar activament durant més de cinc anys al Diari de Sabadell, els membres de la Colla van ser els impulsors de l’Associació de Música de Sabadell, entitat que, amb sis-sents socis, organitzava un concert al mes al Teatre Principal i gràcies a la qual la ciutat va poder conèixer l’avantguarda musical francesa. També van crear els Amics de la Poesia i els Amics del Teatre, a part de les Edicions La Mirada.

Més endavant, del 1936 al 1939, Oliver, Trabal i Obiols van esdevenir peces fonamentals en la defensa de la cultura catalana i del Govern de la Generalitat, amb un ferm compromís antifeixista. Així, van impulsar la creació i l’activisme de la Institució de les Lletres Catalanes, que va convocar els premis literaris oficials de la Generalitat el 1938, va publicar una dotzena de números de la Revista de Catalunya amb Armand Obiols de redactor en cap i va col·laborar amb el Servei de Biblioteques al Front –que aportava llibres als soldats– i va comprar el primer bibliobús de la península, a més de buscar ajuts a l'estranger per als escriptors.

Membres de la Colla de Sabadell

• Joan Oliver, Pere Quart (1899-1986). Escriptor.
• Francesc Trabal (1899-1957). Periodista i novel·lista.
• Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat (1904-1971). Poeta, crític literari i periodista.
• Antoni Vila Arrufat (1894-1989). Pintor, gravador i muralista. Les primeres pintures eren realistes, després es dedicà sobretot a la pintura mural religiosa. Autor del logotip del Club Natació Sabadell.
• Ricard Marlet (1896-1976). Dibuixant, pintor i xilògraf. S’encarregà del disseny d’obres i del logotip de les Edicions La Mirada. Col·laborà estretament amb la impremta Sallent.
• Miquel Carreras (1905-1938). Advocat, arxiver, filòsof i escriptor.
• Lluís Parcerisa (1896-1989). Corrector i redactor. Amant dels esports, es dedicà a la secció d’esports del Diari de Sabadell. Va signar cròniques absurdes, plenes d’humor.
• Josep M. Trabal, germà de Francesc Trabal (1897-1981). Advocat, escriptor i dibuixant.
• Joan Garriga (1902-1996). Farmacèutic, pare del poeta Francesc Garriga Barata. Dibuixant, pintor i crític d’art.