Sabadell ha engegat un procés de cocreació per tal de dissenyar de manera conjunta la capitalitat de la Cultura Catalana 2024. Des del mes de març fins al maig del 2022, s’han desenvolupat un total de sis sessions que han contribuït a posar les bases de la capitalitat. Aquestes dinàmiques -totes elles sense cap vacant lliure i amb un índex de participació del 100 per cent- han servit, per una banda, per definir el propòsit i la proposta de valor i, per l’altra, per identificar els possibles programes, projectes i activitats.

Un cop analitzades totes les aportacions, s'han identificat dotze demandes principals que són les que constitueixen els eixos centrals de les peticions de la ciutadania: artistes de km 0; professionalització i dignificació; treball en xarxa; comunicació; ús del català; projecció internacional; projectes a llarg termini; liníes programàtiques; connexió del passat, present i futur; educació i divulgació; descentralització i cultura al carrer i arreu.

Els eixos s’han presentat aquest matí en roda de premsa, on el regidor de cultura, Carles de la Rosa, ha destacat que

“el secret d’aquest èxit és que tothom senti la ciutat ben seva” i ha conclòs que “Sabadell ciutat cultural ha de posar al centre les persones i aquest és el nostre repte diari i l’objectiu per al 2024”.

De la seva banda, el regidor Lluís Matas, ha afegit que

“hem de projectar-nos al món i tenir aquest orgull legítim de ser sabadellencs i de fer sabadellenquisme a través de la cultura, de la ciutat i del turisme”.

Laia Estanyol, d’Adhoc cultura, ha resumit les bases de la capitalitat com

“una proposta en què la cultura esdevingui el centre articulador de la ciutadania de Sabadell, amb visió local, professionalitzada i significadora, capaç d’impactar més enllà de la ciutat. Per això la cultura ha d’ocupar la ciutat, treballar en xarxa i cooperar amb entitats i artistes. En definitiva, fer una cultura en què la persona està al centre”.

A la presentació també hi ha assistit Meritxell Sanromà, una veïna que ha participat en el procés de cocreació i que ha assegurat que

“a les taules hi havia gent de tots els barris i de totes les edats”.

La primera decisió presa per les veus participants és que les activitats i projectes han d’incentivar la presència i la participació d’artistes de km0. En aquest sentit, s’ha de treballar per donar impuls a l’art local, jove i emergent. Els i les artistes han de ser de la mateixa ciutat de Sabadell o de la perifèria. Tanmateix, poden establir diàlegs amb artistes d’arreu de Catalunya o internacionals. També cal reconèixer el talent de la ciutat, persones de renom que han destacat en l’àmbit cultural més enllà de les fronteres de la ciutat.

Durant les sessions també s'ha arribat a la conclusió que cal actuar per dignificar la cultura i el reconeixement en dues línies: en primer lloc, la dignificació i el reconeixement dels professionals que treballen en aquest àmbit i, en segon, el reconeixement i la dignificació dels espais culturals (carrer, barris, perifèria, teatres i museus).

També s'ha destacat la necessitat de crear i impulsar el teixit comunitari i el treball en xarxa amb les entitats de la ciutat, la importància de comunicar allò que es fa per arribar a tothom i la priorització del català en tots els actes i esdeveniments. A més, es pretén assolir una projecció internacional i una perdurabilitat en el temps.

Una altra gran demanda que es contempla és que la literatura, el teatre, les arts visuals, el cinema, la música, la dansa, la cultura popular i el circ siguin les línies programàtiques principals de les activitats de la Capital de la Cultura Catalana. Tanmateix, això no implica que s’hi puguin afegir altres activitats que no siguin d’aquesta naturalesa. També s'ha destacat que és important programar activitats que treballin la memòria històrica a través del patrimoni material i immaterial de la ciutat.

Una altra qüestió que ha estat identificada com a essencial en el marc de la capitalitat ha estat la necessitat de fer divulgació de la cultura de Sabadell i educar amb ella. Cal que la capitalitat també es trobi present a les escoles i als espais educatius per tal de fomentar l’esperit crític, la capacitat creadora i l’expressió artística entre tots els sabadellencs i sabadellenques.

Un tema molt repetit al llarg de les sessions és que cal descentralitzar les activitats del centre de la ciutat i repartir-la pels barris. També la necessitat de potenciar la cultura feta al carrer i arreu. D’aquesta línia, en sorgeix un subapartat que fa referència a la gratuïtat de les activitats. Es demana que, sempre que sigui possible, les activitats siguin d’accés lliure per tal d’incloure totes les persones.

Durant el procés de cocreació s'ha conclós que la capitalitat es fa perquè la cultura esdevingui el centre articulador de la ciutadania de Sabadell, amb visió local, professionalitzada i dignificadora, capaç d’impactar més enllà de la ciutat. Per això la cultura ha d’ocupar la ciutat, treballar en xarxa i cooperar amb entitats i artistes. En definitiva, posar les persones al centre.

Aquest procés transversal ha permès que totes aquelles persones de la ciutat que volguessin ser partícips en el desenvolupament del que ha de ser la Capital de la Cultura Catalana 2024 poguessin aportar idees, participar-hi i codissenyar-la.

La demanda ha estat tan alta que s’han fet sis sessions en comptes de les quatre inicials previstes. També s’ha vetllat per la representació, de tal manera  que persones de tots els sectors, edats i sexes fossin una mostra de la ciutadania prou àmplia i representativa de la riquesa i diversitat de la ciutat.

El procés dut a terme parteix d’una metodologia reconeguda i premiada que ha ideat Adhoc Cultura juntament amb la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch Gimpera, i que permet posar les persones al centre i fer-les partícips de tot el procés de creació, treballant des de l’escolta activa, la transversalitat i l’horitzontalitat.