El dimarts 3 d’abril, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Sabadell (MHS), tindrà lloc la presentació del llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), a càrrec dels autors: Mireia Capdevila i Candell i Francesc Vilanova i Vila-Abadal. Es tracta d’una publicació de L’Avenç, en una coedició amb la Fundació Carles Pi Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

Delegacions italianes i alemanyes visitaren Catalunya durant cinc anys

Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L’entusiasme per la nova Europa que proposava l’Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el règim feixista italià eren els arguments escrits i gràfics que es difonien per tot el país. Nazis a Barcelona recull, d’una manera impactant i abassegadora, aquesta presència dels amics alemanys i italians a les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acadèmics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., són el testimoni que l’Espanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.

La recerca en arxius i col·leccions gràfiques arreu del territori, la consulta sistemàtica dels fons hemerogràfics de l’època i les cerques bibliogràfiques han permès bastir una crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum pública.

El 1941-1942 hi havia nazis també a Sabadell

En un sol any Sabadell també va rebre visites de comandaments i caps de delegacions nazis força rellevants, que van ser rebuts atentament i disciplinadament per les autoritats del nou règim. Foren tres visites en total.

El 20 d’abril de 1941, Hans Thomsen, cap del Partit Nazi a Espanya, acompanyat del governador civil de Barcelona, Antonio Correa y Véglison, i de l’alcalde accidental, Josep Maria Marcet, entre altres, visità diversos indrets de la ciutat, entre els quals la seu de Falange del carrer del Jardí i l’antiga seu del Cercle Republicà Federal.

El 8 de maig de 1941 Luise Michel, cap de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, conjuntament amb Magda Curet, delegada comarcal de la Sección Femenina de Falange a Sabadell, van encapçalar una desfilada al pati de l’actual Casal Pere Quart –aleshores Jefatura Local del Movimiento–, amb l’assistència, també, de les autoritats municipals.

El 22 d’agost de 1941, el cap estatal de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista alemany, feia obsequi a la corporació municipal d’un retrat d’Adolf Hitler, també amb la presència de l’alcalde interí i cap local provisional del Movimiento, Josep Maria Marcet. Igualment, lliurava la insígnia d’honor de les Joventuts Hitlerianes a les sabadellenques Magda Curet i Montserrat Sampere, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

El 17 de febrer de 1942 es produeix la visita de Ruth Moll, delegada del Servei Exterior de la Secció Femenina del NSDAP. A Sabadell va visitar diverses dependències de la Sección Femenina i de la Jefatura Local del Movimiento. També visità el Frente de Juventudes i la Jefatura Local del CNS (actual Casal Pere Quart), fou rebuda per alumnes de l’escola de batxillerat Leopoldo Rovira i, finalment, també rebé la salutació de l’alcalde accidental i cap local del Movimiento, Josep Maria Marcet. El conjunt d’aquestes visites eren el retorn a una visita anterior feta per Pilar Primo de Rivera a Alemanya com a cap de la Sección Femenina de Falange a Espanya.

Visita de feixistes italianes a Sabadell, el 1942

El 12 d’octubre de 1942 Sabadell va rebre la visita d’un nombrós grup de membres de l’Accademia Femminile della Gioventú Italiana del Littorio (Orvieto). Havien estat convidades a Espanya per la Delegación Nacional del Frente de Juventudes, i foren rebudes a l’Ajuntament per l’alcalde accidental, Josep Maria Marcet, i altres autoritats.

Els autors

Mireia Capdevila i Candell (Barcelona, 1980) és llicenciada en Història Contemporània per la UAB i coordinadora de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer). Ha focalitzat la recerca en els anys de la postguerra franquista. Ha estat comissària de l'exposició “Barcelona en postguerra, 1939-1945” (Castell de Montjuïc, 2014), amb la professora Eulàlia Pérez-Vallverdú, i coautora del llibre homònim (Editorial Efadós, 2014).

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor d'Història Contemporània a la UAB i director de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer). S’ha especialitzat en l'exili català de 1939 i el primer franquisme a Catalunya i ha publicat nombrosos treballs sobre aquestes matèries. Amb el llibre Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra, del periodista Carles Sentís (Lleonard Muntaner, 2015), va rebre la Menció Especial dels XXXI Premis Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics.