La Torre de l’Aigua, el símbol més emblemàtic de Sabadell, que es va acabar de construir l’any 1918 com a dipòsit per proveir aigua a la ciutat, commemora el centenari amb una exposició i una festa que tindrà lloc el proper dissabte 24 de novembre.

La festa dels 100 anys, organitzada conjuntament entre l’Ajuntament i Aigües Sabadell, es farà al parc del Taulí a partir de les 5 de la tarda i comptarà amb tallers i activitats infantils, foodtrucks, ballada de swing amb música en directe, exhibició i classe oberta de lindy-hop i visites guiades a la torre. La festa s’acabarà cap a les 8 del vespre, amb un enlairament de globus, un photocall amb personatges de l’època i, de colofó, un castell de focs.

Avui han presentat els actes la tinenta d’alcalde de Promoció de la Ciutat, Marisol Martínez; la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, i el president d’Aigües Sabadell, Enric Blasco.

Marisol Martínez ha assenyalat que la

Torre de l’Aigua és un símbol de la identitat de la nostra ciutat, un element reconegut de l’skyline, especialment perquè és un monument estimat per tots els sabadellencs i sabadellenques. Aquest any, la torre fa cent anys i la ciutat ha de preservar i reconèixer els seus elements singulars, per això la festa del dissabte convida tota la ciutat a compartir una estona sota l’element més reconegut del nostre perfil. Promocionar la ciutat també passa per ensenyar, reconèixer i gaudir dels nostres valors.

“La Torre de l’Aigua, 100 anys”, exposició al Museu d’Història

L’exposició “La Torre de l’Aigua, 100 anys” s’inaugurarà el divendres 23 de novembre, a les 8 del vespre, al Museu d’Història de Sabadell (MHS) i es podrà visitar fins al 5 de gener.

La mostra inclou imatges de Josep Brangulí i Soler (1879-1945), que treballava com a fotògraf per a l’empresa Construcciones y Pavimentos, la que va construir la Torre de l’Aigua. Es podran veure 20 de les 30 fotografies de Brangulí que es troben a l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre la Torre de l’Aigua. A Brangulí, el van contractar per registrar precisament el procés de les obres d’aquesta torre i per deixar constància dels resultats obtinguts.

L’exposició inclou també dues de les vuit làmines que es podran veure al mirador de la Torre de l’Aigua. Les han dibuixat membres del col·lectiu Dibuixant Sabadell, que aplega persones que segueixen la pràctica del dibuix in situ. Aquestes làmines quedaran exposades permanentment a la torre.

L’exposició demostra un grau d’intervenció de l’arquitecte Josep Renom més important del que es considerava fins ara en la construcció de la Torre de l’Aigua. Sembla que els elements d’embelliment que la fan característica els va concebre aquest arquitecte sabadellenc. És a dir, d’una banda, la cúpula, amb el pinacle rematat amb una bola i els vuit paraments inclinats amb quatre finestres. En segon lloc, l’escala helicoïdal feta en formigó, distingible actualment des de la llunyania, com també el basament de la torre. Aquests elements van ser, a part de l’increment de la vida, el que va fer que la construcció de la torre valgués més del doble del que s’havia pressupostat.

A més, ara s’ha descobert que els plànols del projecte construït, si bé estan signats per l’arquitecte Lluís Homs, contenen la petjada de Josep Renom. Ho denoten, a part dels elements estilístics, recursos gràfics –com les figures dibuixades en l’alçat de la torre i les inicials RA, situades sota la signatura d’Homs, que es poden interpretar com Renom Arquitecte, que era la manera com signava–. D’altra banda, alguns descendents de Renom han recollit records familiars que apunten en el mateix sentit, és a dir, que l’autor del projecte de la Torre de l’Aigua va ser Josep Renom Costa.

Montserrat Chacon ha destacat que

la Torre de l’Aigua és un dels elements declarats Bé Cultural d’Interès Local que tenim a Sabadell i segurament és el més estimat per la ciutadania. A més, forma part dels 150 elements imprescindibles que configuren el Mapa de Patrimoni Industrial de Catalunya catalogat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Activitats complementàries

Com a activitats complementàries, el diumenge 16 de desembre, a les 10 del matí, hi ha programada la visita guiada “Torre de l’Aigua, riu Ripoll, Caseta de les Aigües”, a càrrec de Manel Llenas, geòleg, i Isabel Argany, tècnica del Museu. I el dimecres 19 de desembre, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història, tindrà lloca la conferència: “El proveïment d’aigua de la ciutat de Sabadell al primer terç del segle XX”, a càrrec d’Esteve Deu i Baigual, historiador.

A més, el número 37 de la revista Arraona –que es presenta el dimarts 20 de novembre, a les 7 de la tarda, al Teatre Principal– inclou un article dedicat al centenari de la Torre de l’Aigua. El text s’emmarca en la gestió dins el conjunt de punts patrimonials de la ciutat i d’un ampli concepte de museu i explica la història dins el creixement de la ciutat de principis de segle XX i la necessitat d’assegurar el proveïment d’aigua. Així mateix, tracta els processos de restauració que s’hi han dut a terme, com se’n celebra el centenari i que s’ha demanat que es declari de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Activitats organitzades per Aigües Sabadell

D’altra banda, el mateix dissabte 24 de novembre, a l’espai d’Aigües Sabadell, els assistents podran visitar una exposició històrica sobre la Torre de l’Aigua i gaudir d’una narració infantil inèdita de la mà de la rondallaire Rosa Fité (a les 5, 6 i 7 de la tarda), a més dels tallers i jocs infantils. En aquest sentit, Enric Blasco ha destacat que

la festa de dissabte posa punt final a les iniciatives commemoratives que des d’Aigües Sabadell hem organitzat durant l’any, com ara la difusió de curiositats i anècdotes històriques a les xarxes socials, la programació d’activitats commemoratives familiars a l’Aula de l’Aigua, la producció d’una exposició història sobre la Torre o l’organització d’una conferència amb historiadors locals. L’espai que Aigües Sabadell habilitarà dissabte al parc del Taulí inclourà tallers i jocs infantils, però també compartirem, amb petits i grans, el nostre coneixement privilegiat de la Torre de l’Aigua.

Un dipòsit de 300 mil l d’aigua i 50 m d’alçària, que va funcionar del 1922 al 1967

Situada en l’encreuament dels carrer de Covadonga i de Francesc Izard, la Torre de l’Aigua està inclosa en el catàleg del PEP-BAMAS (Pla Especial de Protecció de Béns Arqueològics, Mediambientals i Arquitectònics de Sabadell). Actualment pertany al conjunt de punts patrimonials i museístics que gestiona el Museu d’Història de Sabadell i és visible de forma concertada o bé en jornades de portes obertes que es fan en el marc d’esdeveniments ciutadans commemoratius o festius.

La construcció de la Torre de l’Aigua s’emmarca en el context de la Primera Guerra Mundial, quan Sabadell es trobava immers en ple creixement industrial. Com a dipòsit d’aigua elevat, amb capacitat per 300.000 litres d’aigua, va donar servei entre el 1922 i el 1967, quan va deixar de funcionar com a tal. En aquella època ser un dels primers edificis que es van construir a la ciutat de formigó armat i des del principi va esdevenir una construcció simbòlica de la ciutat i un dels edificis d’enginyeria civil local més singulars, amb un mirador a la part superior, al qual s’accedeix per una escala de cargol que passa per dins del dipòsit. A més, la seva alçària –50 metres– fa que l’edifici sigui visible des de gran distància.

Element turístic

El valor patrimonial i iconogràfic de la Torre de l’Aigua fa que sigui un dels elements més emblemàtics de la ciutat, fins al punt de ser el símbol identificatiu per la majoria de sabadellencs i possiblement l’edifici més retratat. D’estil modernista, s’aixeca a la banda est de la ciutat, al sector de la Creu Alta i dins el parc del Taulí de Sabadell, desafiant al temps i recordant-nos una altra època.

Precisament, el nou Pla de Turisme de la ciutat té com a finalitat donar a conèixer tots els actius de la ciutat i una de les línies d’actuació és, precisament, posar en valor el patrimoni històrico-cultural, entre els quals es troba la Torre de l’Aigua. De fet, la torre, avui dia torna a funcionar i serveix per pujar l’aigua, ara per regar el parc del Taulí, aprofitant una part de les instal·lacions antigues.